La gran novel·la pop sobre Figueres

Diuen que totes les grans ciutats porten associades grans
ficcions narratives (i els que ho diuen, posen com a exemple el Londres de
Dickens, el París d’Hugo, el Dublín de Joyce, la Nova York d’Auster, la Istambul de Pamuk o la Barcelona de Rodoreda).
Però, i les ciutats mitjanes? La resposta demanaria un estudi acurat que, a
casa nostra, ens hauria de permetre configurar una llista que anés més enllà de
la Girona de
Bertrana, el Vic de Llor, la
València
de Torrent, la Palma de Riera o la Badalona de Jòdar, per
posar alguns exemples. Fos com fos, en aquesta llista no hauria de faltar-hi la Figueres literària que
emergeix en la novel·la Els
jugadors de whist
, de Vicenç Pagès Jordà (2009), la primera gran (i
excel·lent) ficció que se situa entre els carrers de la ciutat empordanesa, el
castell de Sant Ferran i altres indrets d’aquella comarca (absurdament)
fronterera. Amb un estil fresc però rigorós i un domini del llenguatge
extraordinari, Pagès Jordà descabdella una història contemporània, a voltes
còmica a voltes dramàtica, que mostra el desconcert d’una generació que ha
viscut de primera mà els canvis polítics, socials i –sobretot- culturals dels
últims trenta anys. Així, la novel·la és farcida de símbols, icones, noms i
homenatges a la cultura pop (dels Beatles a Mishima, d’Audrey Hepburn a Quentin
Tarantino
) que posen de manifest el xoc entre els que pateixen la crisi dels
quaranta i els que s’instal·len en l’estupidesa dels vint. Del tot recomanable.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *