EGAGRÒPILES

Gràcies al bloc de l’Elisenda Soriguera em vaig assabentar de l’existència de Malalletra, un fanzine confeccionat i editat per la grafista (llegiu-hi ‘artista’) Laia Calvet. Ho confesso: fins ara tenia una imatge esbiaixada dels fanzines i els associava, principalment, al món del còmic alternatiu i de factura més o menys barroera. Però després de tenir a les mans el Malalletra 19, dedicat monogràficament a l’obra de Joan Brossa, i d’escoltar el doble CD que l’acompanya, he canviat absolutament d’opinió. La delicadesa i el bon gust amb què està elaborat, la diversitat dels artistes gràfics i sonors que hi participen i el fet de proposar una aproximació pluridisciplinària a l’obra de Brossa demostren que des de la iniciativa individual, des de la independència absoluta i, això sí, des de la passió per l’art, es poden fer productes culturals de gran qualitat.

A més, el doble CD que acompanya el Malalletra 19 (Les mans plenes. Recordant Joan Brossa) és una mostra del que deia l’altre dia a propòsit de Les cançons tel·lúriques de Roger Mas: que la cançó en català ha pres el camí de la normalitat cultural. Només cal veure la llista de grups i intèrprets que, desinteressadament, han musicat i enregistrat algun poema de Joan Brossa especialment per a l’ocasió, una llista que va de Kitsch a Miquel Pujadó, d’Ivette Nadal a Miqui Puig, de Narcís Perich a La Brigada, de Verdcel a Enric
Casasses i Manel Pugés, de Le Petit Ramon a Relk. I continua. Em trec el barret, Laia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!