Anna Roig (o el vincle directe amb la ‘Chanson’)

Ha estat tota una troballa. Una troballa més que agradable, sorprenent, encisadora, d’aquelles que et fan somriure mentre les escoltes. Ella (la veu) es diu Anna Roig i ells (els instruments) L’ombre de ton chien. Junts han engegat un projecte musical que “si tot va com està previst”, diuen, veurà la llum el mes de maig en forma de disc: Anna Roig i L’ombre de ton chien. Us proposo de fer-ne un tast i en continuem parlant…

‘Je t’aime’, d’Anna Roig i L’ombre de ton chien (videoclip, dirigit per Lyona)

Ara que celebrem els 50 anys de l’inici de la Nova Cançó, no està de més recordar el lligam que aquest moviment va tenir amb la Chanson francesa. Un vincle directe, gairebé paternofilial. I és que tant els 16 Jutges com Raimon són més o menys hereus dels Aznavour, Brassens, Brel, Barbara, Ferré… Aquest vincle (que ha estudiat Miquel Pujadó en la seva tesi doctoral) ha estat sempre present en la cançó catalana, tot i que a finals de 60 (amb la irrupció del folk nord-americà) i especialment durant els 70-80-90 (amb la importació del rock i els estils derivats) el focus d’influència es va anar desplaçant cap a la cultura anglosaxona.

Tanmateix, el vincle no s’ha trencat mai. I Anna Roig i L’ombre de ton chien en són la prova més evident. No només per la combinació de les dues llengües, sinó també pel tractament sonor que donen a les cançons i, sobretot, pel protagonisme que hi prenen la veu i la paraula. Superada l’hegemonia roquera dels anys 90, i en un un moment on la diversitat i la qualitat de les noves propostes augura un escenari encoratjador per a la nostra cançó, crec que la veu de l’Anna Roig i la música de la seva ombra tenen molt de camí per endavant.

Nota: A banda de ‘Je t’aime’, podeu escoltar més cançons d’Anna Roig i L’ombre de ton chien al seu Myspace.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *