Un tomb per Catalunya

comentaris a l'actualitat catalana

10 de maig de 2013
0 comentaris

El Dret a Decidir….Que?

De quin dret a decidir estem parlant?

Per sobre dels arguments històrics, culturals i econòmics a favor de la independència de Catalunya sembla que els principis democràtics i el dret de la ciutadania a decidir el seu futur polític es l’argument troncal a partir del qual els grups parlamentaris en favor de la consulta sobiranista i el mateix Govern estructuren i fonamenten la voluntat del poble Català.

El missatge que des de les institucions catalanes així com des de les diferents entitats socials promotores pel Dret a Decidir es dona es que allò que mes ens separa de la resta d’Espanya i en especial del seu model polític i de govern (que a dia d’avui es el mateix) es la manca de democràcia real de manera que les decisions importants i estructurals no son preses per la ciutadania sinó per uns representants que legislen no en favor dels ciutadans que els ha votat sinó en defensa d’una elit política i financera de la qual els polítics parlamentaris son els màxims representants. El cas de la ILP sobre el desnonament presentada per la PAH al Congrés dels Diputats es un clar exemple de com son tractades les voluntats de la ciutadania encara que portin el suport de un milió cinc-centes mil signatures i la simpatia i beneplàcit d’una bona part del conjunt de la població.

La manca de reconeixement a les darreres decisions preses pel Parlament de Catalunya per àmplia majoria referents a la sobirania amb la suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional i la manca de reconeixement del dret a decidir dels Catalans, no permeten un referèndum sobre la consulta, demostren clarament la manca democràtica del Govern de l’Estat Espanyol i son la base que legitima, tant internament com internacionalment, el moviment independentista: No volem viure en un país que no respecta els principis democràtics i per això volem marxar.

Així doncs la voluntat de la ciutadania, expressada en forma de referèndum, es el que en aquests moments es considera la màxima expressió democràtica per part de les institucions catalanes i de totes les associacions i entitats a favor del Dret a Decidir.

En paral•lel tant des del Govern, com des dels partits polítics com des de les entitats promotores del moviment independentista (MxI) s’està començant a treballar no solament sobre el procés a traves del qual s’arribarà a la independència sinó també sobre el model de país que volem. Acadèmics, sociòlegs, politòlegs, especialistes i tècnics altament qualificats participen en l’estudi i elaboració d’aquest model de país bé sigui per compte del Govern o de les entitats integrants del MxI.

Es d’esperar que de la mateixa manera que s’utilitza el principi de sobirania ciutadana, en forma de referèndum, per exercir el Dret a Decidir, aquesta sigui la manera de decidir del nou model de país. No podem apel•lar a la ciutadania solament per tenir la independència i després que siguin uns quants especialistes i/o polítics que decideixen el model de país futur i les seves lleis. Es la ciutadania la que, en forma de referèndum vinculant, ha de poder decidir sobre el model de país, sobre el model polític i sobre la Llei Electoral que regirà. Es la ciutadania la que, en forma del mateix referèndum que ara s’està demanant per establir l’Estat Propi, ha de poder decidir sobre si vol o no vol exercit, i si en vol, quin es el model d’exercit que vol.

Ja està bé que els tècnics i especialistes analitzin i proposin els diferents models d’estat per informar a la ciutadania, als partits polítics, a les entitats del MxI i al propi Govern de les diferents alternatives i avantatges d’un model o d’un altra. Però quedi clar que la decisió final s’ha de basar en la voluntat de la ciutadania i no en la voluntat d’un nombre reduït de tècnics o polítics parlamentaris. Les qüestions bàsiques i estructurals del nou país les ha de decidir la ciutadania en forma de referèndum vinculant.

Com a ciutadà d’aquest nou país no vull que un altre decideixi per mi. Vull participar de manera directa i vinculant en la decisió del nou model d’estat i vull decidir sobre:

L’estructura del nou Estat.

La Llei electoral i el sistema parlamentari.

Els impostos i l’estructura pressupostaria.

El sistema de seguretat i defensa.

Els sistemes de control i transparència del Govern, els partits polítics i les principals

Institucions i Administracions del nou estat.

El sistema financer.

Les polítiques i utilització dels recursos energètics i naturals.

El model d’Ensenyament.

La regulació del mon laboral i comercial.

Sobre totes aquelles coses importants i estructurals que articularan aquest nou país.

Com a ciutadà d’aquest nou país vull que la darrera paraula i poder de decisió, per sobre del Govern, per sobre del Parlament i per sobre de qualsevol Tribunal de Justícia, sigui la voluntat de la ciutadania expressada en forma de referèndum vinculant tal i com avui els mateixos Parlamentaris, grups polítics i els integrants del MxI demanen.

No vull que aquestes decisions importants i estructurals del futur país es prenguin al marge de la meva participació expressada en forma del mateix referèndum que ara s’està reivindicant per demanar el Dret a Decidir.

En paraules del propi President Mas ell, i per extensió el Parlament i la classe política, es l’instrument que ha triat el poble de Catalunya per fer la seva voluntat. Les decisions les ha de prendre la ciutadania (per activa o per passiva) i el Govern ha de ser l’encarregat de portar-les a terme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!