“Davallo l’escala, amb aquests escalons de fusta gastadíssims, que cruixen com si s’anessin a esfondrar. El passat ha de morir perquè, realment, és mort. Vull allunyar-me del poble, de la família, trencar amb tota aquesta processó de bubotes. Soparem i per postres demanaré dos barrocs, acolorits gelats amb whisky. Vull sentir una ampla onada d’alegria (…)”