Festa a can Vilaweb (Nocturn per a acordió)

Aquest vespre, uns quants rellogats de can Vilaweb ens hem trobat a la nova finca de cal llogater per celebrar amb una copa de cava els cinc anys que fa que aquesta casa també es construeix bloc a bloc. La trobada ha servit per posar cara a alguns veïns que només coneixia pel nom de la bústia, i per saludar-ne d’altres a qui ja em trobo per l’escala de tant en tant.
 

La nova finca, tal com ha explicat l’amo Partal, és una antiga fusteria farcida d’història i d’històries, entre les quals me n’ha cridat l’atenció una: Salvat-Papasseit, el poeta de la Barceloneta, hi anava sovint a portar fustes de les que descarregava al moll. I no he pogut evitar recuperar-ne les paraules…
Nocturn per a acordió (Joan Salvat-Papasseit) per Ovidi Montllor

NOCTURN PER A ACORDIÓ

A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

(Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però jo he vist la pluja

a barrals

sobre els bots,

i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;

sota els flandes

i els melis

sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada

sense llums als vagons:

i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però totes les mans de tots els trinxeraires

com una farandola

feien un jurament al redós del meu foc

I era com un miracle

que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fustes al moll

Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells

—que són de tants colors

com la mar sota el sol:

que no li calen veles.


Joan Salvat-Papasseit (dins Óssa menor, 1925)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *