Ja pensaré un títol

i un subtítol

Antimetafísica des de la bodega

HamvasBelaBéla HAMVAS, La filosofía del vino.
Trad. esp. (de l’hongarès) d’Adan Kovacsics. Bcn, Acantilado 2014.

Per a Xavier Escribano.

No fa gaire, pel meu aniversari, un amic filòsof em va regalar aquest llibre preciós. Té poc més de 100 pàgines, i és enganyosament senzill. Divertit de llegir, per la combinació de sensibilitat, sensualitat i racionalitat. L’aparent manca de pretensions amaga una profunditat molt atractiva, una clarividència que sembla fer-li anticipar coses avui claríssimes per a una majoria, i una actitud agosaradament heterodoxa. Sobretot tenint en compte l’any de publicació, 1945. També crida l’atenció la falta de correcció política, especialment llegit avui: estic pensant en la imatge que projecta de la dona. No m’imagino cap dona (de les que jo estimo o he estimat) escandalitzant-se’n; més aviat al contrari, resulta refrescant que algú parli –en general– tan lliurement.
Hamvas (1897-1968) s’afegeix als esforços desesperats que l’Europa del s. XX (i part del XIX) fa per desempallegar-se de la metafísica i de tot el que arrossega. Ho fa a través d’una ferotge sensualitat, i no només a La filosofia del vi. El text s’ha traduït a la majoria de llengües europees, segons la wikipèdia alemanya.
L’any de publicació del llibret, 1945, marca la pèrdua de tota la vida anterior de Hamvas: hi perd biblioteca, manuscrits, i la casa, ensorrada per una bomba. Hongarès nascut a Eslovàquia, estudis de Germanística, lit. hongaresa i teoria musical a Budapest. Fa feina de bibliotecari i de periodista, fins que el partit comunista (1948) el fa jubilar per força. Acaba vivint d’un hortet. Sempre va escrivint, malgrat la prohibició de publicar. La seva vídua és qui s’encarregarà, pòstumament, de preservar i donar a conèixer el seu llegat.
Llegint, vaig prendre 3 notes.
20 La boca se caracteriza por tres actividades: habla, besa y se alimenta. […] Sólo diré que la boca me mantiene unido al mundo y que esta unión hace posible mis tres actividades: dar, tomar[,] o dar y tomar. Doy con la palabra, tomo con el alimento; doy y tomo con el beso. […] Por supuesto, una actividad no excluye las otras dos; es más, se refuerzan entre sí, porque la tierra me habla y me enseña cuando me alimenta, pero también me besa; y cuando beso a una mujer bella, me alimento de ella y ella de mí, y nos nutrimos el uno del otro; en general, nos decimos cosas para cuya profundidad la palabra se revela insuficiente.
22 Veient com relacionava begudes, líquids corporals, metalls, notes de l’escala i colors, em va sortir per 1a vegada la relació que a mi se m’estableix entre notes i colors:

notes i colors

La metafísica troba maneres per infiltrar-se en el terreny sempre delicat, sempre vulnerable, de la vida quotidiana. És vulnerable i delicat perquè és inconscient, i per tant sovint es fa difícil trobar-hi relació amb la filosofia o amb la religió. Però a la fúria de Hamvas no li costa gens:
30 La vida abstracta es, teóricamente, una vida ordenada que no se construye sobre las experiencias inmediatas de los sentidos, sino sobre los denominados principios. En la era moderna conocemos dos tipos de hombres abstractos: uno es el cientificista, otro el puritano. Evidentemente, ambos son variedades del ateísmo.
D’aquests dos personatges, i Hamvas òbviament sap de què parla, troba molt més perillós el purità. En el terreny musical, el formalista irredempt vindria a ser una combinació letal de tots dos: una espècie que encara sobreviu als nostres conservatoris, a causa de la seva proliferació durant el segle passat.
31 El cientifista es un personaje inofensivo y torpe y también la variedad más cómica del ateísmo. El puritano es un hombre agresivo. El vigor de sus ataques se debe en gran parte a que cree haber hallado la única manera correcta de vivir. Una persona puede ser puritana siendo materialista o idealista o budista o talmudista, perque el puritanismo no es una concepción del mundo sino un temperamento. Dos son las condiciones necesarias para un puritano: una sombría estrechez de miras debida a su fe ciega en determinados principios y una disposición tan aguda como pérfida a luchar por estos mismos principios.
Fa gràcia que situï la fe en el Déu cristià com a remei contra aquestes fes hiperracionalistes en el cientifisme (més que en la ciència) i en els principis abstractes – siguin morals, filosòfics, o ideològics. Això no s’explica per la prohibició de la religió per part dels comunismes europeus, perquè aquest text és del 1945, o anterior. O sigui que el problema ja era actual a la 1a meitat del segle passat, i en bona part ho segueix essent ara.

Escoltant el segle xx

 

 

 

 

Dels fruits de la música, com dels de la ciència,

en gaudeix diàriament la quasi totalitat de la població,

però el món musical acadèmic ha fet sentir al públic llec

que sense comprendre els tecnicismes de la construcció musical,

sense coneixements de notació i teoria,

hom no pot comprendre ni tractar adequadament de música.

Bruno Nettl

 

Music is about changing the mind – not to understand, but to be aware.

The understanding mind is what you get at school, which is boring

and of no use whatosever. The experiencing mind is what we need

because it stands us in good stead whether things are going smoothly or not;

it finds tranquillity in the least tranquil situation.

 

John Cage

 

 

Què és la modernitat, sinó un intent colossal de privar l’home de la seva esfera simbòlica, en nom del progrés, arriscant-se a fer-lo morir de “gana de símbols”, en nom del ver i del fals i del sil·logisme? Què és sinó un intent colossal d’expulsar l’estupidesa del discurs social, a base d’anomenar xerrameca la tradició i el simbòlic?

Francesco Mangiapane


Índex

 

Pròleg de Ricard Gili

Segon pròleg

  1. 1.     Arnold Schönberg (1874-1951), Un supervivent de Varsòvia i Música per acompanyar una escena cinematogràfica.
  2. 2.     Maurice Ravel (1875-1937), Valses nobles et sentimentales, Alborada (Miroirs).
  3. 3.     Igor Stravinsky (1882-1971), Sacre du printemps, idec 2010-11.
  4. 4.     Alban Berg (1885-1935), Kammerkonzert.
  5. 5.     Bartók Béla (1881-1945), Música per a corda, percussió i celesta (1936).
  6. 6.     Eduard Toldrà (1895-1962), Sis sonets.
  7. 7.     Dmitri Xostakóvitx (1906-1975), Simfonia nº 13, Babi Yar.
  8. 8.     Olivier Messiaen (1908-1992), L’Ascension, Éclairs sur l’Au-Delà…
  9. 9.     György Ligeti (1923-2006): Atmosphères, Lux æterna.
  10. 10.  Hans Werner Henze (n. 1926), Phaedra.
  11. 11.  Alfred Schnittke (1934 –1998), Requiem (1972-77).
  12. 12.  Steve Reich (n. 1936), Tehillim (1981).
  13. 13.  Salvador Brotons (n. 1959), Obres per a guitarra.
  14. 14.  Bernat Vivancos
  15. 15.  El Jazz: Ella.
  16. 16.  El Sergeant Pepper’s dels Beatles (1966-67)
  17. 17.  Rock’n Roll     

 

Llista d’abreviatures

Glossari

Bibliografia general

Índex de noms

 

Publicat dins de Audicions | Deixa un comentari

Homenatge a Jaume Vallcorba, a la biblioteca Mercè Rodoreda (Guinardó).

SandraOlloFa uns dies (14.5.15) vaig assistir a un acte agredolç, ple d’emotivitat. Com a part de la Setmana de Poesia d’enguany, una colla de gent molt diversa vam recordar l’editor Jaume Vallcorba, traspassat tot just fa nou mesos prematurament, a causa d’un càncer.
Per a l’ocasió, Sandra Ollo, que continua al capdavant de l’empresa editorial, va escollir alguns textos i poemes que retrataven l’exquisidesa de Vallcorba, però també la de Sandra: des dels trobadors fins a Foix, passant per Dant, Baudelaire i algun comentari de text. Els poemes feien de separadors de les intervencions dels ponents, que recordaven la seva relació amb l’editor. El ventall era ampli: des de resistents catalans, amb una dicció exemplar, fins a “cosmopolites” que han perdut la meitat de les vocals: una altra mostra de l’amplitud d’horitzons de l’homenatjat, i de qui n’havia dissenyat l’homenatge.
Just abans hi havia programada una visita a la seu de Quaderns Crema / Acantilado, al carrer Muntaner. La combinació, tan catalana, tan semita, de precarietat i creativitat, en aquest cas donava lloc a un pis d’estil modernista (o déco, que li és immediatament posterior), restaurat i adaptat funcionalment. Se’n va ocupar un amic íntim de Vallcorba, Enric Miralles – un altre malaguanyat abans d’hora.
Una editorial no és una empresa com una altra. Suposo que totes tenen la seva part espiritual, però si un equip de persones es dedica a escollir, preparar i publicar llibres, la sensació que transmeten, si més no a Quaderns Crema / Acantilado, és que el que té valor de l’empresa és alguna cosa delicada i immaterial, que té a veure sobretot amb la sensibilitat i amb el gust. Qualitats que tenia el finat que recordàvem ahir, i que tothom reconeix també en la seva hereva. Amb delicadesa, quasi tothom va passar per alt que ella, que va preferir seure al fons de la sala, era la persona més directament afectada per la pèrdua.
Un dels textos llegits era del mateix Vallcorba. Comentant un poema trobadoresc, que tematitzava el cisell necessari perquè un poema soni convincent, amb la passió que el caracteritzava, s’encastellava a equiparar veritat artística i humana amb el treball sobre la forma. L’aparença exterior només sembla exterior: de fet, seria l’essència del producte artístic. Aquests pressupòsits, que avui sonen formalistes, van marcar l’època dels estudis de la nostra generació, i van fer més estralls en el terreny musical que en el literari, on el missatge tramès és més difícil d’escamotejar. Aquest mateix matí, en obrir el correu, em trobo amb uns mots del poeta japonès Matsuo Basho (s. XVII), que diuen just el contrari:

Els versos d’alguns poetes són excessivament elaborats i perden la naturalitat que prové del cor. Allò que ve del cor és bo, la retòrica és innecessària.

Cal reconèixer que amb un nivell d’exigència tan alt, començant per l’aspecte exterior dels llibres, s’arriba a resultats com el catàleg de les dues editorials de Vallcorba i Ollo, d’una qualitat (no només formal!) estranya en terres mediterrànies, i més enllà. La dicotomia entre cordialitat meridional i severitat jansenista va marcar també les intervencions dels diferents ponents: l’un/a llegia, però amb molta emoció; uns altres improvisaven, però amb un control propi de dandis de la cultura, sobrevolant el (no-)país i les seves penoses convulsions. Algun/a va plaure justament per la seva atenció a les formes; algun altre, per deixar la correcció i parlar d’emocions a pit descobert. Els contrastos van ser la riquesa de la sessió.
La nota dissonant va venir de la persona encarregada de recitar o llegir els textos escollits. Hem de confiar que avui, a l’Institut del Teatre, s’està ensenyant els futurs actors i actrius a captar els valors rítmics del vers, i a fer-ne gaudir els seus oients. És tan estrany sentir algun professional que ho faci, en català, que la situació només pot anar a millor.

Al jardí de la música: Claudio Abbado.

Coberta del llibre
Coberta del llibre

Giuseppina MANIN, Nel giardino della musica. Claudio Abbado: la vita, l’arte, l’impegnoUgo Guanda editore: Parma 2015.

Trobat a la llibreria com a novetat, a Bolonya – la ciutat on Abbado va venir a viure, i a morir, prou a prop i alhora prou lluny de Milà. Llegit immediatament amb delit.
Ben escrit, ben documentat, simpàtic amb el personatge i amb els que l’admirem. Passa revista a les principals etapes de la vida professional i personal, amb un estil periodístic de nivell superior: bon gust, profunditat, llegidor. Emocionant, de vegades.
No sé com s’ho fan, a Itàlia –el que aquí entenem per “Itàlia”, simplificant barroerament–, per produir llibres com aquest, i tot el que hi ha darrere. Políticament i econòmicament estan fets un desastre, però el nivell global segueix permetent que es publiquin preciositats com aquesta.
M’han cridat l’atenció dos passatges, entre tants de memorables. A la p. 16, com una mena de Credo laic, Abbado, comentant el concepte de “bondat activa” que s’atribueix a Samarago, diu:

La bondat activa no té res a veure amb el bonisme, ni amb la caritat convencional. És una actitud que es manifesta en la pràctica quotidiana, en el compromís de l’individu per moure aquell granet de sorra amb què, finalment, al costat de tots els altres, podrà confegir una muntanya. La bondat activa i profunda vol dir una pila de coses: igualtat, tolerància, justícia, llibertat, respecte de la llei.

Abbado tenia simpaties “comuniste“, que segurament vol dir una cosa diferent del comunisme de fora d’Itàlia. La idea de respectar les normes, aquí, suggereix una afinitat i un rebuig. L’afinitat amb el protestantisme de Rousseau, quan es declara partidari de la llei, de l’Estat, del col·lectiu. I el rebuig del sistema mafiós que enteranyina la societat italiana, segurament no només del sud. Tots dos retraten inequívocament un italià septentrional, que trenca amb el tòpic de l’italià (napolità) sanguini, teatral.
Claudio Abbado (Milà 1933 – Bolonya 2014) és un intel·lectual que no va tenir temps ni, potser, ganes d’aprofundir les seves reflexions ni de posar-les per escrit, perquè la pràctica musical el va absorbir del tot, fins als darrers dies.
Quan jo estudiava, a Viena, ell era el titular de l’Òpera de l’Estat. Recordo com canviava el so de l’orquestra, quan hi era ell. No en tenia prou amb estar al capdavant del teatre més prestigiós del món: va recuperar, amb esforços ingents i mal recompensats, algunes òperes que la pràctica havia arraconat o desfigurat, com el Viaggio a Reims de Rossini, o la versió original del Borís Godunov de Mussorgski.
Em va fer de model, tot i que no sempre ho he vist així de clar. No recordo haver-li sentit cap interpretació que no em convencés: ni en viu, ni enregistrada. Tot porta el seu segell; un segell d’energia, d’anar a fons. L’última vegada, a Lucerna, va ser catàrtic. La Tercera de Mahler va sonar com un sol alè, de l’a a la z. Tothom, o quasi tothom, va acabar plorant: ell també. Sentíem que era un comiat.
El segon detall que volia destacar és la idea d’Escoltar com a principi fonamental de la interpretació musical. Això apareix molt sovint al llibre, i és una observació finíssima per part d’una periodista que, ara ho veiem, ha penetrat en els secrets més íntims de l’ofici:
“En tants anys de freqüentar-lo”, explica Helmut Failoni, citat a la p. 139, “mai no l’he vist escridassar un músic que s’equivocava. Es limitava a demanar-li que escoltés els altres; així es concentrava més en el grup, i menys sobre si mateix”.
Aquest Failoni és responsable de dos documentals extraordinaris, que configuren un bon retrat d’Abbado. Un, sobre la seva descoberta del sistema Abreu de Veneçuela: L’altra voce della musica. L’altre, sobre la seva darrera contribució personal a la cultura orquestral per a joves, l’orquestra Mozart: L’Orchestra – Claudio Abbado e i musicisti della Mozart.

Sírius, Goethe, Hadot.

Canis Maior-SiriusAhir vaig tenir una idea consoladora, inspirada pels articles de Narcís Comadira. Ell sempre està parlant dels cicles de les estacions. De la claror que fa, ara per la Candelera; de la tebior de l’aire, del gust dels eriçons de mar. Coses que passen cada any, cíclicament. Només cal estar-hi atent.

Ho trobo asserenador. Des d’una perspectiva astronòmica, de fet, tot és ben senzill. A l’hivern t’has de tapar, i a l’estiu, ventilar. A la tardor, bolets. De primavera, pèsols.

Vistos com a part del planeta, estem dissenyats per alimentar-nos, beure, i reproduir-nos. I a més, per fer-ho amb plaer. Menjar, beure, estimar o sexe. La resta és secundari.

No cal amoïnar-se tant; sobretot si aquestes dues o tres coses les tenim, en aquest món privilegiat on hem nascut, més o menys a l’abast.

Recorda una idea de Goethe, explicada bellament per Pierre Hadot: la mirada des de dalt. Sembla que aquest era un exercici espiritual freqüent a l’antiguitat. No es tracta d’evadir-se de la realitat, com els romàntics, ni de menysprear la humanitat, com Voltaire. La de Goethe és una mirada meravellada i bonhomiosa, i alhora pragmàtica, gens somiatruites, i mostra una relació ambivalent, simpàtica però crítica, amb el llegat cristià. El poema Im ernsten Beinhaus, Bei Betrachtung von Schillers Schädel, (‘A l’auster ossari, Contemplant la calavera de Schiller’), p.e., acaba així:

Was kann der Mensch im Leben mehr gewinnen,
Als daß sich Gott-Natur ihm offenbare?
Wie sie das Feste läßt zu Geist verrinnen,
Wie sie das Geisterzeugte fest bewahre.

O sigui,

Quin guany podria tenir la vida humana,
més gran que la revelació de Déu-Natura?
Com allò ferm en l’esperit s’escola,
i allò espiritual ferm es conserva.

Aquestes paradoxes fan pensar en el concepte de poesia de Goethe, tal com l’explica Hadot en el mateix llibre: Quan Goethe diu poesia, no és un gènere literari, sinó una actitud vital, un exercici espiritual “caracteritzat per aquell moviment de despreniment del jo que transforma el nostre pensament i la nostra acció, una transformació de la relació amb la realitat, una transfiguració d’allò quotidià”. (p. 232).

Al s. xix, a França, es va generalitzar l’expressió “del punt de vista de Sírius”, l’estrella Sírius, per relativitzar i posar les coses al seu lloc, vistes de tan amunt.

Es veu que els cosmonautes del s. xx, els primers que van poder fer això que els poetes només imaginaven, en queden efectivament transformats. Edgar Mitchell, p.e., relaciona el cosmos amb les grans idees, i segurament amb Déu:

Vam anar a la lluna com a tècnics. En tornem com a humanistes. De cop, vaig notar que l’univers és intel·ligència, harmonia i amor.[1]

 

A mi, en canvi, la idea de Sírius em fa l’efecte contrari. Em refreda, o em tempera benèficament, i sobretot em torna a posar de peus a terra. Simplement.


[1] Pierre Hadot, N’oublie pas de vivre. Goethe et la tradition des exercices spirituels. Albin Michel, Bibliothèque Idées, París 2008: p. 161.

Maria Stuarda, una funció rodona.

Feia temps que no assistia a una funció tan rodona com aquesta producció (desembre 2014) de Maria Stuarda, de Donizetti (1834), al Liceu de Barcelona.

Les dues reines, sobretot la diva Joyce di Donato, responen a les expectatives. El tenor, tot i no tenir encara un paper tan lluït com més endavant serà habitual, també va brillar. Però els personatges secundaris estaven excepcionalment ben repartits i ben cantats. L’Anna Tobella feia d’Anna: mira que ben trobat. I que ben dit, quin so preciós: fa ganes de sentir-la en un gran paper. També el cor i l’orquestra, en un títol que no pertany al repertori més corrent, van oferir una sonoritat i una cohesió pròpies de teatre europeu de primera línia. Fins i tot la durada de l’espectacle, un punt que normalment allunya l’espectador actual de l’òpera del s. xix, resultava refrescant.

anna tobellaTant al programa de mà com a la revista Obertura, la publicació oficial del teatre, en canvi, ja es fan sentir els funestos pronòstics del que serà, d’aquí a no-res, el Liceu. Escanyats per pressupostos austers, com acabaran aquests “grans” teatres musicals? Veure un espectacle així, amb orquestra i cor, escenografia, i solistes internacionals, ja fa la sensació d’estar gaudint d’un espectacle històric, d’una altra època. L’òpera no s’ha pogut treure de sobre la sospita d’elitisme, ni aquí ni a la resta d’Europa. Una cosa sorprenent, perquè a diferència de la música “clàssica”, no cal gran cosa per gaudir-ne. Les entrades són increïblement subvencionades, a diferència d’altres espectacles que es paguen privadament, i que donen beneficis als organitzadors. I tot s’explica per si mateix, no requereix preparació per començar-ne a gaudir i a familiaritzar-s’hi.

Pel que fa als significats musicals, vaig prendre tres notes que voldria compartir. En primer lloc, les tonalitats. S’hauria de comprovar amb la solfa, però diria que la música per a Elisabet i el seu món està en Mi bemoll. Suposo que aquí no connota heroisme, sinó ‘foscor subterrània’, un dels significats tradicionals dels bemolls. Per contrast, la música de la reina Maria i de Leicester està bàsicament en Do, que per contrast amb l’armadura de la seva oponent, sona clara i neta. Des de les tonalitats, la música es decanta per la reina escocesa, que té, com a víctima i potser com a catòlica, la simpatia del públic napolità de l’estrena.

Després, una oscil·lació entre re i do# que apareix de sobte, just al moment en què Maria, que sap que ha de morir, confessa haver enganyat el seu marit (2n acte, 2a escena: Delle mie colpe lo squallido fantasma / Fra il cielo e me / Sempre, sempre si pone,…). És una versió inèdita de la figura retòrica de l’oscillatio, que té relació, en la música moderna, amb el cromatisme (Ombra, sofriment) i amb el ‘Guspireig’ del stile concitato, la guerra, la tempesta (violència natural: vg. el cap. 5 de Música i sentits). En aquest cas, sembla un índex del remordiment.

Finalment, un exemple peculiar de rialla musical, estilitzada. La cèlebre pregària Deh! Tu [Dio] di un’umile preghiera il suono ve precedida d’una introducció lenta, en Fa major, que acompanya la darrera aparició a escena de la reina Stuarda. Amb el text Io vi rivedo al fin [ai famigliari], el conseqüent –la segona part de la frase– presenta una ‘Rialla’ que sembla, d’antuvi, incongruent amb la situació dramatúrgica. N’hi ha una versió amb Maria C. Nocentini (Triest 2009) a http://youtu.be/jaxxFnUR6F8.

Ben mirat, però, es tracta d’aquella mateixa estilització de què parla Raymond Monelle al seu The Musical Topic (2006). A partir d’un cert moment, una vegada un signe musical queda ben establert en la seva correlació semàntica, el topos pot fer un pas més i alliberar-se de la seva connotació icònica, imitativa. Reduït a l’abstracció del signe original, llavors, ja no és la rialla, sinó ‘joia’ el que s’està indicant aquí. O l’acceptació de la mort, tal com es desprèn del text: Vita miglior, sì, godrò. / Contenta io volo all’amplesso di Dio,…

Monelle (2006: 238-251) es refereix a la “Nova Siciliana” per indicar la derivació de la siciliana, la dansa tradicionalment pastoral, cap a un índex de serenor paradisíaca, però ja deslligada de qualsevol pastor o nimfa. La música de la “Nova Siciliana”, en Haydn o en Beethoven, o en Mendelssohn, significa només la sensació tradicional del pastoral, despresa del seu significat original, o literal. Aquest segon grau d’abstracció, que al romanticisme vol dir quasi sempre subjectivització, val per a la majoria de tòpoi musicals. Algú ho hauria de descriure.

Quatre novel·les breus de John Steinbeck

monterey_cannery-row-monument_ladies

A Monterey, a la costa de Califòrnia central, hi ha un aquàrium important, sempre concorregut. També hi ha restaurants de peix i marisc, un moll de pescadors, un club nàutic i una platgeta, massa freda per nedar, a l’estiu i tot. Fins als anys 50, era un lloc dedicat a la venda i a la indústria sardinera conegut com a Cannery Row. Row vol dir, aquí, carrer amb una ‘sèrie’ d’establiments dedicats a una cosa: en aquest cas la ‘llauna’ (can) de peix. Aquest carrer es deia Ocean View Avenue fins que, el 1958, es va passar a dir Cannery Row, en honor a la novel·la homònima de John Steinbeck.
No fa gaire hi vaig poder passejar. Ens va cridar l’atenció un bust de Steinbeck, a la Steinbeck plaza que interromp Cannery Row, i un conjunt escultòric dedicat a tot de personatges de la novel·la. Es tracta d’un projecte finançat amb donacions privades, com tantes coses d’aquell país, d’enguany mateix, 2014. No és especial en si, però fa venir curiositat per llegir el text.
Pocs dies després, en una llibreria de vell, em va caure a les mans un recull de les novel·les curtes de Steinbeck, bellament editades a l’antiga, per The Viking Press: Nova York 1953. No porta marques ni guixots. Ha perdut la coberta, però l’enquadernament de tapa forta, amb les inicials de l’autor gravades a davant, parla d’una època de grans lectors. La lectora que em va precedir va tallar cada pàgina amb un tallapapers, amb cura exemplar, com si sabés que havia de durar.

Cannery Row, la novel·la (1945), em va fer l’efecte d’una obra mestra. Quan el seu autor va rebre el Nobel, l’any 1962, alguns es van afanyar a dubtar del seu mèrit. Entre ells, modestament, el mateix Steinbeck. Les seves dues novel·les llargues més conegudes són The Grapes of Wrath (1939) i East of Eden (1952), tot i que va publicar fins a 27 llibres.
És una lectura de bona llei, que enganxa. S’hi troben tot de personatges desesperats, marginats, solitaris, o beneits, vistos sempre amb una simpatia i una compassió infinites. Amb dignitat, sense paternalisme. També s’hi acostuma a trobar algú més bo del corrent. Però a Cannery Row, que em sembla la millor, ningú no és dolent ni bo, perquè ningú no hi és jutjat. Al món de Steinbeck conviuen harmoniosament el materialisme d’arrel marxista amb la bonhomia cristiana.
El que m’ha colpit més és la musicalitat de l’estil. Les repeticions, hipnòtiques i lapidàries, de ressons mítics; l’observació psicològica, o les descripcions de la natura exuberant de la Califòrnia d’on l’autor és fill, fan pensar en la Bíblia, i en la prosa poètica. També fa ús de l’anomenada ironia romàntica, on es comparteixen amb el lector els avatars de traduir en paraules el que l’autor percep: l’experiència d’un Monterey mariner, colonitzat per gent de tota casta. Són recursos genuïnament literaris que atenuen la qualitat cinematogràfica d’una narrativa irresistiblement dinàmica.
El que sembla atraure Steinbeck sobretot, la protagonista, és la comunitat bigarrada i multicultural que reviu en la novel·la i en el monument que la homenatja. La seva profunda humanitat en fa metàfora de la població dels EEUU, però també de la resta del món. El capítol 16, que descriu unes febres que l’assoten, com si fos un sol organisme, palesa la visió col·lectiva d’aquell grup de gent.
Hi ha un passatge inoblidable, al capítol 21: el diàleg entre el doctor i Mack, després dels cops. El primer personatge és inspirat en Ed Ricketts, el biòleg marí i amic de Steinbeck. El segon és un home que no aconsegueix fer-ne cap de dret. L’anivellament dels dos personatges extrems, el més savi i el més animal, em va emocionar. Des del sentit comú i la falta de pretensions, una mirada irònica sobre les avantguardes europees s’endevina sota el personatge de Henri the painter, que de fet no és ni Henri, ni cap pintor. Al capítol 24 es canta el regal de la joia, enmig de la pobresa.
La mort és per tot arreu. Al cap. 18, p.e., en forma d’una nena que el doc troba en una marea baixa, inesperadament. Mirant enlaire des de l’aigua superficial, amb els ulls oberts: no se’n sap res més, d’aquesta nena, però és un dels símbols de la pèrdua de la innocència que, ja ho veig a venir, deu ser un dels temes cabdals de la narrativa de Steinbeck. Més que la pèrdua, la impossibilitat: la seva tràgica destrucció a mans d’una natura (incloent la natura humana) sense pietat.

Aquest és l’únic tema de The Pearl, de 1947. La va escriure sabent que es convertiria en film, com havia passat a algunes de les seves obres anteriors, amb èxit. Tot i que conté alguns elements de l’estil captivador de Cannery Row, amb la qual inevitablement vaig comparant, aquesta no és una narració realista, sinó una paràbola, i l’autor ho deixa clar des del primer moment. Per això, els bons tan bons i els dolents tan malvats li confereixen una qualitat de blanc i negre, sense els matisos i sense la riquesa humana de la seva germana de 1945.
Una de les lectures habituals a les escoles de l’àmbit anglòfon és The Red Pony, quatre capítols de memòries de la infantesa de Steinbeck. Millor dit, de la part rural de la seva infantesa. L’observador sensible es manifesta en l’anàlisi semiòtica i expressiva de les orelles d’un dels protagonistes:

Having seen horses all his life, Jody had never looked at them very closely before. But now he noticed the moving ears which gave expression and even inflection of expression to the face. The pony talked with his ears. You could tell exactly how he felt about everything by the way his ears pointed. Sometimes they were stiff and upright and sometimes lax and sagging. They went back when he was angry or fearful, and forward when he was anxious and curious and pleased; and their exact position indicated which emotion he had. (cap. 1, p. 112).

Aquesta és una novel·la amable, iniciàtica, que sembla inacabada. Això la fa especialment apta per als primers lectors, que hi poden afegir el final viscut que més els plagui.

Pel que fa a Of Mice and Men, del mateix any (1937), també es llegeix com una pel·li de l’Oest. De fet, la va escriure alhora com a drama i com a novel·la. L’al·lusió als rosegadors del títol, segons la viquipèdia, ve d’un poema de Robert Burns, on es comparen els plans de ratolins i d’humans, que “sovint fan fallida”. La tendresa amb què Steinbeck retrata el personatge de Lennie Small, un gegant amb discapacitat psíquica, té un reflex pervers en la que el tal Lennie sent pels ratolins, vius o morts, pels cadells, i per tot allò que té un tacte suau. Una tendresa assassina, que mata amb carícies. La innocència del mal, o de la natura que mata:

All the time he done bad things, but he never done one of ‘em mean.

El seu amic i protector George no pot impedir que la tragèdia acabi ensorrant els somnis i les bones intencions que la desigual parella –amb un tercer soci afegit, que ha perdut una mà–, havia teixit, al voltant de dos arquetips narratius: el somni americà de viure de la pròpia terra, i l’amistat masculina.
Sobta, per al lector estranger, la transcripció d’un llenguatge popular, de gramàtica relativa i de fonètica laxa: fambly per family, yella i fella per yellow i fellow; you might of saw her per you might have seen her, etc. Això, algun detall racista i dos episodis d’una certa cruesa fan que l’obra hagi patit sovint censura.
El meu moment favorit és a la p. 201 de l’edició esmentada, cap al final del capítol 5: Steinbeck es posa la gorra de compositor i atura el temps, just després d’un dels assassinats sense culpa:

As happens sometimes, a moment settled and hovered and remained for much more than a moment. And sound stopped and movement stopped for much, much more than a moment. Then gradually time awakened again and moved sluggishly on. The horses stamped on the other side of the feeding racks and the halter chains clinked.

Aquestes cadenes i aquests cavalls són l’element sonor i recurrent que acompanya les accions humanes al ranxo. En cada una de les quatre narracions, s’utilitza algun so –una cançó, a The Pearl– per articular l’estructura, i per donar musicalitat i expressivitat al relat.

PS: En anar a posar el llibre el prestatge, n’hi retrobo un altre que no recordava haver llegit: la traducció de Els fets de rei Artús i els seus nobles cavallers, a càrrec de Dolors Udina (Columna 1998). La Introducció, on s’explica que aquestes llegendes medievals van ser l’esquer que va menar el seu autor a la narrativa, confirma el biaix moralista de Steinbeck:

No m’espantava trobar que hi havia cavallers dolents, a més a més de nobles. En el meu poble hi havia homes que es vestien amb les robes de la virtut i jo sabia que eren dolents. […] Els nens són violents i cruels, i bons, i jo també ho era, i tots eren en el llibre secret. Si jo no sabia escollir el meu camí a la cruïlla de l’amor i la lleialtat, Lancelot tampoc no podria. Jo entenia la foscor de Mordred [l’assassí d’Artús] perquè també ell era dins de mi; i hi havia un petit Galaad [Lancelot, el virtuós cavaller que assoleix el Grial] en mi, però potser no prou.

Tzvetan Todorov, a l’Ara.

Tzvetan_Todorov-Strasbourg_2011_(3)A una entrevista de Carles Capdevila (Ara, 23.11.2014), Todorov deixa anar algunes idees que m’impacten,  pel què i per com les expressa.

Primer, com explica part de la corrupció política amb l’argument que no poden decidir sobre una pila de coses, perquè “els mercats” se n’han apoderat, i de moment no hi estem reaccionant prou organitzadament per frenar-ho. És una democràcia fictícia:

El poble vota cada 5 anys i escull uns representants, però són uns titelles, s’omplen les butxaques perquè no tenen res més a fer. No hi ha dubte que […] l’economia, que és una gran part, ha sigut sostreta de l’acció de govern i, per tant, dels Parlaments, de les diferents expressions de la voluntat popular.

I després, sobre la crisi de la ciència: igualment senzill i il·luminador. Potser massa senzill:

C.C.: Les ciències i les humanitats estan condemnades a ser rivals?

T.T.: No els veig de cap manera com a contraris, però […] Heisenberg i Niels Bohr, que tenien conviccions polítiques oposades, feien la mateixa física. Les humanitats no es poden conèixer sense fer servir un instrument de comprensió, i aquest instrument no és un termòmetre, és l’esperit [esprit] humà. Per tant, el que som està implicat en el que fem, en el que coneixem. […] i això és diferent per a les ciències de la natura i les ciències socials humanes. Aquesta diferència mai s’esborrarà del tot.

Està ben dit, però hi veig un engany. Les ciències “dures” tenen aquest discurs de l’objectivitat i el positivisme, però a l’hora de la veritat, tant per l’objecte d’estudi que escullen com per la metodologia, delaten el biaix ideològic que domina la recerca, des de la hipòtesi inicial fins als resultats finals. Ben igual que passa en les Humanitats. Només que en el nostre terreny, això s’accepta una mica millor. Ara no se m’acut cap exemple d’això. Però sovint he constatat com els que es posen la bata de “científics”, tant en les humanitats com en les ciències, no s’adonen de tots els pressupòsits ideològics en què es basen. En bona part, per falta de formació humanística. Que, ara per ara, segueix essent el millor antídot crític contra cuentus txinus de tota mena.

Pròleg de Robert S. Hatten (original i traducció) a Música i sentits (Ed. Duxelm, Barcelona 2014).

Robert Hatten a Siena
Foreword

Robert S. Hatten
The University of Texas at Austin

Music teachers and students, professional musicians, and music lovers will all be grateful to Dr. Joan Grimalt for his new book on musical expressive meaning. This is the first volume since Raymond Monelle’s Linguistics and Semiotics in Music (1992) to offer such a comprehensive text for students of musical meaning, and its appearance is timely. It not only incorporates many of the latest theories, but also offers students immediate access to their practical application in analysis and interpretation (including performance).

In a series of theoretically informed and historically rich chapters, Grimalt offers a summary of the state of the field, including contributions of his own (notably, explorations of new musical topics, and correlations between music and prosody). The book is intended to provide straightforward explanations and examples of the many new ways theorists have begun to write about musical meaning, ranging from familiar musical types (such as topics) to their temporal deployment (as found in musical narratives, or expressive genres).

Grimalt has been an active contributor to international debates on issues in musical meaning, having participated in conferences and symposia organized by Eero Tarasti (for music semiotics) and Marta Grabócz (for music narrativity). Drawing on his interdisciplinary expertise in music semiotics, and his extensive experience as orchestral conductor and musicologist, he comes well-prepared to offer this exciting new synthesis of approaches to musical expressive meaning.

As an intentional “work-in-progress,” the online version of the book will enable Grimalt to respond to suggestions and contributions from its readers, providing for a degree of currency beyond printed versions. Furthermore, the music examples are not only given in notation, but linked to representative YouTube performances.

September 21, 2014

Pròleg

Els professors i els estudiants de música, els músics professionals i els melòmans, tots agrairan al Dr. Joan Grimalt el seu nou llibre sobre el significat expressiu de la música. Aquest és el primer volum d’ençà de Linguistics and Semiotics in Music (1992), de Raymond Monelle, que ofereix un text tan complet per a estudiants de la Significació musical, i apareix ben oportunament. No només incorpora moltes de les darreres teories, sinó que també ofereix als estudiosos un accés immediat a la seva aplicació pràctica, en l’anàlisi i en la interpretació.
En una sèrie de capítols amb informació teòrica i amb fonament històric, Grimalt ofereix un resum de l’estat de coses, incloent-hi contribucions pròpies –especialment, l’exploració de nous topoi musicals, i les correlacions entre música i prosòdia–. El llibre vol oferir explicacions a peu pla i exemples de les moltes maneres noves amb què els teòrics han començat a escriure sobre Significació musical, des de formes recorrents (com ara els topoi) fins a llur desenvolupament temporal (com es troba en les narratives musicals, o en els gèneres expressius).
El Dr. Grimalt ha estat contribuint activament en els debats internacionals sobre qüestions de Significació musical. Ha participat en congressos i simposis organitzats per Eero Tarasti (per a semiòtica musical) i Márta Grabócz (per a narratologia musical). Gràcies als seus coneixements interdisciplinaris en Significació musical, i a la seva àmplia experiència com a director d’orquestra i musicòleg, arriba ben preparat per oferir aquesta nova i atractiva síntesi d’aproximacions al significat expressiu de la música.
Pensat com a work-in-progress, la versió online del llibre permetrà a Grimalt de respondre a suggeriments i a contribucions dels seus lectors, cosa que ultrapassa el grau de difusió i de vigència de les versions impreses. A més, els exemples musicals s’ofereixen no només en notació, sinó també amb un vincle a una interpretació representativa, a YouTube.

Robert S. Hatten
The University of Texas at Austin

Presentació – Enllaços de Youtube

n.

Compositor i Obra

Signe musical

Vincle

 1 Vivaldi, JS Bach: Escena de festa d’aniversari (Intouchable). Estranyament del llegat http://youtu.be/6R_XRuzWAzY
 2 Earth, Wind and Fire: Boogie Wonderland (1979). Escena de ball amb Driss (Intouchable) Popular vs. culte, corporalitat. http://youtu.be/Xis71dIt5Nc.
 3 Beethoven, Simfonia n. 5 (Harnoncourt, Salzburg 2009) Hermenèutica i interpretació historicista http://www.medici.tv/#!/school-for-the-ear-simon-bolivar-orchestra-harnoncourt

Signes – Cap. 1: enllaços

n.

Compositor i Obra

Signe musical

Vincle

 4 Schumann, Wilder Reiter (‘Genet esverat’), no. 8 de l’Àlbum de la Joventut. Topos del Galop Jörg Demus, a http://youtu.be/1jBXfha6Nwk.
5 Wagner, Galopada de les Valquíries, a Die Walküre (1870). Galop disfòric http://youtu.be/GGU1P6lBW6Q
6 Schubert, Erlkönig (1815/1821). Galop disfòric Amb D. Fischer-Dieskau, a http://youtu.be/5XP5RP6OEJI.
7 Rimsky, El borinot. (Tsar Saltan, 1899/1900). Iconicitat, hipotiposi, Guspireig natural. http://youtu.be/BStf7HibDco
8 Hendrix, Star Spangled Banner, Woodstock 1969. Iconicitat, hipotiposi, ironia. http://youtu.be/sjzZh6-h9fM
9 Tavener, Mary of Egypt (1991): S. Bruhn, comunicació. Palíndrom com a símbol d’infinit http://www.canalc2.tv/video.asp?idVideo=12576&voir=&mac=yes&btRechercher=&mots=&idfiche=
 10 Arcadelt, Il bianco e dolce cigno (1538). Bemolls, símbol de foscor i de dol. King Singers, http://youtu.be/XITlmDJ9-Hk. m. 0:16.
 11 Chopin, masurca op. 30 n. 2, cc. 33-46. Repetició, valor expr. de l’harmonia. http://youtu.be/qJmaz1OEGTU
 12 Herrmann & Hitchcock, escena de la dutxa a Psycho (1960). Anàfons: sonor, cinètic i tàctil. http://youtu.be/81qweiWqyTU
13 Schubert, Gute Nacht (Winterreise). Marxa disfòrica http://youtu.be/tZb6a6wr_60.
14 Chopin, preludi en Sol, op. 28 n. 3. Crida pastoral http://youtu.be/DTdE2lfvVqI
15 Händel, Lascia ch’io pianga (1705). Sarabanda, Sospir. http://youtu.be/6XteqIHYgKs.
16 Beethoven, Concerto en do menor op. 37 (1800), Largo. Corda polsada: lirisme. http://youtu.be/k46fdX_3xDM
 17 Mozart, Sonata per a piano K 545. Baix Alberti http://youtu.be/m0X2mPIUNFw
18 Liszt, Fantasia quasi una sonata Après une lecture de Dante (1849) Textura orquestral: col·lectiu; lírica: individual, o duo. http://youtu.be/BogoorprC8o
 19 Mozart, Voi che sapete (Le nozze di Figaro). Bemolls: un altre món. http://youtu.be/fef03047ZX8. minut 59:20.
 20 Wagner, Der Engel (Wesendonck-Lieder) Bemolls: un altre món. http://youtu.be/FpCoauKnXXQ
 21 Schubert, Sonata D 960 (1828), II. Pianissimo: tensió. http://youtu.be/G2AIMQ0-zWY. minut 4:06.
 22 Mahler, Simfonia n. 6, I. Segell Major/menor http://youtu.be/IT22BZ5gGbU minut 1:40.
 23 Schubert, Sonata D 664/II. La carícia. http://youtu.be/j7SVzm7mZo8
 24 Ravel, Valses nobles et sentimentales (1911/12), II. La carícia. al minut 2:32 de http://youtu.be/1sbJjTPzDAM.

Madrigalismes, figures retòriques – Cap. 2: enllaços

 25 Leoninus, Ite, missa est (Missa de Nadal) Durada com a símbol de l’Eternitat. http://youtu.be/6mYfzf5O8QY. minut 45:33.
 26 Monteverdi, Cruda Amarilli. Dissonància patopoètica. http://youtu.be/PiA3rzItsuU. http://youtu.be/2b8cOnCsuZo.
 27 Arcadelt, Ahimé, dov’è’l bel viso. Bemolls, símbol de dol. http://youtu.be/r4qY8vFFg3I.
 28 Beethoven, sonata op. 2 n. 2/II Planys, Sospirs. http://youtu.be/dmFB7uiIOT4
 29 Lassus, In me transierunt. Planys http://youtu.be/9tl3jZ7r9B8 minut 2:05.
 30 Purcell, Lament de Dido Planys, passus duriusculus. http://youtu.be/WXKWmJrp9Z4. minut 47:18.
 31 JS Bach, Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen BWV 12 Planys, passus duriusculus. http://youtu.be/jXap5fB-hvA.
 32 Mozart, simfonia Jupiter. Planys http://youtu.be/zK5295yEQMQ
 33 Mozart, Adagio i fuga en do menor K 546 Passus duriusculus http://youtu.be/xQz55_Uvbgs
 34 Monteverdi, Cruda Amarilli. Sospir http://youtu.be/2b8cOnCsuZo. entre el m. 0:26 i el 0:30.
 35 Mozart, D’Eliso in sen m’attendi (Lucio Silla) Sospir http://youtu.be/ZuwoKwMSpMI. minut 3:06.
 36 Mozart, Tuba mirum (Requiem) Sospir http://youtu.be/wH71cC7Lb4s. minut 2:18.
 37 Chopin, Balada op. 47 Sospir http://youtu.be/PCW3631sxkw minut 2:10.
 38 Chopin, Preludi op. 28 n.1. Sospir http://youtu.be/8wegyayhHcU
 39 Brahms, Intermezzo op. 116 n.5. Sospir, Plany, Duet. http://youtu.be/7HZdSxVjgi4
 40 JS Bach, Es ist vollbracht! (Johannespassion) Lentitud, durada. http://youtu.be/K_QaoanXntw. minut 2:30.
 41 Monteverdi, Nigra sum (Vespres) Lentitud, durada. http://youtu.be/pUoCDUZCTtw minut 2:57.
 42 Peri, Euridice I, escena 2a. Interrogació, Lentitud. http://youtu.be/MIN5btYNn0M minut 15:25.
 43 Bach, JS, Johannespassion, Arioso n. 62. Interrogació http://youtu.be/-d9FLEIQfME. minut 1:26:28.
 44 Bach JS, Johannespassion, recitatiu n. 28. Interrogació Íbidem, minut 40:16.
 45 Bach JS, Johannespassion, rec. n. 45. Interrogació Íbidem, minut 1:01:03.
 46 Bach JS, Johannespassion, Ària amb cor n. 48 Eilt. Interrogació Íbidem, minut 1:02:22.
 47 Bach JS, Concerto de Brandenburg n. 4/iii. Exclamació http://youtu.be/1iTPLgfmFdI. minut 14:54.
 48 Brahms, Von ewiger Liebe, op. 43 n. 1. Exclamació http://youtu.be/-F0BGkbgD9g.minut 0:25.
 49 Weber, C. M. von, Der Freischütz: A la Wolfsschlucht. ‘Cops’ (‘Exclamació’), ‘Galop’, ‘Caça’, ‘Fuet’. http://youtu.be/IDI3Kstg5Ok. minut 14:28.
 50 Burke & Monaco, This is my night to dream. Exclamació http://youtu.be/UlcKaG4hX4o. minut 1:23.
 51 Mendelssohn, Marxa nupcial (Sommi d’una nit d’estiu) Exclamació, Apòstrofe, Trinat. http://youtu.be/JG03g-x0DTA. m. 1:01:50, m. 1:02:51.
 52 Schütz, Salm 128 Interrupció http://youtu.be/O8eLfO65JSU. minut 1:04:48.
 53 Mozart, Dies Bildnis (Zauberflöte) Interrupció, planys, sospirs, ironia. http://youtu.be/uVb12RXmM0M.
 54 Schubert, Die Liebende schreibt Interrupció http://youtu.be/IYYOG8KHPeo.
 55 Schubert, sonata D 408/I Abruptio http://youtu.be/9MYemA5ZuhA
 56 Schubert, sonata D 784/I Stasis http://youtu.be/LgIoXhuR-xQ. minut 2:14.
 57 Beethoven, sonata op. 31 n. 3/I ‘Descomposició’ http://youtu.be/whOU8XngKFo minut 2:56.
 58 Beethoven, simfonia n. 5/III ‘Descomposició’ http://youtu.be/TEbyBINYBfo. minut 2:16.
 59 Brahms, Intermezzo op. 117/2 ‘Parèntesi’ http://youtu.be/DHIGEneG58k. minut 1:14; 3:51.
 60 Bach, Recitatiu n. 47 (Johannespassion) ‘Creu’ http://youtu.be/mKRvnS2HFF4. minut 1:05:10.
 61 Händel, Ev’ry Valley (Messiah) Anàbasi, catàbasi; ‘tort vs. recte’. http://youtu.be/vCLUhVkCoPE
 62 Haydn, Terzett n. 18 (Die Schöpfung II) Circulatio: ‘cercles’. http://youtu.be/TW_5oJACtYM. minut 1:32.
 63 Bach, Herr, unser Herrscher (Johannespassion) Circulatio: ‘Perfecció divina’ http://youtu.be/-d9FLEIQfME
 64 Beethoven, Quartet op. 59 n. 2/ii Circulatio: ‘Música de les esferes’. http://youtu.be/7xQo9H-4q_w. minut 3:04.
 65 Palestrina, Missa Papæ Marcelli: Credo. Catàbasi http://youtu.be/7cuk9bRa8zo. minut 2:06.
 66 Valls, Missa Scala Aretina: Kyrie. Anàbasi / Catàbasi http://youtu.be/DDruRVQ_VWs minut 0:43, minut 1:41.
 67 Verdi, Un ballo in maschera: Preludio. Anàbasi http://youtu.be/ZPJ1cMSqhKw.
 68 Monteverdi, Vespres: Nigra sum. Anàbasi http://youtu.be/XUqdpFYTatI?list=RDXUqdpFYTatI. minut 1:24.
 69 Bach, Johannespassion, rec. n. 26 Catàbasi http://youtu.be/SiKgrevzT-g, minut 38:21.
 70 Bach, Johannespassion, rec. n. 61 Catàbasi Íbidem, minut 1:25:58.
 71 Bach, Johannespassion, cor. n. 67 Catàbasi, anàbasi Íbidem, minut 1:39:30, 1:44:09.
 72 Händel, ària O del ciel Maria regina, HWV 230. ‘Súplica’ http://youtu.be/GSBvhTqyZKU. minut 1:33.
 73 Mozart, Requiem: Recordare ‘Súplica’ http://youtu.be/tbGdEDgSelA. minut 2:42.
 74 Schubert, Du bist die Ruh D 776 ‘Súplica’ http://youtu.be/X_VUQLRdz_A. minut 2:36.
 75 Verdi, In solitaria stanza ‘Súplica’ http://youtu.be/464GIR0W3vw minut 2:07.
 76 Weber, Der Freischütz: A la Wolfsschlucht ‘Súplica’ http://youtu.be/IDI3Kstg5Ok. minut 12:10.
 77 Mendelssohn, Die Liebende schreibt. ‘Súplica’ http://youtu.be/Rm1KqrShoCU minut 3.
 78 Verdi, Traviata, Obertura. ‘Espiritualització’ http://youtu.be/p5mGNfNzi5E.
 79 Chopin, Masurca op. 17 n. 4. ‘Espiritualització’ http://youtu.be/vmLvpJySb50.
 80 Chopin, Balada n. 1 ‘Catàstrofe’ http://youtu.be/RR7eUSFsn28.
 81 Vivancos, Messe aux sons de cloches. Simbologia ‘Humanitat/Déu’ http://www.neurecords.com/disc.php?idDisc=1&area=RECORDS.

 

Gèneres i estils – Cap. 3: enllaços

 82 Bach JS, Herr Jesu Christ, du höchstes Gut BWV 113 Minuet, ‘Plany’. http://youtu.be/vXS27CbUtSs.
 83 Contradansa folklòrica actual Contradansa http://youtu.be/yZMS4GxKxgg–
 84 Prokòfiev, L’any 1941. Marxa http://youtu.be/2XBo-0Bpp-8
 85 Mozart, Serenata K 204 (213a) /I Marxa patent i latent http://youtu.be/NdmG4gXcH0I
 86 Jazz Messengers, Blues March. Marxa + Blues http://youtu.be/sOES7AZ-d60
 87 Dies iræ (Missa de difunts gregoriana) ‘Mort’ http://youtu.be/dsn9LWh230k
 88 Berlioz, Songe d’une nuit du sabbat (Symph. fantastique) Dies iræ: ‘La mort’. http://youtu.be/zBvX6bim3W8 minut 3:18.
 89 Chopin, Preludis op. 28. ‘Rèquiem encobert’ (Leikin) http://youtu.be/8wegyayhHcU
 90 Beethoven, La victòria de Wellington Estil ‘savi’: ‘Prestigi’. http://youtu.be/mczvfByofiw. minut 12:40.
 91 Gerhardt/Bach, Ich steh an deiner Krippen hier. Himne luterà http://youtu.be/W3FI1LULIEY.
 92 Bach JS, Orgelbüchlein BWV 599–644. Preludis i paràfrasis d’himnes http://youtu.be/cz3e9rWvC5g.
 93 Crüger / Rinckart, Nun danket alle Gott. Himne luterà http://youtu.be/jFnY96W6jbY
 94 Mendelssohn, Simfonia de la Reforma /I ‘Himne luterà’ (topos) http://youtu.be/xAHuYImgc7E. minut 2:36, 0:53.
 95 Beethoven, Sonata Waldstein ‘Himne luterà’ (topos) http://youtu.be/dL0JLNt_3EE. minut 1:35.
 96 Brahms, Simfonia n. 1/I ‘Himne luterà’ (topos) http://youtu.be/3niw5icckSU. minut 7:14.
 97 Brahms, Simfonia n. 1/iv ‘Himne luterà’ (topos) Íbidem, m. 32:25.
 98 Liszt, Ce qu’on entend sur la montagne, Andante religioso. ‘Himne luterà’: ‘Religió’. http://youtu.be/5G-OmiUPIN0. minut 13:38.
 99 Mahler, Simfonia n. 2: Urlicht. ‘Himne luterà’ (topos) http://youtu.be/tsm6lDuM3JA
 100 Beethoven, Sonata op. 14 n. 2/I ‘Òpera buffa’ http://youtu.be/Ej_uHKNbAt8. minut 1:04.
 101 Rossini, Largo al factotum (Barbiere) Ària de xerrameca (Patter Song) http://youtu.be/Vl3xrG-6JQM
 102 Mozart, La vendetta (Figaro) Ària de xerrameca (Patter Song) http://youtu.be/srNKo4Q-t5s
 103 Haydn, Simfonia n. 103/iv. ‘Òpera buffa’ + stile antico http://youtu.be/SgycU-L2k5U. minut 18:59.
 104 Mozart, Simfonia K  504/i. ‘Diàleg buffo’ http://youtu.be/iPfU5Yj-b7Y. minut 1:06.
 105 Haydn, Sonata n. 39, Hob. xvi/24 /I. ‘Òpera seria’ (paròdia) http://youtu.be/b8kePTrXGl0: minut 3:37.
 106 Haydn, Sonata Hob. xvi/37 /I ‘Òpera seria’ (paròdia) http://youtu.be/b6JMbUgxq-0. minut 0:44.
 107 Beethoven, Sonata op. 14 n. 2/ I ‘Òpera seria’ (paròdia) http://youtu.be/3Wjd1EtRkwU. minut 1:09.
 108 Mozart, Concerto en Sol K 453/I ‘Òpera seria’ http://youtu.be/l0aBhRxA9HA. minut 7:20. http://youtu.be/0xzvFxW5kR0. minut 1:21.
 109 Mozart, Concerto en Sib K 456/I ‘Òpera seria’ (paròdia) http://youtu.be/H607acFriuI. minut 0:51.
 110 Schubert, Sonata D 784, finale ‘Òpera seria’ http://youtu.be/pfBRi1rwKCA minut 16:57.
 111 Franz von Suppé, Mia bella Fiorentina (Boccaccio). Duet amorós http://youtu.be/QVbmLv7FWJg http://youtu.be/KGgKDRhVY3I. minut 3:49.
 112 Mozart, Là ci darem la mano (Don Giovanni) Duet amorós (ironia) http://youtu.be/yGLPnrwzpKM minut 4:47
 113 Strauß, J., Trinke, Liebchen (Die Fledermaus) Duet amorós (ironia) http://youtu.be/ADCcF8itW8w.
114 Strauß, J., Wer uns getraut? (Zigeunerbaron) Duet amorós (ironia) http://youtu.be/HMYYT4g8y3c
 115 Mozart, Concerto per a fagot K 191/II ‘Duet amorós’ (topos), ‘Nocturn’. http://youtu.be/AJZBfdBeAJk. minut 1:15.
 116 Mozart, Simfonia K 551/II ‘Duet amorós’ (topos), ‘Nocturn’. http://youtu.be/zK5295yEQMQ minut 13:35.
 117 Beethoven, Sonata op. 2 n. 1/II ‘Duet amorós’ (topos) http://youtu.be/dmFB7uiIOT4.
 118 Berlioz, Scène aux champs (Symphonie fantastique) ‘Duet amorós’ (topos), Pastoral. http://youtu.be/FUgsAg5wqXk
 119 Chopin, Nocturn op. 27 n. 2 ‘Duet amorós’ (topos), ‘Nocturn’. http://youtu.be/SPTvFLqeBC4. minut 0:44.
 120 Schumann, Romanze op. 28 n. 2 ‘Duet amorós’ (topos) http://youtu.be/LdZnsAGHn9w
 121 Mozart, ària Vedrò mentr’io sospiro (Figaro) ‘Uníson altisonant’, ‘Ira continguda’. http://youtu.be/sONSY6M7nlk. minut 2:41.
 122 Mozart, ària Va pure ad altri in braccio (La finta giardiniera) ‘Ira continguda’. http://youtu.be/GTaVGGT9gkQ
 123 Mozart, La vendetta (Figaro) ‘Uníson altisonant’, ‘Ira continguda’. http://youtu.be/XhHgaUgDJCo
 124 Schumann, Kinderscenen n. 13 ‘Recitatiu instrumental’ http://youtu.be/NkaxYxaTTwM http://youtu.be/RnHweMY54oQ minut 16:37.
 125 Beethoven, Sonata op. 31 n. 2/I ‘Recitatiu instrumental’ http://youtu.be/DxeheYAOeuY
 126 Reconstrucció de minuet barroc Minuet http://youtu.be/LVABm-AhNVI.
 127 (Pseudofolklore) Deutsch http://youtu.be/KquMFNccegs
 128 (Pseudofolklore) Ländler http://youtu.be/GK2kV5Qdf9I.
 129 Haydn, Six Allemandes Deutsch http://youtu.be/OTdFAZwPY6c
 130 Beethoven, Deutscher Tanz WoO n. 8. Deutsch http://youtu.be/F3rCJ1oDkyQ.
 131 Schubert, Deutsche Tänze D 783 Deutsch http://youtu.be/7ehHgEoKnQ4
 132 Contradansa pseudofolklòrica Contradansa http://youtu.be/yZMS4GxKxgg O bé http://youtu.be/uF-ra8lFkok
 133 Rameau, Zéphyre Contradansa http://youtu.be/-o6ivnGFc9c.
 134 Mozart, Non siate ritrosi (Così) ‘Contradansa’ (topos) http://youtu.be/Pr2LBjN7K10
 135 Haydn, Simfonia n. 92, finale. ‘Contradansa’ (topos) http://youtu.be/HTocPfzm15o, o bé http://youtu.be/UdFJwz0TzIk,
 136 Mozart, escena del ball (Giovanni, I) Minuet i ‘Minuet’, Contradansa i ‘Contradansa’, Deutsch i ‘Deutsch’. http://youtu.be/Vq76MesvFzY, del minut 1h 30′ a 1h 34’30”
 137 Bach JS, Freue dich, erlöste Schar BWV 30. ‘Giga’: ‘Pressa’. http://youtu.be/i1XpNY9Glzc, minut 25:48.
 138 Bach JS, Eilt, ihr angefocht’nen Seelen (Johannespassion) ‘Giga’: ‘Pressa’. http://youtu.be/yUt_UuipdEU.
 139 Haydn, Simfonia n. 44/II ‘Minuet’ + estil ‘savi’: ironia. http://youtu.be/HeO0uZ64QOI. minut 9:20.
 140 Mahler, Fischpredigt. ‘Deutsch’ + estil ‘savi’: ironia. http://youtu.be/ThHHFCAT2UQ
 141 Bach JS, Concerto de Brandenburg n. 4/iii. Estil mixt: marcial + ‘savi’ + contradansa + concerto. http://youtu.be/EdZWMy1ID4Y. minut 10:03.
 142 Mozart, Simfonia Jupiter/I Estil ‘Allegro cantabile’ http://youtu.be/zK5295yEQMQ minut 2:31.
 143 Mozart, concerto per a piano K 595 Estil ‘Allegro cantabile’ http://youtu.be/uvRE2wIFbW8
 144 C.Ph.E. Bach, Fantasia en do menor Improvisació escrita; estils ‘sensible’, ‘patètic’, ‘Sturm und Drang’. http://youtu.be/X53TvVY4_BY
 145 Mozart, simfonia Jupiter/I Marcial, ‘sensible’. http://youtu.be/zK5295yEQMQ
 146 Schubert, Sonata D 784/I Quartet de corda (textura) http://youtu.be/pfBRi1rwKCA. minut 1:50.
 147 Schubert, Sonata D 845/I Quartet de corda (textura) http://youtu.be/QQinI81yF2k. minut 27:02.
 148 Schubert, Sonata D 784/I Concertino vs. Ripieno (textura) http://youtu.be/LgIoXhuR-xQ. minut 2:40.
 149 Liszt, Bénédiction de Dieu dans la solitude. Estil ‘brillant’ http://youtu.be/jN_corqaqgY. minut 13:44.

 

