ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest anunci del del secretari general de CDC Oriol Pujol, on ens diu que el seu partit ha iniciat un procés de reflexió sobre els acords que mantenen amb els Populars amb diverses institucions del país, es una bona notícia, alhora que assumeix una de les reflexions que han presentat els republicans, i donaria coherència a un projecte que no pot anar de bracet d’un partit que valida el nostre ofec econòmic, que menteix reiteradament per argumentar contra la independència, que no arriba als mínims democràtics, ja que va contra el dret a decidir, i ara vol enfonsar la nostra llengua i convertir-la completament amb una anècdota.

Efectivament, grans institucions, com la Diputació de Barcelona, la corporació de mitjans audiovisuals o diversos Ajuntaments importants mantenen aquesta coalició que desprès de les reiterades ofensives contra Catalunya dels populars, per força han de patir conseqüències. De fet, els republicans ja ho han formulat com una petició amb les seves negociacions per formar govern. El secretari general de CDC fa diferència entre grans institucions com les esmentades, i ajuntaments amb dinàmica pròpia, respecte els últims atacs de la llei d’Educació contra la immersió lingüística o les queixes del ministre d’Hisenda sobre l’anunci de la Generalitat que hi ha possibilitat de no poder complir el dèficit del 2012, quan ell mateix no paga els deutes a Catalunya, li fa dir que no es pot negociar amb aquells que et volen destruir. Hi podríem afegir a la llarga llista de greuges, el comportament d’alts càrrecs del PP, com el cap a Tarragona Alejandro Fernandez, qualificant als assistents a la concentració davant la seva seu en defensa del català com a xusma a la xarxa, tot un símptoma de les seves intencions.

Realment, hem arribat a un punt, que no podem sempre esta donant aire a qui senzillament vol eliminar-nos com a poble des de tots els àmbits. La líder popular en campanya amb un discurs de la por fals i mentider, amb temes tant importants com les pensions, els nostres títols escolars, la nostra economia o la nostra expulsió pràcticament del planeta si senzillament ens convertíem en un estat més, normal i corrent, arribant fins a la paranoia suposo degut a alguna substància estranya expressant que es canviarien els cognoms per catalanitzar-los, alhora que donant validesa a un esborrany d’un mitjà de la caverna espanyola sense cap indici de presumpció d’innocència i dubte, i ara mateix negant que la nova llei del ministre Wert es com una mena de certificat de defunció de la nostra llengua, que no la seva, nomes cal veure les intervencions als plenaris o als debats televisius, amb aquests canvis sobtats i equilibris, més producte d’una esquizofrènia que altra cosa, i que arriben fins hi tot a ser còmiques. Aquests que es permeten l’insult a la simple manifestació pacifica de la gent reclamant respecte per la seva llengua, cosa que suposo que si el castellà es trobes en una situació semblant els semblaria perfectament normal. Com deia, i aquí estaria d’acord amb els republicans cal trencar pactes, no poden estar en el govern d’algunes de les nostres institucions, i jo tot hi reconèixer que la dinàmica municipal poc te a veure amb la general, en aquest cas, i amb el context on ens trobem ho posaria al mateix sac, i lògicament no governaria un minut més amb aquest partit, com a mesura de defensa de les nostres mateixes institucions, i com a resultat de la defensa oposada, ja no de models, tots respectables, ni de criteri, sinó de tracte, i de servei a la ciutadania catalana, volent la seva asfixia econòmica, la seva prohibició a exercir la democràcia, i la seva pèrdua d’identitat amb la llengua al capdavant, per adoptar un altre aliena a nosaltres, com ho poden ser la resta de les llengües del planeta.

Ara, que si tot va bé, s’hauria de fer un govern de transició cap a la consulta per decidir el nostre futur, i que la violència de l’estat que ens acull per força augmenta cada dia, s’ha de donar el pas de no pactar amb els partits que no defensen els interessos dels catalans, tant econòmics com d’identitat, i aquí els populars son els primers candidats a perdre aquests espais de govern d’una societat que no volen, i nomes la volen sota el seu tarannà i adreçador.