(més de) Tres dies (l’any) amb la família

Ja vaig escriure-ho dies enrere, però l’ocasió és bona per
insistir-hi: sembla que el cinema català ha fet sonar la claqueta (Tres,
dos, u… cinema!
i Encara sobre cinema). El camí cap a la
normalitat d’un sector cultural que porta temps sense aixecar el cap és llarg i
feixuc. I, com s’ha vist aquests dies, no estarà lliure d’obstacles. Però com
sempre, el més important d’un camí és començar-lo. I si hi ha qualitat, talent
i determinació (que n’hi ha) ja no ho atura ningú. Més tard o més d’hora, el
públic, la crítica i la indústria, fins ara aliens al cinema de casa, hi
confluiran. Aprofitant el títol de la flamant guanyadora dels premis Gaudí, m’atreveixo a dir que el cinema català està deixant de ser una anècdota de Tres dies amb la família per passar a ser un sector cultural viu tot l’any. Ànims!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *