Des de la Plana

El dilluns 2 de juny, a les 10h 33 minuts, el presidente Rajoy anuncia l’abdicació del rei Juan Carlos I. Sense una llei que regule aquest procés. Llei que, per cert, han tingut quasi quaranta anys per a fer i no han fet.
Tot em sembla molt precipitat. Massa. Fins i tot es podria qualificar de suïcida. El cap de l’Estat se’n va sense tindre clara la seua substitució.
Immediatament, tothom amb qui he parlat s’ha mostrat satisfet. Abunden els acudits al voltant de si per fi serem una república. El recolzament als partits en els quals es fonamenta l’actual “Estado Español” estan sota mínims. La popularitat del monarca també.
Ara, el següent en la llista és el príncep Felip. Casat morganàticament (amb una plebea que, a més, és divorciada i republicana). Aquest fet els durà problemes amb els partidaris de la monarquia. Que n’han de quedar, per més que ara no diguen gran cosa.

D’altra banda, malgrat totes les actuacions que s’han fet i es fan, el procés de transició català segueix imparable cap al nou de novembre. Ja només resten cent-seixanta dies, per al referèndum. I ara el Estado sembla que tindrà prou fronts oberts a Madrid com per a preocupar-se d’altres coses. I a Europa. Perquè el nou príncep, sembla que és un gran desconegut. A més de casar-se amb una plebea (aquesta sembla que és una de les poques coses que no pot fer un aspirant a ser rei) aquest home és un gran desconegut.
Haurà de ser ell, qui faca les ofertes als catalans? Quines en podrà fer, si té detractors entre els partidaris de la Monarquia? I els partits republicans, com s’ho agafaran, tot plegat? I sense temps, perquè per al novembre resten cinc mesos, però per a les properes eleccions, només un any. Suposant que el govern suporte les pressions que li arribaran de tot arreu.
I amb la dubtosa possibilitat de guanyar el mundial de Brasil. Que això sempre ajudaria. Recorde jo fa anys a Sandro Pertini cel·lebrant un mundial que va allargar uns mesos l’agonia del govern de torn. 
De moment, em sembla una bona notícia la ràpida i ferma resposta del President Mas. Espanya tindrà un nou rei però el procés català continua endavant sense canvis en l’agenda prevista (referèndum el nou de novembre).

Tot plegat, fa una mica de vertigen. Quina emoció. Sembla que, malgrat que Mariano Rajoy, l’home del plasma i de la inoperància còsmica, ha llençat l’Estado Español a fer una volta pel Dragó Khan de la política. No sé si serà el millor pilot, per aquesta singladura.
Singladura és una paraula que sempre els agrada, als governants de la Meseta. No deixa de ser curiós que mai hagen segut grans navegants.