EGAGRÒPILES

Es pot reflexionar sobre l’origen i el destí de la humanitat amb humor, imaginació, música, veracitat i surrealisme alhora? Es pot unir en una mateixa història temes tan complexos com l’amor, el sexe, la descendència, la raó, la ciència i les creences més viscerals?
Això és el que han fet l’autor i director Jordi Oriol i els membres de la companyia Indi Gest durant dues setmanes i mitja a l’espai lliure del Teatre Lliure de Barcelona. I ho han fet amb un espectacle difícil de catalogar com a ‘obra de teatre’. L’etiqueta li va petita. Un tal ímpetu vital és un espectacle de text, sí. Però també és música (sense ser un musical). I, en certa mesura, és circ. El resultat: un argument imaginatiu que es desenvolupa a bon ritme, i en diferents plans narratius, amb un bon treball dels actors-músics i amb una posada en escena efectista però sense grandiloqüències. Tot plegat: un espectacle sorprenent, fresc i profund alhora, i una aposta creativa que integra diversos llenguatges. Si no heu tingut l’ocasió de gaudir-ne, podeu fer-ne un tast aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!