Palau i Fabre: el ‘Cant espiritual’

Avui fa Dilluns vinent farà un any que va morir Josep Palau i Fabre, poeta, narrador, dramaturg… i alquimista de les paraules. Sempre he pensat que la millor manera de recordar un artista és a través de la seva obra. Per això em plau compartir amb vosaltres un dels seus poemes: el ‘Cant espiritual’. Un text que em va impressionar des que el vaig llegir per primer cop i que m’ha acompanyat (i m’acompanya) en diverses ocasions. I és que, com diu Sam Abrams, molt sovint la poesia és una forma de filosofia.

(Llegiu-lo aquí…)


Cant espiritual

No crec en tu, Senyor, però tinc
tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si
existissis.

Tinc tanta
necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu –i penso
creure en tu quan no crec en ningú.

Però després em
desperto, o em sembla que em desperto, i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et
detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis
algú.

¿Quan, Senyor,
estic despert, i quan sóc adormit?

¿Quan estic més
despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la
vida? ¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu,
Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó
dient-te que no crec en tu. Quina forma d’amor més estranya i més dura! Quin
mal em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu,
Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé
la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense
paraules, tot el meu ésser pugui dir-te. Ets.

París, 14 de
maig del 1950

Josep Palau i Fabre. Poemes de
l’alquimista

Afegeix un comentari

Respon a sergi borges Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *