No ho sembla, però avancem

Hi ha gent que pensa que mai eixirem del clot; però van errats. Les més grosses parets de què ens han envoltat estan cada dia més esquerdades.

Els dies passen i al País Valencià la crisi no afluixa. Malgrat que ens arriben notícies otimistes del Principat, ací cada dia se’ns anuncien noves retallades. Ara, per exemple, es parla de cent cinquanta linies escolars que se suprimiran el proper curs. Evidentment, en valencià. Ens han tallat Catalunya Ràdio i continuem a les fosques. Per no poder veure, ni l’Alqueria Blanca, ens han deixat. l’Ex-president Camps ha de declarar pel cas Gürtel, però no passa res. S’ha reobert el cas del metro de València, però ni tan sols sembla que vaja a passar res. Hi ha retallades en la llei de dependència, en aquest cas brutals del tot si en la resta no ho eren prou, i tampoc passa res. Tenim un atur del 27%, a Castelló de més del 30%, i la gent calla.
I de tant en tant et trobes gent que et diu que està desanimada.
Ací mai ens queixem. Abusen de nosaltres tot el que volen i més, i seguim callant. Som molls. Mai ens en sortirem.

Però no és cert. Ni molt menys. Penseu una miqueta amb el cap, que diuen al meu poble. Cal agafar una mica de perspectiva, per veure què passa. Ens hem d’apartar de la immediatesa del missatge, del what’s up i de l’acudit fàcil pel facebook.
Certament, la situació del País Valencià és lamentable. I l’actitud dels nostres governants indigna. Però ho sabem. Per què, ho sabem? Perquè se’n parla. Ara, ja no trobareu ningú satisfet i cofoi amb el gran premi de Fórmula 1 de València. Tots vos diran que era una bestiesa. I trobareu molta gent, molta, que estaran d’acord amb vosaltres que els sobrecosts de les obres de Calatrava son una burla a tots els valencians (també a tots els afectats d’allà on l’home ha treballat). I, tan bon punt allargueu una mica una conversa, coneixereu casos de famílies en situació molt delicada i molt propera. I ja no vos diran que “és que no volen treballar”.
I tot això en un context en el què no tenim ni un sol medi de comunicació, ni un, que defense els nostres interessos. Totes les cadenes de televisió estatals ens bombardejen cada dia amb espectacles lamentables sobre l’exercici públic de la caritat (només els cal demanar un passi de bona conducta per poder demanar ajut) a TV1, o els infumables i impúdics shows del grup de tele5 o antena3, passant pels programes de promocionar un espectador que només vulga eixir a la tele com a objectiu vital.
Malgrat aquest cosset ferotge amb què ens envolten, comencem a veure el que es mou entre bambalines. I la gent critica l’alcalde del seu poble, o l’ex-conseller que s’ha embutxacat l’ajut per al tercer món, o les obres faraòniques i inútils…

Però és que encara hi ha més. Fixeu-vos que ara mateix, hi ha tota una allau de dimissions en el si del partit “de govern”. Al parlament europeu, Vidal Quadras i Mayor Oreja (que es veu que s’estaven allà). A catalunya, tot de baixes a nivell local. Els apareix VOX (que es veu que és un partit polític, però que està clar que és d’extrema dreta), Ciudadanos s’estén a València i presenta a l’ex cantant Francisco com a candidat a alcalde per València, UPyD els amenaça per la dreta i per l’esquerra…
Per què vos penseu que passa, això? Adoneu-vos que gairebé tots els qui figuren en les llistes d’aquests “nous” partits, ja duen anys vivint “de la política”. I si se’n van del partit que té una majoria abassegadora a tot arreu, per què deu ser?
Evident. Perquè veuen que aquesta majoria s’està desfent com un tarròs de sucre en aigua calenta.

I a l’altra banda? Al PSOE, vull dir. Allà, si fa no fa el mateix. Al Principat, ja no cal ni parlar-ne. Però ací, al País Valencià, amb tots els indicadors assenyalant una debacle del PP els únics que no esperen treure’n benefici són ells.

A més a més, ací al País Valencià la cosa deu ser grossa, perquè de resultats d’enquestes fa temps que no en sabem res. i no en sabem perquè no se’n publiquen. Però és segur que se’n fan. Si no ho esbomben, només pot ser perquè el que obtenen és una veritable debacle.

Així que ànim. Malgrat que les notícies ens arriben amb compta-gotes, l’enemic està retrocedint en tots els fronts. Només he de mirar la llei de l’avortament. Amb majoria absoluta i ja la tenen coixa. Amb forta opossició dins del propi PP. O la LOMCE, que el Principat ja ha dit que no aplicarà, però vista l’opossició de diverses comunitats governades pel PP, ja s’ha retardat per a secundària i Batxillerat al menys un curs. De bestreta i amb majoria absoluta al congrés!! Ells sols s’entrebanquen.

Així, i per acabar prompte, cal mantindre l’optimisme i la moral alta. El que cal, ja ho vaig dir uns dies enrere, és anar a votar. Perquè l’únic que els podria salvar, és una abstenciò còsmica. I no els anem a donar aquesta taula de salvació. Veritat que no?

Josep Usó

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *