No ho podem tolerar

Ja n’hi ha prou d’humiliar-nos, vexar-nos, voler que ens sentim ciutadans de segona categoria. Ells, són els qui no tenen honra ni vergonya.

Ara fa un parell de dies que els membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, d’ara endavant l’AVL, anunciaren que ja tenien enllestit el nou diccionari de la “Llengua valenciana”. De seguida, el conseller Serafín Castellano (quin cognom més adient per a un individu que no empra el català ni per a dir “collons”) començà a bramar per totes les emissores al seu abast. Totes les que queden, perquè aquelles que eren en català ja les han suprimit totes.
I l’argument era, sempre en castellà, que això de l’equiparació del valencià i el català no era possible, perquè ningú ens pot treure amb impunitat un tret característic dels valencians. Jas, coca! Argument. Però no només. Immediatament, afegí que si l’AVL, que s’havia creat justament per a marcar la diferència amb el català no feia la seua funció, no servia per a res.
L’endemà, el molt honorable presidente Fabra, un tros d’home que per no poder, no pot ni evitar que tothom sapiguem qui, quan i on li compra (amb diners públics) el formatge tendre, la fruita i la verdura i les nits d’hotel, ix a reforçar l’ofensiva.
Si l’AVL ja no serveix al seu propòsit, pot ser caldria suprimir-la.
Clar que si. ja ha fet la seua funció. Bàsicament, tocar el violí durant uns quants anys sense aclarir res de res. I ara, quan ja no queda cap emissora pública de cap manera que parle català en tot el País Valencià, quina funció té? Cap. Com a molt, es podria aguantar un any o dos mes fins que suprimesquen totes les linies educatives en català del País. Però res més. Igual que Canal 9. I com les pròpies conselleries.
Perquè si no serveixen per ofrenar bona cosa de bombo i platerets a les “característiques pròpies dels valencians”, no tenen cap utilitat coneguda. segur que, des de Madrid, ens ho arreglaran millor. I, de passada, al senyor Castellano i al senyor Fabra, igual els concedeixen una feineta com agraiment pels serveis prestats. Com ara de bidell, o d’alguna cosa així. Alguna cosa adequada per a les seues capacitats professionals.

Cavallers, no s’enganyen. Ara mateix, les “característiques pròpies de la Comunidad Valenciana” son unes altres. No la llengua, pobra, que amb prou feines es pot fer servir. No, senyors, no. El món no ens coneix per això, ara mateix. Ens coneix per una altra cosa.
Ens coneix per la corrupció. Tindre un parlament on el partit majoritari té una quarta part llarga de diputats (autonòmics) imputats per estafes diverses, això si que és una característica de la Comunidad Valenciana.
I tindre la barra, quan se’ls enxampa, literalment, furtant els diners destinats a ajudar els “països pobres” per comprar-se locals i pisos en el centre de València, també és característica de la Comunidad Valenciana.
O tindre les obres públiques més cares, inútils, impossibles d’acabar i sense cap finalitat, com el supercomplexe de La Ciudad de las Artes y las Ciencias, el Palau de la Música, l’Hemisfèric, i tot el voltant, o la Ciudad de la Luz, o Terra Mítica, o Mundo Ilusión, o la Ciudad de las Lenguas, o… per no parlar del ja mític Aeropuerto de Castellón, això si que és marca Comunidad Valenciana.

O tot l’assumpte de Fabra. L’altre. Carlos. El de la Diputació de Castelló. Que ni ha entrat a la presó ni entrarà. La setena generació de cacics de la nissaga amb origen a Llucena.

O també la Comunidad Valenciana és famosa per desmantellar el centre d’investigació “Príncipe Felipe” per augmentar la diàspora dels joves investigadors brillants que se’n van per a, segurament no tornar mai i donar els seus fruits a qualsevol altre lloc. Ací, al capdavall només necessitarem paletes i cambrers disposats a fer qualsevol apanyet per quatre xavos.

O els set anys de l’accident del metro: quaranta-tres morts i la culpa es veu que fou del mal oratge. I ja veureu com acaba la reobertura del judici.

Tot això, és la marca dels valencians, ara mateix. I amb noms ja mítics: Gürtel, Bigotes, Camps, Barberà, Castedo,… feu memòria i si no en trobeu al menys vint, no en trobareu cap.

Ara mateix, el País Valencià sembla un erm. Enfonsada l’agricultura, la indústria i amb el comerç tocat gairebé de mort, cada dia estem una miqueta pitjor. Aquest mes de gener, hem augmentat els aturats en més de dotze mil.
És en la única cosa que anem davant dels altres.

Perquè, després de quaranta anys de mort el Caudillo, en tota la transició, governats pels uns i pels altres, el PP del Gürtel, de la poca vergonya, de la depuradora de Pinedo i de les urbanitzacions impossibles i els projectes megaestúpids, o abans pel PSOE de mediocritat còsmica i de no aclarir mai res que no siga ofrendar nuevas glorias a España, hem aconseguit passar de ser una de les regions més riques de la península a ser una de les més pobres. Però encara paguem com si forem rics. Perquè som així de ofrenadors. I encara estem discutint si la llengua això o si la llengua allò. Discussions bizantines, cavallers. S’enfonsa el vaixell i els nostres governants discuteixen si es posaran la jaqueta a quadres o si duran corbata o pardaleta.

Espere, de veritat que ho espere, que no els permetem mantindre’s on estan. A les properes eleccions, caldrà anar a votar i votar a uns altres. Ben altres, no sé si m’explique. Ja n’hi ha prou de lladres. Al carrer i, al que li pertoque, a la presó.

Josep Usó

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *