Des de la Plana

Josep Usó

24 de juliol de 2014
0 comentaris

Els temps estan canviant

CFabraQue el Tribunal Suprem confirme la condemna de quatre anys de presó per a Carlos Fabra és una notícia que pot semblar poc important. Però a les comarques de Castelló, això és una bomba.

Ara resulta que Carlos Fabra, el totpoderós president de la Diputació de Castelló, l’home que prové d’una nissaga de cacics originaris del poble de Llucena (l’Alcalatén) i que és la setena generació de Fabra presidint la Diputació des que el seu avantpassat, Victorino Fabra (el tio Pantorrilles) aconseguí el càrrec gràcies, entre altres mèrits, a haver fet d’explorador per al general O’Donell allà cap a les guerres carlistes. Com aquell home era fadrí, va passar el negoci als fills del seu germà. I, des d’aleshores, fins ací. Cent cinquanta anys de família caciquil. I ell no és el darrer membre de la nissaga, ja. La seua filla Andrea ja és diputada al parlament de Madrid. Justament, és aquella diputada que es va fer famosa pel “que se jodan”.

El mecanisme del poder s’ha basat en l’existència d’una sèrie de “fidels”. Per aconseguir aquestes fidelitats, sempre s’ha disposat dels diners de la Diputació, que es distribueixen, en gran mesura, de manera molt discrecional. Així, els “favors” van des d’aconseguir que un xiquet tinga plaça en un col·legi determinat, fins a una feina per a una persona o per algun familiar. Per descomptat, qualsevol favor, serà recordat com un deute.

I la desvergonya i la impunitat han arribat a quotes quasi còsmiques. A tall d’exemple, gairebé tothom coneix l’aeroport de Castelló (que el personatge ensenya als jubilats i simpatitzants que han anat fins allà el dia de la inauguració amb autobús i entrepà pagats per la Diputació). El mateix aeroport que pregunta als seus nets “¿Qué os parece, el aeropuerto del abuelito?”.

Però n’hi  ha molts més exemples: Com ara el TRAM. El Tram en realitat és un trolebús que creuarà Castelló des de la Universitat fins al port. Originalment, es ven com un transport ecològic i sense conductor. Se li construeixen unes plataformes d’adoquí (a castelló a les llambordes els diem adoquins) roig i amb unes ratlles blanques pintades que han de servir per al “sistema de guiat”. En realitat, l’andròmica du conductor i la ecologia es limita a que està pintat de verd. Mentre, s’han fet malbé molts carrers, que s’han inutilitzat per a deixar passar aquesta plataforma. D’altra banda, aquesta cosa ha de travessar el Parc de Ribalta (el principal jardí de Castelló). Ací, es troba amb una dificultat. I és que en aquest jardí està soterrat Pierre Méchain, que va morir a castelló el 1804, quan estava mesurant la longitud del Meridià. El van soterrar en el cementiri del calvari que estava al mateix lloc. L’Estat francés acaba protestant per aquest pas i ara, també el Tribunal Suprem, ha prohibit el pas d’aquest trolebús pel mig del parc. Evidentment, el PP municipal vo que passe per allà malgrat la sentència del Suprem.

I un altre cas, que és el que, finalment l’acabat duient a la presó, és el cas NARANJAX. Pel que sembla, el negoci consistia en una societat amb un amic, Vicente Vilar (que ja du anys empresonat) i les esposes de tots dos. Es tractava de clonar alguns productes fitosanitaris de diferents multinacionals (Merck o Bayer entre altres) i vendre’ls a baix preu. El negoci es mantingué prou anys i els advocats de Fabra aconseguiren dilatar el cas fins que semblava que els delictes ja havien prescrit. És aquell cas en el que els jutges i els fiscals de Nules (la ciutat on s’instruïa el cas) canviaven sense parar. I ara, una de les raons que adduia Carlos Fabra per demanar l’absolució era, justament, la lentitud de la justícia.

També és un personatge famós perquè li ha tocat la grossa de Nadal un fum de vegades.

Però ara es veu que la seua sort se li ha girat d’esquena. Els qui el defensaven, ara donaríen el que fóra per no eixir en les fotos on apareixen donant-li suport. Però no ho poden fer.

I és que els temps estan canviant, també al País Valencià. Ací, les coses es mouen molt de pressa. Molt. En quatre dies, com qui diu, hem passat del “Don Carlos es un político intachable”, a veure’l a punt d’entrar a la presó. Amb el permís del Tribunal Constitucional, on diu que demanarà empara. Qins clients tenen també, aquests del TC!. I els empresaris (que l’han mantingut com a president de la Càmara de Comerç fins fa quatre dies) sembla que comencen a veure amb bons ulls la independència.

Vire per veure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!