Des de la Plana

Josep Usó

7 de setembre de 2014
1 comentari

L’ensenyament, i més coses, al País Valencià.

Al País Valencià, en poc més d’un any, l’ensenyament públic, especialment en valencià, ha patit uns atacs terribles. S’han tancat línies, la major part en valencià, s’han suprimit totes les línies de tres anys en algunes escoles, com ara a l’escola Cremona d’Alaquàs, o s’ha mantingut una línia en castellà amb un sol alumne a l’escola pare Català de València.

Tot això, va així des que Alberto Fabra, un senyor que era alcalde de Castelló, anà a substituir Francisco Camps, que hagué de dimitir per l’escàndol de la trama Gürtel. Per descomptat, sense que hi hagués cap mena de votació ni res per l’estil. És a dir, sense cap vernís democràtic.

Des que aquest senyor és president del País Valencià, que ell en diu Comunidad Valenciana, ha tancat Canal9. Segons ell, “per no haver de tancar hospitals ni escoles”. Però encara no ha aclarit cap compte i hi ha milions per explicar. Més de mil milions d’euros. Per descomptat, també ha tancat escoles, ha privatitzat o tractat de privatitzar hospitals i s’ha trobat, segurament per primera vegada en la història moderna del País Valencià, amb l’oposició dels empresaris, que li han arribat a dir obertament que no es pot seguir mantenint un anticatalanisme fanàtic quan el Principat és el principal client i proveïdor del País Valencià. Però ell, fidel a la seua vocació d’agradar a Madrid, s’ha limitat a somriure com un babau i no fer res.

I, en educació ara s’han inventat un concepte nou, per tal d’eliminar les línies en català (que ací s’ha de dir valencià, “porque los valencianos tenemos unos signos de identidad que es necesario preservar y defender”. Però ja es veu que ell sempre ho fa en castellà). La cosa es diu “plurilingüisme” i consisteix en que als xiquets se’ls han d’explicar les assignatures en castellà, en anglés, o francés o italià, i també en valencià. Evidentment, mestres i professors, prou en tenen amb controlar unes classes en les quals ha augmentat el nombre d’alumnes i també el nombre d’hores lectives com per a pensar en explicar matèries curriculars en llengües que no els son pròpies i per a les que es demana un nivell europeu B2. És evident que amb això no n’hi ha prou.

Però la darrera gota que ens ha omplert el got és el calendari. Mentre tota la resta de l’estat apura les vacances, els estudiants de primària, secundària i infantil del País Valencià, ja fa una setmana que està en classe. Perquè sí i prou. Diu que acabarem el deu de juny.

Però és que, justament aquesta setmana, les temperatures al país Valencià son extremadament elevades. Més de trenta graus. I amb humitats de més del seixanta-cinc per cent. La sensació tèrmica és, molt freqüentment, de més de quaranta graus. Com una sauna, però sis o set hores cada dia. Això fa que romandre a una aula, al capdavall una habitació, generalment ben solellada i sense cap mena de refrigeració, siga molt difícil. Però nosaltres ja estem tranquils, perquè la nostra consellera, que és aquella que en un congrés del PP es disculpà perquè té el defecte de ser valencianoparlant, ja ens ha trobat la solució. “Les temperatures ja aniran baixant”.

Mentre, ells segueixen a la seua. Tractant de suprimir la més escola pública possible i afavorint l’escola privada d’ordres i sectes religioses diverses. Des de frares i monges, fins a l’Opus Dei. Sense manies.

D’altra banda, al mes d’agost, l’atur ha augmentat al nostre país més que a qualsevol altra banda de l’Estat. Però això no ha preocupat el nostre Presidente.

Ha afirmat que “se sent amb forces per continuar sent el nostre president” (sense pensar que alguna vegada l’hauria de votar algú) i que, malgrat l’atur i el tancament d’empreses, “continuem creixent”.

Tal i com una persona absolutament genial li va respondre ahir al Twitter, “és veritat: Continuem creixent. Però com els moniatos. Cap avall”.

  1. Ens tracten com el que som. Una colònia de madrid. Els personatges que ens sotmeten, en nom de madrid, se saben forts en la nostra ignorància i temor al genocidi no jutjat. Pensen, que si un crim tan gran com eliminar milers de compatriotes amb el concurs de “moros” pagats pels “patriotes” criminals i feixistes per assassinar-nos no ens planta, contra l’opressor, mai ho farem contra ells. Serà sempre així? Hem de demanar el que tanta sang ens ha costat conquerir? Ens conformem sent una colònia de madrid? Ho acceptem o exigim el dret a existir com a País Valencià i no colònia de madrid?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!