Des de la Plana

Josep Usó

4 de juliol de 2014
Sense categoria
5 comentaris

De trampes, tramposos i mentiders.

El poder a l’Estat Espanyol sempre fa trampa. Per això, entre altres coses, estan on estan i com estan.

Aquestos dies, aprofitant la calor de l’estiu i l’alçada de Guadarrama, celebra la FAES el seu “undécimo campus”. I per allà desfilen els més pintorescos “pensadors”, “experts”, “savis” i personatges de diferents oficis amb un reconegut prestigi per aportar les seues idees a una fundació que pretén, segons el seu títol, “el análisis y los estudios sociales”.
En realitat, però, la fundació FAES, en bona part finançada gràcies a les donacions en negre de molts dels empresaris de l’estat, és una màquina neoliberal i neoconservadora que l’únic que pretén és donar un aspecte de modernitat, racionalitat i progressisme als postulats socials vigents en l’Edat Mitjana. A saber: Hi ha un sol Déu vertader (el seu). Aquest Déu ha decidit que en la terra (la nostra) manen els seus representants (els qui financen la FAES). I si la gent pateix, que no es queixe, que en l’altra vida, allà tindran de tot. Amén.

Però ara, fins i tot la FAES es veu que veu el futur difícil. Perquè ells, que en realitat no saben res de res, es pensaven que la crisi era cosa de quatre dies. I ja van veient que no. Que el sistema capitalista està acabat, que l’estat espanyol està en fallida, que Catalunya se’n va, que el País Valencià i les Illes van camí d’anar-se’n, que sense els nostres diners (els que ens furten dia rere dia des de fa tres-cents set anys) no podran seguir vivint sense treballar i que, a curt termini, a les properes i cada vegada més imminents eleccions aniran al carrer. Això, és el que els espanta. Res més. El “seu” futur. El de cadascun d’ells. La resta, se’ls en refot.
I per això van desfilant personatges pintorescos. Com ara:
Un jutge del qui eren del tribunal constitucional que va tombar l’estatut de Catalunya. I que té la barra de dir que l’error fou l’estatut, no la sentència. Això ho diu ell, que segurament serà jutge i sap que tot el tribunal constitucional tenia ja caducat el seu mandat, que no tenia ni quorum, perquè alguns jutges (ells se’n diuen magistrados) fins i tot s’havien mort però els partits dinàstics PPSOE no s’havien posat d’acord per renovar-los. Però ara s’omple la boca de legitimitat, de constitució, de justícia i de tot allò que li sembla que sona bé.

Aquest n’és un. Però n’hi ha més. Un altre. Alberto Fabra. El qui era alcalde de Castelló de la Plana. Que quan era alcalde estava implicat en una trama per urbanitzar el PAI Mestrets, i que tenia acordat un preu (per a ell, per a la seua persona, que això és el que es diu per Castelló des de fa anys i ningú no ho ha desmentit. Fins i tot circula el preu, es comenta) fins que arribaren dos europarlamentaris i s’acabà la història del PAI. Fins aquell moment, totes les protestes, plenes de raó, dels afectats, no es tingueren en compte. Doncs aquest personatge, que després fou triat President de la Generalitat Valenciana quan Paco Camps hagué de dimitir per corrupte i ningú volia agafar una cadira tan pudenta. Aquest personatge, que fou el qui tancà Canal9 perquè ja no li feia el pes, de nit i de manera vergonyant, que encara no ha donat la cara per l’accident del metro, que ara ha complert huit anys, que permet que més de cent-mil xiquets que volen estudiar en català (que és el que els permet la llei) els nega el dret, que no té diners per a dependència però sí per anar-se’n de soparots amb els seus, que allà on va és escridassat per la gent, que fins i tot des del govern central Dels seus! li anuncien que li van a desballestar la seua autonomia de fireta i el deixaran a l’atur, que sap que el finançament del País Valencià continua sent de tipus colonial dur malgrat la terrible crisi a la qual ens han dut ell i els seus, ara va i anuncia dues coses, al campus de la FAES. Sí, sí, heu sentit bé: dues:
1.- Que el País Valencià (ell en diu comunidad valenciana, però és que tampoc sap parlar castellà) s’ofereix com a dic de contenció per als independentismes que s’escampen a la resta de l’estat.
Que per evitar aquest “contagi” necessita més diners.
Perquè ell ja sap que no pot tirar endavant. Fins i tot el seu conseller d’economia s’ha negat a fer més retallades. Com serà la situació.
Però clar, des del Madrid castizo, el simpàtic (i poca-vergonya) de Montoro li ha dit que res; que a complir el dèficit, que a ell l’estrenyen des d’Europa i no s’hi pot fer res.

