Jaume Cabré, el primer Premi d’Honor multimèdia

El prestigiós Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha fet un salt endavant amb la incorporació de Jaume Cabré en la seva llista de guardonats. I no ho dic per desmerèixer cap de les persones que en aquests 42 anys han rebut el guardó atorgat per Òmnium -que són referents i valors indiscutibles de la cultura catalana- sinó per l’actualització que el perfil i la trajectòria de Cabré aporta al concepte “lletres” i a la pròpia definició del premi. Jaume Cabré és un escriptor en majúscules i, com a tal, té una obra publicada sòlida i extensa, especialment en el gènere narratiu. Una obra que gaudeix del reconeixement dels lectors i de la crítica i que ha estat traduïda, fins avui, a disset llengües (a les quals fa poc s’hi ha afegit l’anglès). Però al costat d’aquesta obra escrita, hi ha una faceta gens menypreable en la trajectòria de Jaume Cabré que el fa singular: la de creador audiovisual. Una faceta que l’ha dut a exercir de guionista i director argumental tant en pel·lícules de cinema com en telefilms. L’obra audiovisual de Cabré ha contribuit, sens dubte, a bastir un imaginari propi (qui no recorda sèries com La Granja o Estació d’Enllaç?) i un llenguatge de referència per a la creació audiovisual en llengua catalana. I és que al segle XXI les històries es continuen llegint, però també -i cada cop més- es miren a través d’una pantalla. A banda d’això, o com a complement, cal dir que Cabré és el primer Premi d’Honor que té una pàgina web pròpia (és a dir, que no depèn de cap altra institució), en la qual és possible fer un tast d’algunes de les seves obres, consultar enllaços relacionats i fer arribar comentaris a l’autor. Seria agosarat dir que Jaumé Cabré és un escriptor 2.0 perquè, que jo sàpiga, no manté cap bloc ni cap perfil públic al facebook ni al twitter. Però temps al temps…

Nota al marge: Ara fa un any, vaig situar Les veus del Pamano al capdamunt d’una llista (breu i subjectiva) de les millors novel·les catalanes dels darrers anys [10 llibres per Sant Jordi (no parlo de novetats)]. Aprofito l’avinentesa per reafirmar-me en aquesta consideració i recomanar la lectura d’aquesta gran novel·la als qui encara no ho heu fet. Tot un gaudi per als sentits.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *