EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

Us imagineu Manel i Estopa cantant junts al caganer?

16 de desembre de 2009

Us imagineu l’Albert Pla, en Quimi Portet, els Manel, els Estopa, en Gerard Quintana i en Joan-Miquel Oliver cantant junts una nadala? I us imagineu que aquesta nadala fes justícia a la mítica i nostrada figura del caganer? Doncs no cal que us ho imagineu: gaudiu-ne! (per gentilesa, audàcia i saber fer de la gent

Llegir més

L?energia creativa de la cultura catalana

9 de desembre de 2009

Cap arquitecte gosa bastir un edifici alt, robust i d’estructura complexa prescindint dels fonaments. Una base sòlida i profunda és la garantia d’estabilitat damunt de la qual pot anar alçant-se i prenent cos allò que ha estat imaginat. De la mateixa manera, cap cultura pot tenir presència en la modernitat i en el concert de

Llegir més

Maillol, la forma sensual

5 de novembre de 2009

“Les escultures estan molt bé, però els rostres són inexpressius, no estan gens treballats” sento que comenta algú a la sala d’exposicions. Segurament té raó, penso. Però, ben mirat, aquí rau la força d’Arístides Maillol. I és que l’obra de l’escultor rossellonès, vista en conjunt -com es pot fer aquests dies a La Pedrera de

Llegir més

Encara sobre cinema

3 de novembre de 2009

Després d’escriure l’apunt Tres, dos, u…cinema! (ara sí) fa un parell de setmanes, he topat amb nous arguments que confirmen la tesi que hi plantejava i que, per tant, no em puc estar d’enumerar D’una banda, la irrupció al mercat de la revista Decine, que dedica una atenció especial a l’audiovisual català. D’una altra, la

Llegir més

Un tast felí de Maria Coma

26 d'octubre de 2009

Linòleum, el nou treball en solitari de Maria Coma (meitat d’u_mä) ja treu el nas. Un nas amb bigotis, a jutjar per l’estètica que desprèn el disc i pel contingut del clip de llançament (Gat), on Coma mostra la part més manyaga, tant en la melodia com en la lletra, tot i que, com tots

Llegir més

Tres, dos, u… cinema! (ara sí)

23 d'octubre de 2009

Ara sí. Sembla que el cinema català ha fet sonar la claqueta. El rodatge ha començat. Hi ha tres elements que em fan pensar que aquest cop la cosa va de veres: 1) La qualitat (i l’incipient reconeixement) dels productes audiovisuals fets a casa nostra d’uns anys ençà. Cognoms com Recha, Gay, Coixet, Balagueró, Serra,

Llegir més

En Pedrals fa llenya d’alzina

9 d'octubre de 2009

Ahir a la nit, el poeta Josep Pedrals i els seus Nens Eutròfics van omplir la sala B de Luz de Gas per empastifar el personal d’Esquitxos ultralleugers. La poesia feta veu i feta música pel mateix poeta és un principi que, personalment, m’entusiasma. Que els veros passin del text a la paraula o, en

Llegir més

Ignasi Iglésias, un (oblidat) entre tants

7 d'octubre de 2009

Va ser considerat el poeta del poble, tal com ho recorda una placa a la façana de la seva casa natal. Alguns dels seus llibres van ser prologats per escriptors de l’alçada de Joan Maragall o Puig i Ferreter. Va estar vinculat als intel·lectuals modernistes del grup L’Avenç i amb dos dels seus membres (Jaume

Llegir més

Adéu, turons! (de Mossèn Cinto a Quimi Portet)

1 d'octubre de 2009

Hi ha cançons, cançonetes i cançonasses. I hi ha cançons com una casa de pagès. Encara no he tingut ocasió d’escoltar sencer Viatge a Montserrat, el darrer disc de Quimi Portet, però la peça que serveix d’avançament, ‘Homes i dones del cap dret‘ posa de manifest que l’astre intercomarcal està tan inspirat com sempre o,

Llegir més

Poesia de butxaca

21 de setembre de 2009

Sóc dels qui penso que els llibres de poesia no són cars, comparats amb la resta de coses que es publiquen. No pas perquè el preu sigui més o menys elevat, sinó perquè són llibres que tard o d’hora rellegeixes -encara que sigui parcialment- per buscar-hi aquells versos coneguts, o bé per retrobar-ne d’altres que

Llegir més

Música petita per a aquests dies (ü_ma, per exemple)

18 de setembre de 2009

Hi ha dies en què ve de gust la música petita, subtil, intensament discreta, gens estrident, però plena de colors, matisos i veritats sonores. Dies com avui, d’incipient tardor, de mirar per la finestra i notar la humitat del carrer, sense entelar els vidres, encara, però amb la màniga llarga a punt. D’acord, la música

Llegir més

Darrere els creadors (petit homenatge a Isidor Cònsul)

27 d'agost de 2009

Una cultura no seria res sense pensadors, artistes, científics… Sense creadors. Són la saba que la fa créixer. Però aquesta mateixa cultura, per rica que fos, no tindria cap esperança de futur sense les persones que es dediquen a estudiar, a acompanyar, a difondre i a projectar l’obra dels seus creadors. Aquest és el cas

Llegir més