EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

16 de març de 2009
0 comentaris

Josep Tero, una veu de frontera

Ahir al vespre, Josep Tero va presentar les cançons del seu darrer treball Fronteres a la sala Luz de Gas de Barcelona. Davant d’unes dues-centes persones, el cantautor de l’Escala va anar desgranant, d’una en una, les peces d’un treball ric, intens i ple d’interseccions. Des d’una terra de frontera (l’Empordà, lloc de pas de moltes civilitzacions) i amb l’energia d’una llengua viva (la catalana) Tero evoca un territori divers amb el qual s’identifica plenament: el “país” Mediterrani. I ho fa, com ja és marca de la casa, combinant cançons pròpies amb musicacions de poemes i reinterpretacions de peces populars.

Entre les primeres hi ha ‘Cor i abre’, una evocació del paisatge empordanès que s’inspira en ‘El pi de Formentor’ de Costa i Llobera i que compta amb la col·laboració de Maria del Mar Bonet (present, ahir, entre el públic); “Jo, Rocaguinarda”, que recrea el mite dels qui lluiten per la terra, fent un paral·lelisme entre els herois populars catalans i grecs, i que compta amb la participació de Marina Rossell (també espectadora en la presentació d’ahir).

Encara entre les cançons de factura pròpia s’hi compten “Agion Oros”, feta a partir d’una vivència en aquest temple grec, i les dues peces amb més força de l disc: l’emotiva i bellíssima ’23 de gener’, que descriu un bombardeig a l’Escala el 1939; i l’enèrgica ‘Tornarem a tenir barques’, un clam esperançat en defensa del litoral i dels espais naturals que pateixen la pressió del ciment.

Entre les musicacions hi ha les tres cançons amoroses del disc: ‘A Griselda’ (a partir d’un sonet de Fages de Climent); ‘Amb un sol gest’ (a partir d’un poema de Martí i Pol); i ‘El silenci’, un poema d’amor a la vida escrit per Carles Duarte (i que ahir va llegir el propi autor abans de sonar en forma de cançó). I, finalment, entre les reinterpretacions: ‘L’aigua’, versió d’un tema de Mikis Theodorakis; ‘Cançó nova del lladre’, una actualització amb base real d’aquest mite del nostre cançoner popular; i ‘El rei moro’, una cançó tradicional menorquina que anys enrere ja havia enregistrat Maria del Mar Bonet.

En definitiva, un disc rodó (en el qual cal destacar els arranjaments de Ferran Martínez) i un espectacle intens, emotiu i ple de força, en què no hi va faltar ‘Quan dic l’Escala’ (del disc Sal), una ferma candidata a figurar entre les millors cançons en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!