Ara, resulta que haurà de deixar es seu escó de diputat valencià (aquell parlament on tants imputats hi ha) perquè ara ja és culpable. Ja no és “presumpte”.
També pot ser que l’indulten. De més grosses se n’han vist, com l’indult a Jaume Matas (el del cas Palma Arena, a ses Illes, que també. Aquest ja l’han indultat una vegada (o pot ser dues, que de vegades m’embolique) però ara l’han tornat a condemnar i ha d’entrar a la presó. I ha tingut la barra de demanar que li canvien la presó per treballs socials. Segur que per “treballs socials” no entén ni agranar (en oriental en diríeu escombrar o passar la escombra) els carrers de Ciutat de Mallorca durant els anys de condemna anys ni refer ribassos de pedra seca. Ell estic segur que voldria alguna altra cosa. Una porteria a una ambaixada llunyana, o alguna cosa així.
I també hi ha una altra novetat. A Millet i a Montull els han condemnat, però només a un any a cadascú. Això sí; diu que hauran de pagar 3,9 milions d’euros de multa. Pocs em semblen, però segur que això sí que els farà mal. Aquesta gent només tenen estima pels diners. Tota la resta, sembla que se’ls en refot.
El cas és que hui ha caigut tot un símbol del poder omnímode i poca-vergonya dels politicastres lladres i incapaços que ens han governat fins ara. Per molt que es vulga dissimular, Rafael Blasco és quasi la encarnació del vividor que fa el que siga per seguir enganxat a la mamella. I que mai en té prou. I que, a més, es permet (ara ja no, ara vol fer llàstima i pena) donar lliçons als demés del que hem de fer i el que no.
Però el país segueix ple de podridura. Marina d’Or, l’Aeroport de Castelló, Ciutats de la Llum, Mundoilusión, PAIs a dojo, fallides a tort i a dret. I això només al País Valencià.Que n’hi ha a tot arreu. Cas Gürtel, Pokémon, EREs,…
I encara més. Penseu el el terratrèmol que deu haver produït a les seues files el daltabaix electoral de les europees. Que han guanyat. Sí; però que han perdut la meitat dels vots, també.
A l’interior de l’estructura del poder han d’estar espantats. Ningú es refiarà de ningú. Molts d’ells ja es veuen al carrer. I només els faltava que ara comencen a caure les sentències judicials condemnatòries. Una rere l’altra. Quan, a més a més, és segur que molts d’ells saben coses uns dels altres. D’allò de “si tu dius res d’això meu, jo explicaré allò altre teu”.
Perquè han segut molts anys, massa, de favoritismes, corrupció generalitzada i sense vergonya ni d’amagar-se’n.
Si es pensaven que la seua poltrona seria per sempre, ja han vist que estaven equivocats.
Ara els ha vingut “la mala”. I sembla que només ha fet acte d’aparició, però que ha vingut per quedar-se.
De moment, a una Europa on ja eren molt marginals, ara reclamen la presidència del grup popular, dues vicepresidències i no sé quantes coses més. La resposta, haver de retornar a corre-cuita 10,12 milions d’euros d’ajudes europees a unes depuradores a Galícia que es veu que es van desviar.
I els judicis endavant, de manera que cada vegada més d’ells van a veure la presó de més a prop.
Qui els ha vist i qui els veu. I espera’t, que només han començat a caure els primers. Recordeu al “amiguito del alma”? Doncs ara va tota la còrrua darrere.
Ja ho veureu.
El que diu el títol. Els ve la mala. Paciència, xicots. Ara toquen les vaques magres. O, tal i com dèia una àvia meua, “Qui de jove es menja el pollastre, de vell caga les plomes”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo crec que els ve la mala també, no m’ho vull perdre!!!!
Salut!.