2.- Que per evitar pactes post-electorals, caldria que fóra obligatori que l’alcalde fos el cap de la llista més votada.
Justament ara que el cap de la “seua” llista és segur que no podrà repetir d’alcalde gairebé enlloc.

I és que sempre és el mateix. Si jo tinc bones cartes, es juga la partida. Si les tinc dolentes, canvie de joc. I els altres no tenen ni veu ni vot.
Espanya és com aquell reglament que diu: 1. El jefe siempre tiene razón. 2. Si no es así, se aplica el artículo primero.

Per això a Espanya es canvien les normes, les lleis, els reglaments, els tributs i el que siga menester sobre la marxa. De manera que afavorisquen sempre als mateixos. Com l’aforament del rei, els canvis de la constitució en dissabte la nit o com el sainet de la infanta que ja no ho és.
Per aquesta raó, Espanya és cada vegada més menuda. Perquè tots els qui poden, se’n van. I no tornen. Des de l’Amèrica del Sud i la Central, fins a Gibraltar. Des de les inversions canadenques en temps de Franco (recordeu el cas FECSA), fins els jubilats del sud d’Alacant. Perquè és jurídicament insegura.

Per això el seu prestigi internacional és tan gran, tan gran la importància del castellà com a llengua de negocis o de ciència, per això en qualsevol fòrum se l’escolta, se la respecta i es demana la seua opinió (és broma, tot aquest paràgraf).
Perquè els seus capitostos son tramposos de mena. I poc de fiar.

De manera que ara, de cara a les properes eleccions, no se’ls ha de deixar que puguen eixir-se’n amb la seua. Que les perguen. I els aparatxic (els amics i familiars endollats a la mamella des de fa anys i panys) que vagen al carrer. I que sàpiguen el que és. Que tasten el solar que han deixat els seus mentors.
Abans, però, arribarà el 9N. I abans, encara, l’onze de setembre. Que pensen tots els catalans que jugar amb tramposos mai acaba bé. I que “qui guarda cinc anys ovelles, es torna com elles”. Mireu el PSC, com ha quedat. I com quedarà, encara.

  1. Bona nit,
    renoi, quin paperot el d’aquest president. Primer va alertant a tort i a dret de les maldats catalanes, tot dient que ell com a indi bo farà de mur de contenció, i continua pidolant quatre rals com almoina per la seva particular manera d’ofrenar glòries a Espanya. Seria per riure sinó fos el cas que és humiliant veure comportar-se així al que hauria de ser el primer representant dels valencians.
    És clar, l’indi bo ja pot dir el què vulgui que els blancs se’l miraran amb menyspreu i se’l continuaran rifant. I sobretot que no pari d’ofrenar.

    I parlant de tot, a València no hi ha una dreta valenciana?, aquí al Principat trobes dreta espanyola i catalana, i esquerra espanyola i catalana, però em sembla veure que allà us falta una d’aquestes potes. Fóra bo que les persones de dretes tinguéssin la possibilitat de triar, però ara no tenen més que una opció i ben galdosa que és aquesta opció. Amb una dreta valenciana que es disputés el vot amb el PP us podria anar millor, realment no cal fer gaires mèrits per a millorar aquesta patuleia que teniu ara.

    Salutacions,
        Francesc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!