Diuen que totes les grans ciutats porten associades grans
ficcions narratives (i els que ho diuen, posen com a exemple el Londres de
Dickens, el París d’Hugo, el Dublín de Joyce, la Nova York d’Auster, la Istambul de Pamuk o la Barcelona de Rodoreda).
Però, i les ciutats mitjanes? La resposta demanaria un estudi acurat que, a
casa nostra, ens hauria de permetre configurar una llista que anés més enllà de
la Girona de
Bertrana, el Vic de Llor, la
València de Torrent, la Palma de Riera o la Badalona de Jòdar, per
posar alguns exemples. Fos com fos, en aquesta llista no hauria de faltar-hi la Figueres literària que
emergeix en la novel·la Els
jugadors de whist, de Vicenç Pagès Jordà (2009), la primera gran (i
excel·lent) ficció que se situa entre els carrers de la ciutat empordanesa, el
castell de Sant Ferran i altres indrets d’aquella comarca (absurdament)
fronterera. Amb un estil fresc però rigorós i un domini del llenguatge
extraordinari, Pagès Jordà descabdella una història contemporània, a voltes
còmica a voltes dramàtica, que mostra el desconcert d’una generació que ha
viscut de primera mà els canvis polítics, socials i –sobretot- culturals dels
últims trenta anys. Així, la novel·la és farcida de símbols, icones, noms i
homenatges a la cultura pop (dels Beatles a Mishima, d’Audrey Hepburn a Quentin
Tarantino) que posen de manifest el xoc entre els que pateixen la crisi dels
quaranta i els que s’instal·len en l’estupidesa dels vint. Del tot recomanable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!