Des de la Plana

Josep Usó

16 de juny de 2014
Sense categoria
2 comentaris

I ara, que passarà?

Estem a menys de cent cinquanta dies per a la consulta. Què passarà, en aquests dies?

Per al nou de novembre, ara queden, exactament, cent quaranta-sis dies. Molt poc temps, perquè hi hem de comptar els mesos d’estiu i l’onze de setembre, que serà, sens dubte, una data per a reforçar als independentistes. Però vista la velocitat que adquireixen els esdeveniments, no em puc estar de demanar-me: Què passarà o què pot passar, en aquests dies?
D’una banda, s’han començat a moure fitxes grosses, en el bàndol espanyol. El Rei ha abdicat. I aquest dimecres, ja en tindran un de nou. Això sí, amb el beneplàcit del PP, com no? i també del PSOE, que ara s’ha empescat allò de l’ànima republicana però que ara no toca perquè fixa’t tu quin pas ens passa. La resta, s’absté o vota en contra. El nou monarca, poc legítim serà. Fins i tot se’l discuteix a sa casa (entenent sa casa com Madrid i voltants).
De tota manera, la república seria una bona carta, per als espanyols. Pot ser podrien fer passar bou per bèstia grossa i enganyar a molta gent poc convençuda. 
De tota manera, ni de la monarquia ni de la república espanyola cal esperar res concret. I menys que tot, lleialtat. No és que siguen mentiders compulsius. És que son així. Es pensen que tothom és ruc menys ells, que encara tenen algun imperi en algun lloc i que son de primera divisió a nivell mundial.

El que veig clar és que l’exèrcit no el poden enviar. Si no fóra així, ja fa temps que l’haurien enviat. El que sí que intenten és fer creure que els catalans són violents. D’ací el muntatge de presumpta agressió a un membre de les NNGG del PP a Pego (la Marina). Més enllà del que diuen uns i altres a les tertúlies d’extrema dreta de les televisions de més que dubtosa rendibilitat. També és probable que, més endavant, llencen als seus esvalotadors, sicaris o, directament assassins. recordem que el cas de Guillem Agulló, per citar-ne un de sol, segueix com estava.
També continuen amb la ofensiva contra l’escola i la llengua. El problema que se’ls planteja és que, en lloc de dividir, van unint valencians, mallorquins i catalans.

Inclús s’anuncia que plega Duran, tot ple de rumors sobre si hi haurà una proposta de part de “Madrid” però encarada a Duran. El problema de Duran és, al meu parer, que fins i tot ell mateix té clar que ja està amortitzat i que si se’n vol anar, ningú li barrarà el pas. Com al PSC. Que després de anys i panys de política erràtica, poc clara quan no directament mentidera, ara ha perdut, sembla qualsevol crèdit. tant és així, que no tenen ni candidat per substituir Pere Navarro (perquè Miquel Iceta, de l’aparell, ja el coneix tothom i té justament aquest llast) Veig difícil que, en menys d’alguns anys, com a mínim dos, abandone la deriva d’esdevindre marginal. No vull dir extra-parlamentari, però quasi.

Així, amb un PP que segueix ensorrant-se, un PSOE (PSC a Catalunya i PSCV al País Valencià) que també baixa, els unionistes estan cada dia més sols.

Ells  també ho deuen veure així, perquè ara el gran adversari, l’enemic, és Pablo Iglesias, que pot arribar al nivell de qualsevol dels dos “grans partits” en un any. Que una persona del carrer, normal, puga assolir els mateixos escons que un partit mimat, subvencionat, farcit de funcionaris, corruptes, favors i prebendes, els ha d’espantar.

Tant els espanta, que no s’adonen de la pujada de Compromís, d’ERC, de l’esquerra gallega, basca…

Si en el “seu” parlament n’hi ha més de dos, ja no poden fer el seu joc.

Així que pense que l’estiu serà calentet, però més per part d’ells que per part dels catalans o valencians o mallorquins. Ara, per més que no ho vullguen dir, han de reconèixer que tots ens hem unit més per defensar l’escola, la llengua i el futur. Estan, ara mateix, pitjor que fa un mes. Només un home en vaga de fam, Jaume Sastre, en menys de quaranta dies els ha tret qualsevol rastre de legitimitat. I tots ho sabem. Ells, també. Per això tenen por. Cada dia més.