Gèneres i estils – Cap. 4: enllaços

 150 Rossini, Guglielmo Tell, 2n acte. Campanes nocturnes, benignes. http://youtu.be/R1nAhZ6DfqM
 151 Meyerbeer, Les Huguenots, 4t acte. Campanes sinistres, fúnebres. http://youtu.be/lT3Ec6nsmmY
 152 Liszt, Triomphe funèbre du Tasse. Campanes fúnebres http://youtu.be/CqNahr0Pg1M
 153 Schnittke, Requiem. ‘Campana’ vs. ‘Tam tam’. http://youtu.be/_OcYNQF_5nU?list=PLxboCpklL6ekxN-rIFAVvdfHhjL8wHppa.
 154 Bach JS, Herrscher des Himmels BWV 248 Passepied: ‘Minuet alegre i ràpid’ http://youtu.be/xqJSrfTLnNQ.
 155 Bach JS, Tönet, ihr Pauken! BWV 214 Passepied: ‘Minuet alegre i ràpid’ http://youtu.be/pMWSmmoLxZo
 156 Monteverdi, Nigra sum (Vespres) Motet + Lírica amorosa http://youtu.be/TC1A512ywoI. minut 10:47
 157 Bach JS, Zion hört die Wächter singen BWV 140/IV Bourrée + Himne luterà http://youtu.be/4y-ey0LrmQI
 158 Mozart, Soave sia il vento (Così) ‘Sagrat en el profà’;7a dism.: ‘Desconcert, tensió’. http://youtu.be/6Wi7UsXW1As minut 1:20.
 159 Mozart, Nocturn Più non si trovano. ‘Sagrat en el profà’ http://youtu.be/X3bbQe8H2ac
 160 Mozart, Idomeneo, n. 8, Marcia. Marxa, ‘Rialles’. http://youtu.be/JJn4e2DtoPg. minut 26:42.
 161 Haydn, Sonata Hob. xvi/21/I ‘Marxa’ http://youtu.be/JBkitK1qpRA.
 162 Beethoven, sonata op. 53/I ‘Èpica’ com a topos http://youtu.be/lbblMw6k1cU
 163 Schumann, Carnaval op. 9, marxa final. ‘Èpica’, ‘Himne’, ‘Minuet’. http://youtu.be/IcAjjNqKS7w. minut 5:53.
 164 Schumann, Fantasia op. 17/II ‘Marxa’ com a topos http://youtu.be/X0ngCAgJBU4
 165 Xostakóvitx, simfonia n. 10/II ‘Marxa agressiva’ http://youtu.be/JC-pqRMasPQ
 166 Mahler, Simfonia n. 3/I ‘Marxa sinistra’ http://youtu.be/t-Sqn5IsZ0s
 167 Händel, Messiah: Sinfonia. ‘Obertura francesa’ http://youtu.be/gUcUmzXvxuQ
 168 Mozart, Simfonia K 543/I ‘Obertura francesa’ http://youtu.be/9CpA7tlVqN4
 169 Palestrina, Missa Papæ Marcelli: Kyrie. ‘Crida’ http://youtu.be/3n8XdKkrqgo
 170 Beethoven, Sonata op. 27 n. 2/I ‘Crida disfòrica’ http://youtu.be/ARNRFubbnyc.
 171 Schubert, Quintet D 956/II ‘Crida disfòrica’, ‘Serenata nocturna’. http://youtu.be/6MKh7-_sIHk. minut 15:40.
 172 Schubert, Fantasia D 940 ‘Crida disfòrica’ http://youtu.be/aO5fLLHj55k
 173 Haydn, Andante con variazioni en fa menor ‘Marxa disfòrica’, ‘Crida disfòrica’. http://youtu.be/mHCw98QFIFU
 174 Beethoven, Coriolan ‘Crida’, Exclamatio http://youtu.be/qUngfVi5p4k
 175 Mahler, Simfonia n. 2/I, inici ‘Crida dramàtica’ http://youtu.be/5ke_6a9kZzA
 176 Mahler, Simfonia n. 1/I, inici ‘Fanfares llunyanes’ http://youtu.be/g_u9dgQiZOA
 177 Haydn J., Der muntre Hirt (Die Jahreszeiten) ‘Caça’: ‘Matí’ http://youtu.be/wEEh2Bysenw
 178 Mozart, L., Sinfonia di caccia ‘Caça’: ‘Matí’ http://youtu.be/NX_CPBuGx4Y.
 179 Haydn J., Hört das laute Getön (Die Jahreszeiten) Caça, sense topos. http://youtu.be/A5RZi4x-liM. minut 21:23.
 180 Brahms, Die schöne Magelone op. 33 n. 1. ‘Galop’, ‘Noble corser’. http://youtu.be/-dAC1nwwUvg. minut 1:26.
 181 Brahms, Concerto per a piano n. 2/II ‘Galop disfòric’ http://youtu.be/wWKTkByq2eE.
 182 Wagner, Walkürenritt. ‘Galop disfòric’ http://youtu.be/P73Z6291Pt8
 183 Franck, C., Le chasseur maudit ‘Galop disfòric’ http://youtu.be/NGdOEonmGZ0
 184 Stravinsky, I., Jeu du rapt (Le sacre du printemps) ‘Galop disfòric’ http://youtu.be/97zAHoobxic. minut 0:41.
 185 Schubert, Sonata D 784/I ‘Marxa disfòrica’ http://youtu.be/pfBRi1rwKCA
 186 Schubert, Gute Nacht (Winterreise) ‘Marxa disfòrica’ http://youtu.be/tZb6a6wr_60
 187 Schubert, Fantasia D 940 ‘Marxa disfòrica’ http://youtu.be/aO5fLLHj55k
 188 Beethoven, Simfonia n. 3/II Marxa fúnebre http://youtu.be/cCChkSRtGdQ. minut 13:57.
 189 Chopin, Sonata op. 35/III Marxa fúnebre http://youtu.be/UsXsQQDzxNU. minut 12:42.
 190 Mahler, Die zwei blauen Augen. ‘Marxa fúnebre’ (topos) http://youtu.be/6tj8sbD8Xuw.
 191 Mahler, Wo die schönen Trompeten blasen. ‘Marxa disfòrica’ http://youtu.be/DBs1Wff145E
 192 Mahler, Der Tamboursg’sell: interludi. ‘Marxa elegíaca’ http://youtu.be/mJam1TRJ-TQ. minut 3:23.
 193 Schubert, Trio en Mib D 929/II ‘Marxa elegíaca’, ‘Apòstrofe’. http://youtu.be/dy-jC3cT4-8.
 194 Boieldieu, Ah, quel plaisir d’être soldat (La dame blanche) ‘Exèrcit de joguina’ http://youtu.be/aSO8ttUGG-M
 195 Mozart, Non più andrai (Figaro) ‘Exèrcit de joguina’ http://youtu.be/JsZ-6x18e44
 196 Mozart, Sonata per a piano i violí K 376/III. ‘Exèrcit de joguina’ http://youtu.be/slmm-Jiqj7Y. minut 12:55.
 197 Mozart, Concerto per a piano K 595 ‘Exèrcit de joguina’ http://youtu.be/d7dkg4l1JUE
 198 Mozart, Concerto per a piano K 456 ‘Exèrcit de joguina’ http://youtu.be/H607acFriuI
 199 Haydn, Sonata en Do Hob. xvi/35/I ‘Exèrcit de joguina’, ‘Uníson altisonant’ http://youtu.be/RYfIE19aKAU minut 0:43.
 200 Beethoven, Sonata op. 2 n. 2/I ‘Exèrcit de joguina’ http://youtu.be/Y2F4G5WGF3o
201 Beethoven, Sonata op. 14 n. 2/II ‘Exèrcit de joguina’: marxa militar paròdica. http://youtu.be/3Wjd1EtRkwU. minut 7:54.
 202 Corelli, Concerto op. 6 n. 8/vi ‘Siciliana’, ‘Pastoral’. http://youtu.be/XFQ2oTYp5Z8. minut 10:46.
 203 Bach JS, Weihnachtsoratorium II, Simfonia. ‘Siciliana’, ‘Pastoral’. http://youtu.be/WXNvexzwXsM
 204 Händel, Messiah: Pifa. ‘Siciliana’, ‘Pastoral’. http://youtu.be/WXNvexzwXsM
 205 Händel, Messiah: He shall feed his flock. ‘Siciliana’, ‘Pastoral’. http://youtu.be/yIjPySiAcfg
 206 Haydn, J.: Nun beut die Flur (Die Schöpfung I) ‘Siciliana’, ‘Pastoral’. http://youtu.be/WU7zo_kA1n4
207 Haydn, J.: Gleich öffnet sich der Erde Schoß (Die Schöpfung II) ‘Siciliana’, ‘Pastoral’. http://youtu.be/cUmtcM41zdo. minut 8:29.
 208 Haydn, J.: Von deiner Güt’ (Die Schöpfung II) ‘Nova Siciliana’ http://youtu.be/JIbvk8rzJck
 209 Haydn, J.: Simfonia n. 31/II ‘Nova Siciliana’ http://youtu.be/2cs6akfXxHE. minut 7:02.
 210 Haydn, J.: Simfonia n. 89/II ‘Nova Siciliana’ http://youtu.be/_c7UNT0DQA0. minut 7:11.
 211 Mozart, Cor n. 15, Placido è il mar, andiamo (Idomeneo) ‘Nova Siciliana’ http://youtu.be/Ye_VnNHqiYk. minut 0:47.
 212 Beatles, The Fool on the Hill ‘Pastoral’ http://youtu.be/UNfS9Ywb2Cc
 213 Rossini, Guillaume Tell, Obertura. ‘Pastoral’ vs. ‘Èpica’ http://youtu.be/xoBE69wdSkQ
 214 Rossini/Kubrick, escena de llit amb la marxa de l’Obertura de Guillaume Tell, a Clockwork Orange. ‘Marxa grotesca’ http://youtu.be/kLoVSAcz7M8
 215 Scriabin, Fantasia op. 28 ‘Nova Siciliana’ http://youtu.be/xuDMZUie7ok. minut 1:48.
 216 Haydn, J.: Simfonia n. 104/IV ‘Pseudo-folklore’ http://youtu.be/eqIhR7aT3uc. minut 19:06.
 217 Txaikovsky, Obertura 1812. ‘Pseudo-folklore’ http://youtu.be/VbxgYlcNxE8. minut 6:36.
 218 Beethoven, Sonata op. 31 n. 2/II ‘Marxa pastoral’ http://youtu.be/M6PaevjHKDk. minut 10:52.
 219 Beethoven, Triple Concerto/I ‘Marxa pastoral’ http://youtu.be/PdPoFgLFFOk. minut 3:52.
 220 Weber, Der Freischütz, Obertura. ‘Marxa pastoral’ http://youtu.be/tV272CFCJ-Y?list=PL5BBDA2B654849447. minut 5:11.
 221 Brahms, Simfonia n. 3/II ‘Marxa pastoral’ http://youtu.be/RI0nvHjPMvo. minut 12:40.
 222 Mahler, Ging heut’ morgen. ‘Marxa pastoral’ http://youtu.be/tKtRombx5DM
 223 Mahler, Die zwei blauen Augen. ‘Marxa pastoral’ http://youtu.be/PM4LTgl2J1o. minut 1:34.
 224 Mahler, Simfonia n. 4/iii ‘Marxa pastoral’ http://youtu.be/FDKtUVwSRyI. minut 26.

