Des de la Plana

Des del vint-i-set de setembre, quan el President Mas signà la Llei de Consultes i el decret de la Consulta del 9N, han passat només sis dies mal comptats. Però també han passat moltes coses.

1.- El Govern de l’Estat espanyol demana, el mateix dissabte, un dictamen del Consejo de Estado. Que ja es veu que el tenien redactat, perquè reben els textos legals i despatxen el consell (negatiu per descomptat) en menys d’una hora.

2.- El dilluns vint-i-nou, es reuneix el Consell de Ministres i envia les sol·licituds d’anulació al Tribunal Constitucional. Amb la gloriosa errada de confondre les dates. 2004 per 2014. Impagable. El TC, es reuneix el mateix dilluns, ja per la vesprada, i admet a tràmit les dues demandes. La de la Llei i la de la Consulta.

Fins ací, la sensació és que ningú d’allà s’ha llegit res. Ni la Llei, ni el Decret, ni res de res. (Tampoc tenen per costum llegir massa, per allà).

3.- Immediatament, el cor mediàtic espanyol entona el cant d’alegria: per fi, el procés secessionista és mort.

4.- El Govern, suspèn la Campanya electoral, però anuncia que nomenarà els responsables de supervisar les votacions el 9N. Això és, de fet, un acte efectuat en contra del Constitucional. El President Mas signa aquests nomenaments el dijous dia 2.

5.- Prèviament, el Parlament ha hagut d’aprovar tirar endavant aquests nomenaments; cosa que fa amb les amenaces incloses dels diputats, pocs perquè no en son més, del PP i de Ciudadanos. En aquestes amenaces, destaca Enric Millo. La resta del Parlament, literalment, se’n riu.

6.- El mateix dilluns a la nit, es forma una concentració davant de la delegació del Govern de Madrid a Barcelona. El local és envoltat per la policia espanyola. Aquest cordó és envoltat pels mossos d’esquadra. Sense que ningú ho diga, el Govern Català envia una senyal al món: Controlem el nostre territori.

7.- El Govern de Madrid envia dos-cents antidisturbis a Catalunya. Encara no han acabat d’arribar. Els han aparcat al costat d’una platja del Maresme. A Catalunya, ningú en fa massa cas. Mentre, els mossos d’esquadra desallotgen una acampada davant de la Delegació del Govern. En realitat, repeteixen el missatge.

8.- La premsa internacional, que ha acollit com una notícia important, però sense cap senyal d’alarma la promulgació de la Llei de Consultes i el Decret de la Consulta, no s’agafen tan bé la ràpida reacció del Govern de Madrid. Tothom destaca que el TC ha d’esperar-se tres dies per reunir-se excepte en els casos de força major. I està clar que no és el cas.

9.- A partir del dimarts, es succeeixen tres editorials molt durs contra el Govern Espanyol: Un de l’agència Bloomberg, un altre de Los Angeles Times i el tercer de la Harward Political Review.

El resum ve a ser: deixeu que els catalans voten o tindreu problemes molt grossos.

10.- Miguel Arias Cañete fa un paperàs davant del Parlament Europeu. Els diputats, en general, el deixen com un drap brut. El País publica que es defensa bé. Va parlar en Espanyol, en Anglès i en Francès. (El problema no era del seu accent lamentable en les tres llengües; era del que deia; però això a El País ja no li sembla tan important).

11.- El Govern Canari anuncia que el 23 de novembre allà es votarà en contra de les prospeccions petrolieres. I que si s’ha d’anar al jutjat, s’hi anirà.

12.- Fins avui, la nit del dijous 2 de novembre, totes les amenaces del Govern Espanyol no s’han concretat en res de res. Únicament, com a damnificats col·laterals, els habitants de València han pogut veure junts a Rita Barberà i Alberto Fabra penjant (mirant com la pengen, mes bé) una bandera espanyola de 6×4 metres. Per homenatjar la Guàrdia Civil.

13.- El 96% dels municipis de Catalunya ja ha confirmat el seu suport a la Consulta. El de Sant Pere de Torelló, fins i tot ha tret als carrers els murals per penjar la propaganda.

14.- El Parlament, demana al TC l’alçament immediat de la suspensió sobre la Llei i la Consulta. Lògicament, aquests no han contestat perquè deuen estar molt enfeinats.

Us sembla poc? Perquè això només son quatre pinzellades. Però si una cosa sembla clara és que no hi ha res més a fer que preparar la Consulta i fer-la. No sembla que des de Madrid estiguen en condicions de fer gaire més del que ja han fet: parlar. Parlar molt.

Per acabar-ho d’adobar, després de altres amenaces econòmiques, avui la borsa espanyola ha baixat més d’un 3%. El proper cap de setmana es reuneixen els partits que li donen suport per unificar els criteris d’acció. Sembla que tot segueix endavant. En qualsevol cas, es confirma la notícia. Cap dels qui no han acatat la Sentència del TC han patit cap mena de mal. I el Cel tampoc s’ha obert. Bé. Només la nit del dimarts per a banyar els manifestants que hi havia a les portes dels ajuntaments de tot Catalunya. Una altra allau molt comentada a la premsa de tot el món. Fins i tot a l’espanyola.

I també els empresaris catalans preparen un acte a favor de la independència. Els empresaris!

En fi; no us vull cansar més. D’avui en trenta-set dies, la Consulta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!