EGAGRÒPILES

Diumenge vaig experimentar, de nou, el plaer de passejar entre els màxims exponents del Modernisme artístic: Casas, Rusiñol, Llimona, Utrillo, De Riquer, Homar… La col·lecció d’art modern del MNAC es mereix fer-hi cap, de tant en tant.

I entre les pinzellades i els cops de cisell, El tàndem, una obra d’art d’aquelles que té la capacitat de transportar-me a un lloc i una època admirada. Si voleu, idealitzada: la Barcelona del tombant de segle XX.

El posat de l’autor, Ramon Casas, i del seu amic Pere Romeu, propietari de Els 4 Gats (per cert: un local que hauríem de rescatar del domini guiri i recuperar-lo per a la vida cultural de la ciutat) m’evoquen alguna cosa que trobo a faltar avui en dia: la capacitat de meravellar-se amb l’art, amb la tècnica, amb el progrés, el gaudi pel gaudi… En definitiva: certa il·lusió per la vida, pel futur.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!