Alguns exemples – Cap. 5: enllaços

 225 Schumann, Fantasia op. 17 ‘Guspireig’ natural http://youtu.be/8qfyIIDhIBg
 226 Weelkes, Thule, the Period of Cosmography. ‘Foc’, madrigalisme. http://youtu.be/R8vXR92hiuU. minut 0:40 – 0:50.
 227 Andrea Falconieri, Occhietti amati. ‘Foc’, madrigalisme. http://youtu.be/9JI0RkJvpiY
 228 Falla, Danza ritual del fuego (El amor brujo) ‘Foc’, madrigalisme. http://youtu.be/auRUxPPqDcQ
 229 Monteverdi, Combattimento di Tancredi e Florinda. Stile concitato http://youtu.be/lwbYgX0Mczw, minut 5:37.
 230 Bach JS, Es ist vollbracht! (Johannespassion) Stile concitato http://youtu.be/mKRvnS2HFF4minut 1:23:03.
 231 Bach JS, Rec. n. 61, Arioso (Johannespassion) Stile concitato http://youtu.be/mKRvnS2HFF4minut 1:29:32.
 232 Bach JS, Rec. n. 26 (Johannespassion) Stile concitato + ‘Crides militars’ http://youtu.be/mKRvnS2HFF4minut 38:25.
 233 Bach JS, Rec. n. 26 (Johannespassion) Anapest + ‘Crides’ http://youtu.be/gYw7UgO2usI. minut 1:47.
 234 Bach JS, Concerto de Brandenburg n. 4, Finale Anapest + ‘Crides’ http://youtu.be/EdZWMy1ID4Y. minut 10:00.
 235 Mozart, Simfonia K 550/iv Stile concitato + ‘Crides militars’ + ‘Contradansa’ http://youtu.be/gk9F1jjN3l0 minut 0:15
 236 Mozart, Il desìo di vendetta (Lucio Silla) Stile concitato http://youtu.be/BgItqK17rMM. minut 36:26.
 237 Mozart, Ah chi mi dice mai (Giovanni) Ària di vendetta http://youtu.be/nV8xs0_F3Wg
 238 Mozart, Ah fuggi il traditor! (Giovanni) Ària di vendetta http://youtu.be/MSSoFTBCCFA
 239 Mozart, Der Hölle Rache (Zauberflöte) Ària di vendetta http://youtu.be/JzFi-7H9TKs. minut 2:10.
 240 Vivaldi, L’estate. ‘Tempesta’ http://youtu.be/0bXzDjLlblY
 241 Mozart, Pietà! Numi, pietà! (Idomeneo) ‘Tempesta’ http://youtu.be/JJn4e2DtoPg. minut 18:32.
 242 Mozart, Tutte nel cor vi sento (Idomeneo) ‘Tempesta’ interior, ària di vendetta. Ibidem, minut 15:17.
 243 Mozart, Vedrommi intorno l’ombra dolente (Idomeneo) ‘Tempesta’ interior, stile concitato. Ibidem, minut 19:53.
 244 Gluck, Iphigénie en Tauride. ‘Tempesta’ http://youtu.be/I–jFUtwBIw
 245 Weber, Der Freischütz: A la Wolfsschlucht. ‘Tempesta’, stile concitato, ‘peus ascendents’. http://youtu.be/IDI3Kstg5Ok
 246 Wagner, Der fliegende Holländer: Obertura. ‘Tempesta’ interior i teatral. http://youtu.be/Oojo12LswoU, minut 5′.
 247 Verdi, Otello. ‘Tempesta’ interior i teatral. http://youtu.be/VqhlrppYxSM.
 248 Wagner, Die Walküre: inici. ‘Tempesta’ interior i teatral. http://youtu.be/3_cITTOf5MI
 249 Britten, Sea Interludes op. 33a n. 4 ‘Tempesta’ interior i teatral. http://youtu.be/8co9sGSuSNo
 250 Beethoven, Simfonia n. 6/IV ‘Tempesta’ http://youtu.be/Z3OVSkbvzT8. minut 1:02.
 251 Txaikovsky, La tempesta. Fantasia per a orquestra segons Shakespeare, op. 18. ‘Tempesta’ teatral. http://youtu.be/IbKjR4MNWzw
 252 Txaikovsky, La tempesta, op. 18. ‘Tempesta’ teatral. http://youtu.be/j9rWdNND2qg
 253 Beethoven, sonata op. 14 n. 2/i ‘Tempesta’ http://youtu.be/00Pt7f3zSq4 minut 3:58
 254 Mozart, Sonata per a violí i piano K 302/I ‘Tempesta’ http://youtu.be/GZnk1JjkhrA. minut 3:10.
 255 Haydn, Es werde Licht! (Die Schöpfung) ‘Sublim’ http://youtu.be/7kBmaPmR_Zg minut 7:30.
 256 Schubert, Klavierstücke D 946 n. 2 ‘Tempesta’ interior http://youtu.be/VoMsV5VrpFA. minut 1:16.
 257 Mahler, Ich hab’ ein glühend’ Messer ‘Tempesta’ interior http://youtu.be/CZf4rt1d8Dg
 258 Mahler, Das irdische Leben. ‘Tempesta’ interior http://youtu.be/RwyTNRRzrcY
 259 Dvořák, Simfonia n. 9/iv ‘Tempesta’, stile concitato, ‘foc’. http://youtu.be/S5sB4B2lCaQ
 260 Smetana, Vltava ‘Aigua’ (‘Guspireig’) http://youtu.be/_jWQqW6Meso
 261 Wagner, Waldbeben (Siegfried) ‘Waldbeben’ (‘Guspireig’) http://youtu.be/qt8VeUzG3Zc. minut 30:05.
 262 Liszt, estudi Waldesrauschen. ‘Waldbeben’ (‘Guspireig’) http://youtu.be/HnKGKHO4jnY
 263 Mahler, Simfonia n. 3/II ‘Waldbeben’ (‘Guspireig’), ‘Tempesta’. http://youtu.be/S5sB4B2lCaQ. minut 32:58.
 264 Paganini, Moto perpetuo op. 11 ‘Guspireig’, estil ‘brillant’. http://youtu.be/8wa4ny4xZAk
 265 Mendelssohn, Perpetuum mobile op. 119 ‘Guspireig’, estil ‘brillant’. http://youtu.be/eeXxnrVr8r0
 266 Johann Strauß, Perpetuum mobile op. 257. ‘Guspireig’, polca. http://youtu.be/OKqnPU9mN7U, o bé http://youtu.be/OYnh9_A73YE.
 267 Delibes, Thème slave varié (Coppélia) ‘Rialla’ musical http://youtu.be/Jim1-MWOVwM. minut 5:01.
 268 Mozart, Voi, che sapete (Figaro II) ‘Rialla’ musical http://youtu.be/Q-e0fHUoKD8. minut 0:26.
 269 Mozart, Simfonia K 543/ii ‘Rialla’ musical http://youtu.be/Ggrp65ksIvQ. minut 4:08.
 270 J. Strauß, Tritsch-Tratsch Polka op. 214 ‘Rialla’ musical, Polca. http://youtu.be/DJLhNg6RcWw
 271 Strauß, Pizzicato Polka ‘Rialla’ musical, Polca. http://youtu.be/uM16WHY-k1E. minut 2:30.
 272 Brahms, Ständchen op. 106 n. 1 ‘Rialla’ musical http://youtu.be/Kxu8W-0IkX0
 273 Schubert, Sonata D 960/iii ‘Rialla’ musical, ‘Ländler’. http://youtu.be/R1lJqD82R8k. minut 31:35.
 274 Strauß, Die Fledermaus: Mein Herr Marquis ‘Rialla’ musical, Vals. http://youtu.be/kekog9ZzPNs. minut 3:16.
 275 Schubert, Quintet D 956/II ‘Rialla’ musical http://youtu.be/6MKh7-_sIHk. minut 19:23.
 276 Lehár, Da geh ich zu Maxim (Lustige Witwe) Opereta vienesa http://youtu.be/mGgdL-9muIQ
 277 Bartók, Concerto per a orquestra/iv ‘Rialla’ musical http://youtu.be/x1J6MxVQyKU. minut 26:09.
 278 Xostakóvitx, Concertino op. 94 ‘Rialla’ musical http://youtu.be/b67be_O3ld0. minut 3:30.
 279 Mozart, Gran Partita K 361 Serenata http://youtu.be/5Uyh8Su8X7w
 280 Mozart, Serenata Haffner K 250 Serenata simfònica http://youtu.be/16Rn-uhmcRU
 281 Mozart, Eine kleine Nachtmusik K 525 ‘Serenata’ http://youtu.be/CDNENgxTJuM
 282 Mozart, Deh, vieni (Don Giovanni) Serenata http://youtu.be/Cs1cJOx6Ws0, o bé http://youtu.be/wDPcab-gcYs
 283 Mozart, Sonata K 332/i ‘Lirisme’. http://youtu.be/kAGrJv2VmuM
 284 Mozart, Voi, che sapete (Figaro II) Corda polsada: ‘Serenata’ http://youtu.be/o7y3_SZqNi4
 285 Bach JS, Preludi en do m BWV 999 Corda polsada: neutre. http://youtu.be/FPtmIZk6x5w. Minut 3:54.
 286 Haydn, Sonata Hob. xvi/24/I Corda polsada: neutre. http://youtu.be/b8kePTrXGl0. minut 0:26.
 287 Haydn, Sonata Hob. xvi/23/II Corda polsada: ‘Lirisme’. http://youtu.be/GNK2rhCiEMM minut 7:06.
 288 Beethoven, Sonata op. 2 n. 1/II Corda polsada: ‘Lirisme’. http://youtu.be/Ge07eONjljE
 289 Beethoven, Sonata op. 27 n. 2/i ‘Serenata disfòrica’ http://youtu.be/ARNRFubbnyc.
 290 Field, Nocturn n. 8 en La major ‘Nocturn’ http://youtu.be/y2BJP6GTxWg. Minut 27:27
 291 Chopin, Nocturns ‘Nocturn’ http://youtu.be/IdimyyD-ZQk
 292 Chopin, Preludi en Re b op. 28 n. 15 ‘Nocturn’ http://youtu.be/Sh03YXzvDF4
 293 Schubert, Quintet D 956/II ‘Nocturn’, ‘Crides’. http://youtu.be/p5hPdIhTrd4
 294 Scriabin, Fantasia op. 28 ‘Lirisme’, ‘Pastoral’, ‘Duet amorós. http://youtu.be/xuDMZUie7ok. minut 1:50.
 295 Beethoven, Sonatina op. 79/II ‘Barcarola’ http://youtu.be/VgPIARFhMfA. minut 4:50.
 296 Donizetti, Marino Faliero ‘Barcarola’ http://youtu.be/ytNUgEpEkTo. minut 1:09.
 297 Verdi, Di’ tu se fedele (Ballo) ‘Barcarola’ http://youtu.be/H53YfUyjr2Q. minut 0:46.
 298 Offenbach, Belle nuit, ô nuit d’amour (Contes d’Hoffmann) ‘Barcarola’ http://youtu.be/U2vI6Jjeu8Q.
 299 Chopin, Barcarola op. 60 ‘Barcarola’ http://youtu.be/n2ERP_kVOnI.
 300 Schubert, Sonata D 960/ii ‘Barcarola’ (topos) http://youtu.be/2NvXM09b4xU minut 19:12.
 301 Schubert, Auf dem Wasser zu singen ‘Barcarola’ (topos) http://youtu.be/qO4mofM5Jt0.
 302 Brahms, Meerfahrt ‘Barcarola’ (topos) http://youtu.be/j2Yuf34fD_8
 303 Mozart, D’Elisio in sen m’attendi (Lucio Silla) ‘Ombra’ http://youtu.be/WoLuDhuHZ_Qminut 1:04:29.
 304 Brahms, Simfonia n. 3/IV ‘Ombra’ http://youtu.be/RI0nvHjPMvo. minut 28:30.
 305 Mozart, Morte, morte fatal (Lucio Silla) ‘Ombra’ http://youtu.be/WoLuDhuHZ_Qminut 51:15.
 306 Mozart, Idomeneo cessi esser re (Idomeneo) ‘Ombra’ http://youtu.be/JJn4e2DtoPg. minut 1:47:11.
 307 Weber, C. M. von, Der Freischütz: A la Wolfsschlucht. ‘Ombra’, ‘Tempesta’. http://youtu.be/IDI3Kstg5Ok. minut 14:28.
 308 Mozart, Simfonia K 504/I ‘Ombra’ http://youtu.be/N7mz9VtxcJY
 309 Beethoven, Simfonia n. 4/I ‘Ombra’ http://youtu.be/d3-jlAamGCE
 310 Mahler, Simfonia n. 4/IV ‘Tam tam lúgubre’ http://youtu.be/oD0q0fjzlck
 311 Txaikovsky, Simfonia Patètica/IV ‘Tam tam lúgubre’ http://youtu.be/hPpflJkFRsk. minut 44:29.
 312 Schönberg, Pelleas und Melisande ‘Tam tam lúgubre’ http://youtu.be/CFohT0R5Aqs
 313 Mahler, Das irdische Leben. ‘Plat suspès lúgubre’ http://youtu.be/RwyTNRRzrcY
 314 Puccini, mort de Mimì (Bohème) ‘Plat suspès lúgubre’ http://youtu.be/JpzfkadxU18. minut 8:00.