Avui, a les noticies, em tornat a presenciar i a patir el judici sumaríssim que l´hi han fet en el capità del Barça Xavi,pel fet de ser català. Que, perquè s´amaga la bandera espanyola de les mitges?;Que si la targeta groga que va provocar, es degut a que no vol jugar amb la selecció espanyola?;Que
Des de que es va trobar amb la Presidència a les seves mans sense espera-ho,l´ha anat vessant una vegada darrere l´altre. Destruint,o pitjor,desprestigiant els que el van recolzar,des de dins i fora del partit.Tot per el quedar bé amb Espanya.El que passa ara es que ja no pot entabanar a ningú mes,amb les conseqüències negatives
Això, es el que ha dit en Puigcercos ha tot militant disconforme amb la línia de la cúpula del partit-que em fa l´efecte que son majoria-.Que per responsabilitat amb el país tenim que estar en el govern,bla,bla,etc.,i tothom que no recolzi a la cúpula es un "traïdor","deslleial -A qui?-.Es clar que en Puigcercos, no es
Mestria del President d´ERC,per justificar la continuïtat en el Govern Es increïble. En Carod, ara diu que els socialistes han menystingut en els republicans en el consistori, i per això, defensa el pas a l´oposició d´en Jordi.Però nomes en el consistori barceloní,¡Ep , que quedi clar!.ERC, en el govern de la Generalitat, es estimada, respectada,escoltada,etc..I
Jordi Portabella, una flor d´estiu, o potser un culebrot d´estiu? La primera cosa que en va venir al cap en llegir la decisió d´en Portabella de estar a la oposició, va ser la cançó d´en Lluís Llach amb la que encapsà-lo aquest post. Però la segona -i també la tercera- va ser la famosa foto
Raons per les que els catalans, no votem Després d´escoltar a tota mena de tertulians, i "experts politolegs",encara no he sentit, que dos de les moltes raons de l´abstenció, han estat, la del incompliment sistemàtic de les promeses electorals(sempre per el bé del país), i la de mediocritat dels nostres dirigents alhora de resoldre els
Els catalans,com sempre,tenim el que ens mereixem: ENGRUNES Voldria equivocar-me, però nomes cal veure els partits del Països de parla catalana, els dits nacionalistes fins i tot hi ha alguns que diuen ser “independentistes”. Però alhora de la veritat,res de res. Els espanyols ho han aconseguit; per un canto la desunió ,inclús en alguns casos