Des de la Plana
Josep Usó
A l’Estat Espanyol les estacions de mercaderies sempre estan desertes. Mai es veu moviment, encara que t’hi estigues mirant una bona estona. De tant en tant, això sí, passa algun tren de mercaderies, però pocs. Molt pocs. I en altres infraestructures, ni tan sols apareix el tren. Recorde que, quan jo anava a l’escola, ja fa molts anys, vaig llegir a un llibre de “lecturas seleccionadas”, que al port de Rotterdam hi havia més de huit-cents quilòmetres de vies. De primer, vaig pensar que era una errada, però no. Era veritat. Al port de Castelló, ara mateix, no n’hi ha ni cent metres de via en funcionament.
Però és que si es viatja un poc (fora d’Espanya) es pot comprovar que hi ha vies només per a mercaderies. Que hi ha línies de passatgers i de mercaderies. I que unes i altres son diferents. A més, si us fixeu en un tren de mercaderies dels que circulen per Europa (no per Espanya) veureu que son molt i molt llargs. Tenen un quilòmetre o més de llarg. Ací, no. Son curtets, de pocs vagons. A tot estirar, quaranta.
El problema del transport per ferrocarril a Espanya és monumental. Les mercaderies no van enlloc, per tren. I els passatgers, tampoc gaire. Al mateix temps, s’han construït, es construeixen i es mantenen línies d’alta velocitat que han costat molts milers de milions d’euros (manteniment a banda). Si en mireu una qualsevol una bona estona, veureu que per allà no passa res. De tant en tant, en algunes fins a dotze vegades al dia, passa un tren. Molt de pressa. I ja està. La resta del temps, res de res. Tema a banda, son els trens de rodalies, que n’hi ha pocs. Però és que, segurament, si n’hi hagués més, no necessitaríem anar en cotxe a tot arreu.
La Unió Europea necessita el Corredor Mediterrani per desbloquejar els ports atlàntics del nord. Rotterdam, Anvers i Hamburg. Així, la façana mediterrània de la península ibèrica i els seus ports, esdevindrien una alternativa ràpida i eficient amb accés ràpid a les grans zones industrials, i més habitades, del centre d’Europa.
Però, clar. Espanya té un ample de via diferent (tota la resta està d’acord en el mateix ample de 1334 mm, però Espanya el té de 1668 mm). Això fa que siga literalment impossible exportar res a través del ferrocarril. I ens obliga a fer-ho amb camions, que son més lents i molt més cars. D’això en podríem dir competitivitat a l’espanyola. Per fi, després de molts i molts anys (en realitat segle i mig) de retard, l’Estat Espanyol s’ha vist obligat a acceptar que no pot subsistir amb un ample de via exòtic i únic. Però no ha començat per construir el Corredor Mediterrani. No. Mai de la vida. Primer, els cal acabar l’AVE fins a Santiago de Compostela (des de Madrid). Ací, es veu que tractaran de posar un tercer carril, per fer veure que fan alguna cosa. Però aquesta solució és inútil. Perquè les mercaderies i els passatgers no poden compartir vies, si es vol que hi haja un veritable tràfic ferroviari. Si volem que, per exemple, de Castelló a València hi haja un rodalies cada mitja hora, i afegim els trens de llarga distància, ja em direu quan farem passar els trens de mercaderies. Que, a més, amb el traçat que hi ha, no poden tindre més enllà de quatre-cents metres de llarg.
El Corredor Mediterrani ha de tindre vies diferents per a mercaderies. I amb un traçat que permeta trens de més d’un quilòmetre de llarg. De manera que es puguen veure passar trens amunt i avall transportant mercaderies de tota mena. Com a la resta d’Europa. I d’això, res de res.
Als de sempre tant els fa, saber que sense aquesta via de comunicació perdran la darrera esperança de supervivència econòmica que els resta. Mai la faran, perquè es veu de seguida que no passa per Madrid. I això és més del que ells poden entendre. Que Madrid no és, no ho ha segut mai, el centre del món. Només és un immens forat negre que s’empassa tot el que té al voltant i al seu abast per sobreviure. Per sobreviure els de sempre, és clar. La gent que hi viu allà, prou penes passa per arribar a final de mes, com la resta de nosaltres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A les espanyes, els agrada xulejar, encara que passin gana, i per això s´estimen mes poder dir que son el primer país del mon amb línies d´alta velocitat, encara que no serveixin per a res. Com tantes i tantes bestieses fan i han fet: aeroports sense avions, edificis enormes sense res a dins, autopistes que no fa servir ningú i allà on no fa cap falta, etc.
Estic completament d´acord amb l´escrit, i això passa per la gran ignorància i del poc viatjar, però en el seu escàs cervell i la seva arrogància, no els hi cap res mes que creure que ells ho fan perfecte i que el reste del mon, Europa en aquest cas, estan equivocats. Com sempre!