Força, finalment.

Em sembla que ens costarà una mica prendre consciència de la nostra força. Fins ara eren els nostres adversaris, els qui tenien la paella pel mànec, i hem passat tants anys en aquesta posició que se’ns fa estrany veure girada la truita. –Encara trigaran més ells, segurament, a adonar-se’n.–
Però hi ha la qüestió del castellà a Catalunya, per exemple. És bo que en Junqueras digui que l’espanyol serà oficial a la nova república, perquè indica que nosaltres no farem servir la força per forçar ni per eliminar ningú. No caldrà! 
Tenir força, en el fons, vol dir poder-ne fer un ús humà, lliure de por.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*