EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

21 de juliol de 2009
0 comentaris

Sargantanes al sol (una altra forma de cantar l’estiu)

Cançó d’estiu no ha de voler dir, necessàriament, cançó lleugera, repetitiva, limitada, empalagosa, adotzenada, alienant… Escoltar El Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009) és una altra forma d’apropar-se a l’estiu, lluny de les platges atapeïdes i l’olor d’aftersun, prop dels camps torrats, eixuts, amablement càlids de les esplanades de ponent. És una altra forma de celebrar el bon temps, amb simplicitat, imaginació desbordant, unes dosis de surrealisme i orgull de la terra, això que ells mateixos defineixen com a “extremisme rural”.

N’hi ha més…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!