Fahrenheit 9/11, Michael Moore.

Democràcia, informació, Moore, Bush, Irak, proximitat. 

De tota la desolació del reportatge, entre el sarcasme i la tragèdia, em quedo amb la frase d’aquella mare d’un soldat mort a l’Irak. Diu, sanglotant: “em creia que ho sabia tot, i no sabia res.” 
A part de socràtica, la frase és el fonament de la democràcia atenenca que encara avui volem per govern. Sense informació, estem exposats a totes les trampes dels corruptes i mentiders, que impedeixen un canvi de statu quo per seguir-se’n aprofitant.
Però la informació, p.e. aquest documental, només és eficaç en una comunitat de proporcions humanes. 
L’estat a la francesa, o d’inspiració romana, està dissenyat per impedir això. La sola idea de l’estat modern ja és autoritària en si mateixa. Només amb la grandeur territorial –que implica una administració impenetrable–, l’estat ja intimida l’individu i el redueix al silenci, perquè es veu massa petit, incapaç de copsar, amb la mirada o amb el pensament, el que hauria de sentir-se seu. 
Potser només una administració pròxima, prou petita perquè cadascú se la senti seva, com per recórrer-ne el territori en un dia o dos, pot oferir la sensació de participació i de corresponsabilitat inherents a la idea de democràcia. 
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*