Ara fa justament un any era a Jerusalem, la ciutat dels contrastos, tres voltes santa, tres voltes traïdora. La ciutat de la pau impossible. Malgrat la distància, sovint em retorna la imatge dels terrats atapeïts, gairebé sobreposats de la ciutat emmurallada, un cúmul d’antenes i dipòsits d’aigua sobre un fons de cúpules i minarets. Em
Cançó d’estiu no ha de voler dir, necessàriament, cançó lleugera, repetitiva, limitada, empalagosa, adotzenada, alienant… Escoltar El Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009) és una altra forma d’apropar-se a l’estiu, lluny de les platges atapeïdes i l’olor d’aftersun, prop dels camps torrats, eixuts, amablement càlids de les esplanades de ponent.
Dissabte vaig tornar al puig de Bassegoda, una muntanya de l’Alta Garrotxa que, per la seva situació isolada, esdevé una talaia privilegiada de la zona, amb una de les millors vistes que conec del nord-est del país: del mar al Canigó, del Collsacabra a l’Albera, sobre les valls de la Muga i de Sant Aniol,
Quin plaer trescar pel Montseny un dissabte d’estiu, quan els núvols baixos aturen l’embat del sol i transformen la fageda en aquell escenari boirós, eteri, on les ànimes de la terra es manifesten a cada revolt, per entre els boixos, des de les soques, sobre les fulles caigudes. El Turó de l’Home amaga la seva
Per segon any consecutiu, Òmnium i ViaFora! organitzen unes vetllades amb música i bon ambient per animar les nits estiuenques de Barcelona. Enguany els protagonistes són els alcoians VerdCel, que presentaran l’espectacle Sàmara (demà, 9 de juliol, a Òmnium) i els empordanesos Ix!, que faran sonar les cançons del disc Autòmat infinit (dijous, 16 de
Una de les sorpreses més agradables -literàriament parlant- dels darrers dies ha estat la descoberta del poeta de Manacor Bernat Nadal. Tenia el seu darrer poemari (El vestit vermell, 2008) entre els “llibres pendents de ser llegits” des de feia setmanes. Però ha estat agafar-lo, llegir-lo (i rellegir-lo) en uns quants trajectes de metro i
Si ser actriu vol dir posar-se a la pell dels personatges i fer-los prendre entitat pròpia, saber transmetre sentiments i sensacions contraposades, ser capaç d’evolucionar durant una hora i mitja dalt de l’escenari sense que l’espectacle decaigui, transitar d’un registre a un altre en dècimes de segon, dominar el monòleg, el diàleg, el recitat i
“Davallo l’escala, amb aquests escalons de fusta gastadíssims, que cruixen com si s’anessin a esfondrar. El passat ha de morir perquè, realment, és mort. Vull allunyar-me del poble, de la família, trencar amb tota aquesta processó de bubotes. Soparem i per postres demanaré dos barrocs, acolorits gelats amb whisky. Vull sentir una ampla onada d’alegria
Als qui us interessa la riquesa de la llengua, ja debeu saber que a Cadaqués s’hi manté ben viu un parlar propi. N’és una mostra l’article salat, que encara és utilitzat per algunes persones de la vila (i que, a banda de les Illes Balears, també és present com a fòssil lingüístic en la toponímia
Voleu treballar sense fotre brot i cobrar un sou oficial? És molt senzill: feu-vos intèrprets de català-valencià, valencià-català. Només heu de dominar una eina: la funció reenviar del correu electrònic. El Senat espanyol contracta intèrprets diferents per a català i valencià (Font: El Singular Digital, gràcies a un comentari de l’Alfons al twitter).
La nit més màgica, més boja, més viva, més ancestral, més curta, més lluminosa, més esclatant, més embriaga, més càlida, més col·lectiva, més nostra… Segueix amb música… Mesclat, Crema catalana Jaume Sisa, Nit de Sant Joan Joan Manuel Serrat, Per Sant Joan I el foc s’escampa per tot el país…
Aquest vespre, uns quants rellogats de can Vilaweb ens hem trobat a la nova finca de cal llogater per celebrar amb una copa de cava els cinc anys que fa que aquesta casa també es construeix bloc a bloc. La trobada ha servit per posar cara a alguns veïns que només coneixia pel nom de
L’exitosa novel·la d’Albert Sánchez Piñol La pell freda serà duta al cinema. No és la primera obra de la literatura catalana que salta del paper a la gran pantalla. En tenim exemples diversos (amb resultats també diversos) com La Plaça del Diamant (Mercè Rodoreda / Francesc Betriu), Bearn o la sala de les nines (Llorenç
El grup VerdCel no para quiet. Després de l’èxit del seu llibre-disc-espectacle Paisviatge (2006), els d’Alcoi estan presentant el seu darrer espectacle Sàmara (cançó i videoprojeccions) arreu del país. Amb energia i optimisme, a mans besades, com diu la cançó… VerdCel, A mans besades (Sàmara, 2008)
Dilluns parlava de referents. I vet aquí un de fonamental. Felicitats, mestre Solà! · Òmnium atorga el 41è Premi d’Honor de les Lletres catalanes al lingüsta Joan Solà · Joan Solà i Cortassa (Biografia)