Dilluns es va lliurar el premi Lletra d’Or al llibre El dia revolt: literatura catalana de l’exili de Julià Guillamon. I ahir va ser el torn dels premis Crítica Serra d’Or, que van recaure en Aiguafang, de Joan-Lluís Lluís (novel·la), La mort i la pluja, de Guillem Frontera (narració), i Postals de cendres, d’Hilari de Cara (poesia). El primer va ser instituït per un grup d’amics lletraferits el 1956, i el segon onze anys més tard per la revista cultural Serra d’Or. Aquests dos guardons comparteixen moltes coses, a banda del metall noble que n’il·lustra el nom.
En primer lloc, es tracta de premis a obra publicada, és a dir, a
llibres que ja són al mercat i que, en la majoria dels casos, ja han
caigut del taulell de novetats. En segon lloc, són premis sense dotació
econòmica. En tercer lloc, són premis convocats per entitats
independents, allunyades del circuit de les grans editorials. I en
quart lloc -i a conseqüència de tots els anteriors- tenen una
plantejament i una història clarament vinculada a la qualitat. Només
cal mirar la llista de títols i autors guardonats en les edicions
anteriors. Davant dels dubtes -sovint raonables- que generen molts dels
premis convocats i dotats per les editorials, el premi Lletra d’Or i
els premis de Crítica Serra d’Or gaudeixen d’un prestigi més que
merescut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!