EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

20 de març de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Xesco, per fi!

Fa vint-i-cinc anys que va morir Xesco Boix i, en bona part, encara estava per fer la tasca de recuperació i reivindicació del seu llegat com a músic, com a animador i com a iniciador d’una línia pròpia en la cançó popular (en el sentit més ampli, més participatiu, de la paraula). L’any passat, alguns membres de l’històric Grup de Folk van iniciar aquesta recuperació amb l’edició d’un disc d’homenatge (Què fas, polissó?) i la posada en escena de l’espectacle homònim. I enguany, coincidint amb aquests vint-i-cinc anys, les iniciatives no s’han fet esperar. D’una banda, la discogràfica PICAP, continuant la lloable tasca de posar en circulació el fons EDIGSA-PDI, ha reeditat molts dels enregistraments originals d’en Xesco amb una de les seves formacions més emblemàtiques: el grup Ara Va de Bo. Treballs com El gripau blau, En Pere Poma, Uni, dori, Xiula maula o Cançons de tothom ja es poden trobar a la botiga en format CD. També s’ha sumat a aquest homenatge el lloc web www.xescoboix.cat, una iniciativa conjunta de diverses entitats i institucions per posar a la xarxa tota la informació sobre l’obra i la figura d’en Xesco, així com el bloc Vol d’Oreneta, de Jordi Roura.

I d’aquí a pocs dies arribarà a les botigues el llibre-disc Xesco Boix, histiòria de la nostra història, escrit per Lluís M. Panyella i Maria Josep Hernández. Aquest obra, que es presentarà el 15 d’abril al Col·legi de Periodistes de Catalunya, actualitza i posa al dia l’únic monogràfic que existia fins al moment sobre aquest personatge. I encara una altra iniciativa, aquesta en forma d’acte, va tenir lloc ahir al vespre al Centre Artesà Tradicionàrius. L’auditori del C.A.T. va quedar petit, petitíssim, per acollir els amics i col·laboradors d’en Xesco, així com moltes altres persones que per motius d’edat no vam tenir l’ocasió de coincidir-hi però que, d’alguna forma o altra, n’hem esdevingut admiradors. Per l’escenari hi van passar noms com Eduard Estivill, Montserrat Domènech, Isidor Marí (Falsterbo Marí); Joan Vilamala (Esquirols), Jordi Roura, Laura Pérez, Miquel Queralt, Sedo Garcia, Amadeu Rosell, Núria Ventura, Jordi Pujol, Jaume Arnella, Oriol Tramvia i un llarg etcètera. Entre el públic, tres generacions de xescaires i alguns músics joves i d’àmbits ben diversos, com l’animador Carles Cubreres o alguns integrants del grup Manel.

I és possible que això no s’acabi aquí. Sé d’algun projecte de recuperació de materials que tot just és a les beceroles però que tard o d’hora caldrà fer… De mica en mica, la memòria cultural comença a posar les coses al seu lloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!