EGAGRÒPILES
Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana
S’omplen la boca (i els programes electorals)
de paraules buides com ‘sostenibilitat’, ‘promoció del transport públic’,
‘xarxa de transports eficients’, ‘inversió en infrastructures’… Però a l’hora
de la veritat, res de res.
Tercera avaria de la setmana a la xarxa de
rodalies barcelonines de Renfe. I aquí no ha passat res. Bé, sí que passarà:
declaracions i contradeclaracions dels uns i els altres, xerrameca, partidisme.
Més o menys com sempre.
Però ni dretes ni esquerres, ni conservadors
ni progressistes, ni ecologistes ni desenvolupistes: els polítics del país, els
de l’estat o els d’Europa no fan res per arreglar-ho.
Deu ser que realment no creuen en aquelles
paraules buides de més amunt i ja els estan bé les paraules plenes de la nostra
realitat de cada dia: ‘asfalt’ (i més asfalt), ‘variant’, ‘cinturó’, ‘peatge’, ‘accident’,
‘CO2’…
(Imatge: www.renfe.es)
ACTUALITZACIÓ:
Sento per la ràdio i llegeixo a Vilaweb que alguns usuaris de rodalies han ocupat la via a Martorell en senyal de protesta. I és que quan els de dalt (els que van en cotxe oficial) no es mouen, els de baix (els que anem en tren) bé hi hem de fer alguna cosa…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És que en això tots van a una: replantejar la política d’infrastructures al principat és políticament incòmode i a ningú interessa, suposaria reclamar les inversions que no s’han dut a terme (quelcom que pot fer Andalusia amb la Seguretat Social perquè ells són solidaris, però aquí, demanar inversions atrassades?) i suposaria reclamar unes inversions molt per sobre fins i tot de les d’un estatut que ningú es creu, ni respecta, ni fa complir.
Així que a pringar, que és el que volen els nostres amos.
D’alternatives n’hi ha dues: una, com a Madrid, apedregar els trens i reventar-los fins que en posin de nous, més serveis i més infrastructures. Jo no ho trobo lògic però ara els primers models de rodalies sempre van allí (per provar-ne la resistència?). Dues, deixar de desplaçar-se, fer un downshifting col·lectiu i aprimar l’economia catalana fins que en tinguem prou amb el que hi ha, total, per mantenir-los a ells per què treballar?
També hi ha una tercera alternativa però correspon als polítics i ells no sóc capaços.
Ens equivoquem d’objectiu si pensem que són els polítics els últims responsables del que passa amb les infraestructures públiques del nostre país. No són els polítics. És la societat que ha votat favorablement a l’estatut que ens deixa en pilotes.