Ausiàs March, dels manuscrits al facebook (passant per Raimon)

El 4 de novembre de 1459 el cavaller i poeta Ausiàs March va morir a la ciutat de València. Aquest any, doncs, en fa 550. Gairebé res. Què són cinc segles i mig en la immensitat de l’univers? Tanmateix, el temps no ha passat en va i, contràriament a l’efecte dissolvent que acostumen a tenir els anys sobre la memòria cultural, l’obra d’aquest escriptor ha transitat amb èxit des del segle XV fins al XXI.
Ahir mateix algú em va convidar a fer-me seguidor d’Ausiàs March al facebook. I és que a les xarxes socials d’internet, com al món, hi ha lloc per a tot. També per a la literatura catalana. Però aquest trànsit no hagués estat possible si l’obra de March no fos consistent. I encara menys si no hagués estat llegida, estudiada i, en darrer terme, difosa per diversos canals, dels manuscrits a les biblioteques virtuals, passant per les auques i, evidentment, les cançons. A hores d’ara, qui pot negar la contribució de Raimon en la recepció de l’obra de March?

N’hi ha més (una prova sonora, per si cal …)

“Veles e vents” (Ausiàs March / Raimon), una de les candidates a figurar entre les millors cançons en català.

Poema XLVI (fragments)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

Ausiàs March

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *