Des de la Plana

El dilluns, dotze de maig, a les disset hores i dinou minuts exactament, Isabel Carrasco, presidenta de la diputació de Lleó, moria assassinada molt a prop de sa casa. La van matar a trets. I, tal i com a transcendit després, la van rematar una vegada estesa al terra. Una execució en tota regla.
De seguida, a més de la sorpresa, començà una campanya mediàtica per relacionar aquest assassinat amb una presumpta crispació política de la qual es culpabilitzava, com sempre sense cap mena de prova, la plataforma d’afectats per la hipoteca, els independentistes catalans o, més en general, “l’esquerra”. Els grans impulsors d’aquest empastifament informatiu, els de sempre. Allò que en el programa del Wyoming, s’anomena el TDT Party.
Però de seguida s’hagué d’aturar aquesta campanya difamatòria. Hi havia dues dones detingudes com a presumptes implicades en la mort d’Isabel Carrasco. I les dues eren militants del Partit Popular. Amb carnet.
De seguida, el desconcert. Es comencen a fer públiques altres dades. Resulta que la difunta havia reunit en la seua persona fins a tretze càrrecs. Tots ells remunerats. Se la coneixia com “la dona dels tretze sous”. A més, les dues dones, mare i filla, eren esposa i filla de l’inspector en cap de la policia d’Astorga. I la filla, que havia treballat a la Diputació de Lleó, havia estat acomiadada i s’havia recorregut la seua indemnització. Havia hagut de retornar molts diners i es veu que encara n’havia de pagar més. Però les dues dones no confessaven.
Mentre, les xarxes socials n’anaven plenes, de tot plegat. I alguns dels missatges eren de mal gust. Com sempre.

Evidentment, mentre tot això passa, la campanya electoral segueix. Però ningú se l’escolta. Perquè si queda algú a qui no interesse aquest assassinat amb tanta morbositat, sempre quedava l’affair del Pere Navarro, on s’anava aclarint cada vegada més que és un mentirós. Si més no, políticament.
I, per acabar-ho d’adobar, Alfredo Pérez Rubalcaba, es despenja amb una afirmació del calibre “no ens agraden les fronteres perquè son de dretes”. Això ell, que és qui va reforçar la vergonyosa tanca amb ganivets de Ceuta i Melilla. Per esmentar només una de les fronteres en les quals ha intervingut com a responsable polític.

Com no podia ser de cap altra manera, els “missatges” que els partits dinàstics volen donar en la seua campanya, queden en un tercer pla. Com a molt.

Abans l’assassina no confesse el crim, i això no passarà fins ahir dimecres, quan una policia local entregue l’arma homicida que li va donar una de les dues dones sembla que immediatament després del crim (la policia local també ha estat detinguda), el ministre de l’interior ja decideix que cal penalitzar els missatges ofensius a les xarxes socials. Gran sorpresa. Això ell, que en plena crisi es gasta diners públics en fer peregrinar guàrdies civils a Lourdes. O que no troba res a dir de les exhibicions d’armament i actuacions simulades d’aquesta mateixa Guàrdia Civil davant d’escolars. Demostracions en les quals es permet que els xiquets agafen i manipulen armes reals.
No crec que ara, el senyor ministre demane la dissolució d’aquestes cadenes de televisió que es dediquen, dia rere dia, a insultar de molt mala manera gairebé tothom. Incloent el propi president del govern quan no es comporta d’una manera prou bèstia com ells voldrien. Ni de les institucions que estan al darrere d’alguna d’aquestes cadenes. Ni que els demane responsabilitats penals. Em sembla que no ho farà.

El cas és que, per explicar-ho breument, una política del Partit Popular ha estat assassinada per dues dones que també son membres, amb carnet, del Partit Popular. Per venjança, segons ha declarat a la policia l’assassina. I amb premeditació, perquè ho havien intentat fins a cinc vegades.
La ràpida detenció s’ha degut a la intervenció d’un policia jubilat que veu el crim i segueix la dona a qui ha vist disparar. Una actuació encomiable. I brillant, afegiria jo.
La conseqüència és que la primera setmana de campanya electoral se n’ha anat enlaire. I als partits dinàstics, això els ha sabut molt greu. Perquè, per primera vegada des de la mort de Franco, ara tots dos baixen en intenció de vot. I això els espanta. Perquè veuen perillar la seua situació de privilegi. És d’això, del que tenen por. D’anar al carrer ells, que estan avesats a viure bé sense fer gairebé res de profit durant anys i panys.

Del que diuen ara uns i altres, PP i PSOE, es dedueix que estan realment molt desesperats. Tracten de reprendre el seu discurs de la por i de parlar molt i no dir res, però em fa l’efecte que ningú, o gairebé ningú, se’ls escolta. I això, per a ells, és fatal, perquè si no capgiren les enquestes (i pense que no ho faran), van del dret a una patacada històrica.

Dins de tot, una nota positiva. El marit de la presumpta assassina, ha dimitit com a cap de la policia d’Astorga i ha demanat el trasllat. Un gest que l’honora.

PS. No vull deixar de repetir-ho una vegada més. En aquestes eleccions, cal anar a votar. És molt important. I no només per als catalans. també per als valencians o els mallorquins.