A més a més, les pressions des de fora augmenten dia rere dia. La comunitat internacional ja no concebria que es negue el dret a votar a un país pretesament democràtic com Espanya. Ara ja n’hi ha mitjans internacionals que ho van esbombant tot. Fins i tot l’origen de la fortuna del Rei.

De manera que, l’únic que pense que passarà a partir d’ara, de veritat, serà que aniran apareixent remors d’ofertes que mai es concretaran. I la resposta, que ja s’ha donat, és que es poden afegir a la banda de baix de les paperetes. I que es voten. Ells no poden entendre que l’època de les “componendas” ja ha passat.
No hi ha cap oferta que puguen fer, cap, que siga tan avantatjosa com la independència. I aquest és el seu veritable problema. Aquest i que de bestreta, han proclamat que mai de la vida, mai, negociaran res, amb els catalans. Per això ara se’ls fa tan costa amunt haver-se d’avenir a deixar fer un referèndum que perdran gloriosament. Amb més marge cada dia que passa.
Perquè per poder negociar qualsevol cosa, haurien de canviar: el govern, la “oposició del PSOE”, fer callar tots els qui criden ordres de mantindre la posició ferma, l’Esglèsia catòlica, tallar de soca-arrel la corrupció i aconseguir que es comencés a veure l’eixida de la crisi. I, per tindre alguna possibilitat més, caldria també que algun dels culpables de l’ensorrament de tot plegat, es pogués veure empresonat. Si compteu els objectius, us ixen sis o set objectius. En cent quaranta-sis dies. Un dels primers cada vint-i-quatre dies.

Res. L’únic que cal és mantindre la mateixa posició. Es votarà el 9-N. I si volen o poden, ja enviaran la guàrdia civil. I l’endemà que vagen a pidolar crèdit per arribar a la setmana següent.
Ah! I molt important, per a la gent del Principat, en especial els polítics. No oblideu el País Valencià.

  1. Bona nit,
    doncs sí que tenen un horitzó galdòs aquests poders fàctics espanyols, es veuen venir que se’ls acaba el xiringuito del bipartidisme sense fissures, bé és cert que la crisi ha ajudat però ells han posat tot de la seva part i més per a enfonsar el pais i podrir totes les institucions que han tocat. Ja s’ho faran, s’hi han aplicat a consciència.

    I a més ara l’invent espanyol els pot saltar a trossos, si marxa Catalunya l’endemà ho fa el Pais Basc i darrera pot haver-hi cua, València, les Illes, Galícia, Canàries, tots poden voler fugir del femer. Tant de bo vosaltres també trieu marxar!. No puc entendre com ho han fet tan i tan malament per a aconseguir que cada vegada més valencians i illencs parlin obertament de decidir el seu propi futur. Sens dubte estan infiltrats d’assessors indepes.

    I, com bé preguntes, ara què faran?. Tu mateix dius que se’ls acaba el temps. I alguna n’estan preparant; els seus diaris filtren una conversa privada on en Gay de Montellà demana la consulta al Rei, alguns insinuen d’emprar en Durán a la consulta com a marca blanca unionista – senyal que ni PP, ni PSC ni Cs són mínimanent presentables i s’agafaran a un clau roent -, els pperos fa dies que estan inusualment callats.
    Crec que al discurs de coronació del Borbó jove i ben plantat marcaran per on volen anar, i que voldran refregar-nos un rei jove i modern pel davant i pel darrera, i veurem si ho acompanyen d’una proposta mínimament seriosa o de focs d’encenalls. En tot cas nosaltres hem d’estar per allò que hem d’estar; ja ho ens alimenten les molles, ara volem el pa sencer.

    I abans d’acomiadar-me voldria dir, aprofitant que ara es compleixen deu anys de la cració dels blocs de Vilaweb, que aquests blocs m’han servit per a descobrir una comunitat extraordinària de gent unida en la diversitat i en l’anhel de llibertat. Gràcies pel teu bloc, que espero seguir llegint per molt de temps.

    Salut,
        Francesc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!