Camins de tarda

No podia començar d’una altra forma aquesta selecció personal de textos (lletres que, d’alguna manera o
altra, parlen de l’entorn o de la relació de l’home amb el medi).

I és que “Camins de Tarda”, un poema del
periodista i poeta gironí Xevi Planas, ha esdevingut per a mi tota una divisa des que el vaig llegir (i
sentir en la veu de Josep Tero) ara fa uns anys.

(Segueix…)

Camins
de tarda

Que sempre puguis veure l’horitzó

ben lluny i que els vents de ponent no

t’assequin el pou de les paraules.

Et queden només

el paisatge dels teus ulls

i la llengua de la teva gent.

Ho veuràs quan trepitgis,

per camins de tarda,

els solcs que han deixat

les mans d’aquesta
terra.

Xevi Planas

Interpretat per Josep Tero al disc
“Camins de tarda” (1998) sobre una musicació de Toni Xuclà.

(Foto: Jordi Lon)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *