Aquesta és una excursió senzilla i agradable de fer un matí de diumenge a cavall de la primavera i l’estiu, quan els boscos de roure i boix, plens de vida i de matisos, mostren la seva màxima esplendor. El fet de començar la caminada en un lloc tan inhòspit com l’embassament de Sau i acabar-la,
Després de la meva incursió (segurament no del tot reeixida) en l’anàlisi política amb els apunts Els Verds, camí cap a la unitat? (14 de maig) i Què votaran els ecologistes? (25 de maig), avui us recomano la lectura de la crònica postelectoral que ha publicat Tribuna Catalana titulada Els Verds, un vot dividit. Al
Em ve de gust començar una nova secció d’Egagròpiles. Fins ara he parlat de l’entorn, de bèsties, herbes, fets i indrets, però crec que m’oblidava de la part més important del que m’envolta: la bona gent. Aquella gent de la terra de qui he après i aprenc coses, aquella gent que (de passada o amb
Unió de Pagesos, la Confederació de Comerç de Catalunya i els mercats de Barcelona han arribat a un acord per fomentar un comerç de proximitat, basat en els aliments de qualitat elaborats al propi país. Que els productors i els distribuïdors vagin tots a la una en la promoció dels productes de la terra és
Us convido a llegir l’article Entusiasme sospitós que ha publicat en Carles Capdevila a l’AVUI d’avui. Finalment, algú que parla dels caps escoltes i dels monitors d’esplai com a persones que treballen per canviar el món. Finalment, un article que anomena els campaments i les colònies sense que prèviament hi hagi hagut cap accident. I,
Aquests dies de campanya electoral, alguns dels meus apunts han respòs a la voluntat de reflexionar sobre temes que afecten el territori i pels quals es pot treballar des de la política municipal: el transport [Transports públics d’interconnexió], l’especulació urbanística [l’Alt Zaplanès] i la despesa propagandística [Un quilo set-cents grams de propaganda electoral]. N’hi ha
Fer política-ficció no és gens fàcil. I menys per un servidor, que no s’ha especialitzat en el seguiment de l’actualitat política, sinó en altres coses (entre elles, com va dir el company Saül Gordillo al seu bloc, a l’ecoperiodisme). Tanmateix, aprofitant que s’acaba aquesta campanya electoral, no em puc estar de fer una anàlisi de
Un quilo set-cents grams. Això és el que pesa (aproximadament) la propaganda electoral que ha arribat a casa des que va començar la campanya de les eleccions municipals. I això que, allà on visc, només s’hi presenten set candidatures. Bàsicament paper (sobres, díptics, tríptics, fulls volants, postals, paperetes…) i algun Dvd. I si hi sumem
Aquests dies estic enllestint un reportatge sobre les algues de la Mediterrània per a la revista Nat. I com més hi treballo, més penso en la immensitat del mar que tenim a tocar i en el poc que el coneixem. Què en sabem de les espècies de macroalgues que hi ha al nostre mar? I
L’Alt Zaplanès és aquell indret del meu país on de l’adob s’en diu portland, dels arbres grues i de l’horitzó envà. Un indret on els colors blancs, bruns i grisos conformen tot l’univers cromàtic i on el so més característic és l’omnipresència de les trepanadores pneumàtiques i les serres radials. Un indret on l’aigua es
Després d’uns anys de desunió i desorientació generalitzada en l’espai polític ecologista del país, hi ha indicis que fan pensar que les diferents branques d’Els Verds han iniciat un camí que els podria portar, tard o d’hora, cap a l’acció unitària. Un camí que s’ha iniciat, si més no, en el terreny electoral, on la
La Plataforma NO a la MAT ha engegat una campanya de recollida de signatures i enviament de cartes a les autoritats europees per demanar l’aturada d’aquest projecte faraònic que pretén fer passar pel nostre país un corredor elèctric d’alta tensió destinat a vendre els excedents energètics (d’origen nuclear) de França cap als països del Sud.
Els Països Catalans tenen una gran tradició en l’observació i l’estudi dels ocells, lligada a l’excursionisme naturalista i a la gran diversitat de zones humides i espais forestals que s’estenen pel territori. L’arrelament d’aquesta afició ha fet que a casa nostra hi hagi alguns dels grans entesos del món, així com una editorial especialitzada (Lynx
Transcric aquí baix l’article que he publicat aquesta setmana al Diari Forestal. És, d’alguna manera, la meva contribució a la campanya electoral que ens ve al damunt… Transports públics d’interconnexió: una necessitat pendent Ja gairebé és un tòpic literari afirmar que en temps d’eleccions tothom promet la lluna en un cove, però que després de
Més proximitat, menys velocitat. Aquests són dos principis bàsics del ‘decreixement’ (un paradigma que supera el desgastat concepte de ‘desenvolupament sostenible’). Són dos principis globals que, aplicats a tots els àmbits de la nostra vida, poden contibuir decisivament a capgirar l’impacte negatiu de les nostres activitats sobre el planeta. Ningú no diu que per capgirar