Rapsody in black. Així es podria parafrasejar el títol de la genial obra de G. Gershwin. Ara resulta que els grans prohoms de CajaMadrid tenien targetes al seu nom i podien gastar a dojo com si els diners fóren seus. Mentre l’entitat s’enfonsava i els clients eren estafats miserablement, al mateix temps que l’Estat enterrava generosament milers de milions d’euros que mai es recuperaran. Mentre els mateixos lladres de sempre volien enganyar-nos i ens deien que “allò no ens anava a costar ni un euro”, resulta que tenien a la seua butxaca, a la de cadasdcun d’ells, s’entén, una targeta màgica, plena de diners dels altres que ells gastaven en roba, restaurants, supermercats i segurament més coses. És el que al meu poble es diu “en putes i calcomanies”.
I ara s’ha descobert la cosa. I tothom s’esgarra els vestits. I diu l’ex-conseller d’economia de la Comunidad de Madrid (perquè l’han fet fora, que al pas que van es quedaran en quadre) que això passava a tot arreu. I es veu que sí que era prou democràtica, la barra, perquè n’hi ha implicats del PP, del PSOE d’IU i de sindicalistes. Això sí. Segons la proporcionalitat que dónen les urnes. Les seues urnes. Les nostres no, que son de cartró i son antidemocràtiques.
Tot el sistema està podrit. No hi ha res per a salvar. O cadascú retorna el que ha furtat i paga pels seus delictes o Espanya s’enfonsarà en un abisme del qual ningú li permetrà mai eixir. Tant és el que diga l’esperit del plasma o els il·luminats de torn que ens anuncien que ja estem eixint de la crisi. No. El que ha eixit és la targeta amb la qual ells s’han embutxacat més de 15000000 € mentre els qui treballem en aquest país paguem el rescat de luxe de la seua putrefacta entitat. I espereu-vos, que diu que a la resta passa igual. Així, jo també recomanaria règim de pa i aigua als altres. Sempre i quan em puga atipar de llagosta i caviar abans. I pagant-ho els pobres. Vergonya, cavallers, vergonya!
Aquesta darrera frase, segurament per a ells no té cap significat, però en l’Europa Central és molt i molt ofenedora. I si a un li l’apliquen amb raó, està acabat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!