Un quilo set-cents grams de propaganda electoral

Un quilo set-cents grams. Això és el que pesa (aproximadament) la propaganda electoral que ha arribat a casa des que va començar la campanya de les eleccions municipals. I això que, allà on visc, només s’hi presenten set candidatures.

Bàsicament paper (sobres, díptics, tríptics, fulls volants, postals, paperetes…) i algun Dvd. I si hi sumem les pancartes i banderoles que s’escampen per tot el poble, plàstic i més paper. Molta propaganda. Massa.

Tots aquests materials tenen una vida efímera (com les promeses que transmeten) i estan destinats a esdevenir ràpidament RSU (residus sòlids urbans), que són el millor indicador per mesurar el grau de consum i estupidesa d’una societat.

Si els partits polítics fossin coherents amb els seus plantejaments i tinguessin en compte els costos reals d’aquests materials (matèries primeres, despesa d’energia en l’elaboració i el transport, tractament dels residus…), una de dues: o deixarien d’utilitzar-los o haurien de deixar de parlar de "sostenibilitat" en tots els seus programes electorals.

(Segueix…)

Ja sé que, en democràcia, és necessari que aquells que aspiren a
governar puguin fer arribar als electors les seves propostes. Per això
em permeto fer una proposta
senzilla i, al meu entendre, factible: a l’inici de la campanya
electoral, fer un únic enviament conjunt a totes les llars amb els
programes resumits de tots els partits que es presenten.

Si l’elector
vol més informació, ja anirà a la pàgina web de torn o assistirà als
actes programats. I si no, podrà viure tranquil aquelles dues
setmanes…

(Foto: agència EFE)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *