Ahir a la nit, el poeta Josep Pedrals i els seus Nens Eutròfics van omplir la sala B de Luz de Gas per empastifar el personal d’Esquitxos ultralleugers. La poesia feta veu i feta música pel mateix poeta és un principi que, personalment, m’entusiasma. Que els veros passin del text a la paraula o, en alguns casos, que es manifestin directament de forma oral, sense passar pel paper escrit, representa un triomf sobre la fossilització d’aquest gènere literari, i no deixa de ser un retorn als orígens (¿cal recordar que la poesia és filla de la tradició oral?). Alguns poetes, com Enric Casasses, ja fa temps que aposten per l’oralitat i la musicalitat dels versos [Casasses, la poesia per ser escoltada]. I en Pedrals, fent el salt als escenaris acompanyat d’una banda de pop-rock-hip-hop-regeton, fa llenya de l’arbre caigut. En aques cas, llenya d’alzina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!