Diplomàcia literària

El premi Ramon Llull, el més ben dotat (econòmicament parlant) de la literatura catalana ha anat a mans de Carles Casajuana, ambaixador de l’Estat espanyol al Regne Unit.

No és el primer diplomàtic que s’endinsa en el camp literari (el mateix Josep Carner va fer la carrera diplomàtica i va exercir l’ofici a diversos llocs, entre els quals Brusel·les o
Beirut), i no serà l’últim. Però Casajuana ha fet gal·la de la seva condició des del primer moment.

Preguntat sobre el títol del seu llibre, L’últim home que parlava català, ha volgut defugir qualsevol posicionament sociolingüístic mínimament polèmic: “El que jo pensi sobre això crec que té molt
poca importància”, ha dit. A més, ha situat l’hipotètica mort de la llengua en el proper segle i ha remarcat, per si de cas, que a la novel·la també hi apareix un personatge que escriu en castellà. No en va, el contracte amb l’editorial Planeta contempla la publicació de l’obra en català, castellà i francès. Molt diplomàtic, tot plegat.

(Font de la imatge: VilaWeb.cat)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *