Adéu, turons! (de Mossèn Cinto a Quimi Portet)

Hi ha cançons, cançonetes i cançonasses. I hi ha cançons com una casa de pagès. Encara no he tingut ocasió d’escoltar sencer Viatge a Montserrat, el darrer disc de Quimi Portet, però la peça que serveix d’avançament, ‘Homes i dones del cap dret‘ posa de manifest que l’astre intercomarcal està tan inspirat com sempre o, potser, més inspirat que mai. És una cançó bella i emotiva, de ressonàncies verdaguerianes, en la qual Portet, com féu Mossèn Cinto a ‘L’Emigrant‘, s’acomiada del paisatge físic i sentimental que l’envolta. Amb més d’un segle i mig de distància entre l’una i l’altra, el tema de l’adéu a la terra, convenientment actualitzat, continua posant la pell de gallina.


Homes i dones del cap dret

D’esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l’activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d’una àrea de servei,
la meya terra
és com un parrac grapejat,
un país vençut pel davant
i pel dorrere,
d’atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d’alzines i de roures i fagedes;
muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d’infern
brutes i abjectes
d’animals escorxats, sentar de sang i merda.

Adeu olors d’abans
fenc, trepadella
d’espígol dolc i farigola a l’escudella.
Adeu amor, bonica,
la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l’escaleta.
I allà sota una col,
canta el poeta:
homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

                            Quimi Portet (Viatge a Montserrat, 2009)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *