De ‘La pell freda’ a ‘Cold skin’

L’exitosa novel·la d’Albert Sánchez Piñol La pell freda serà duta al cinema. No és la primera obra de la literatura catalana que salta del paper a la gran pantalla. En tenim exemples diversos (amb resultats també diversos) com La Plaça del Diamant (Mercè Rodoreda / Francesc Betriu), Bearn o la sala de les nines (Llorenç Vilallonga / Jaime Chávarri), La teranyina (Jaume Cabré / Antoni Verdaguer), Laura a la ciutat dels sants (Miquel Llor / Gonzalo Herralde), Gràcies per la propina (Ferran Torrent / Francesc Bellmunt), Solitud (Víctor Català / Romà Guardiet), Kràmpak (Jordi Sánchez / Cesc Gay), Tirant lo Blanc (Joanot Martorell / Vicente Aranda)…


Sense anar més lluny, la major part dels guions de les darreres
pel·lícules de Ventura Pons tenen l’origen en un text de la nostra
literatura, ja sigui narratiu: El perquè de tot plegat (basada en contes de Quim Monzó), dramàtic: Actrius i Amic/Amat (basades en obres de Josep M. Benet i Jornet), Morir o no, Carícies, Forasters (basades en obres de Sergi Belbel) o bé fetes expressament per a l’ocasió, com Anita no perd el tren (escrita per Lluís-Anton Baulenas). També, d’aquí poc, podrem veure l’adapatació de El mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo) de la mà de Bigas Luna.

Tanmateix, fins ara, totes aquestes adaptacions tenien un dominador comú: eren films ideats i produïts (o coproduïts) bàsicament des de casa nostra. Aquest cop, però, Cold skin serà feta per un cineasta britànic (David Slade) amb una productora monaguesca (Kanzaman). Després de l’èxit de la novel·la, que ha estat traduïda a 25 llengües, la seva internacionalització (i la de la nostra literatura) continua per altres canals. Felicitem-nos-en.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *