L’hort dels secrets
La darrera lectura que he fet és d’un llibre editat per Rosa Sensat dins la col·lecció ‘Temes d’Infància’ anomenat ‘El jardí dels secrets’ de l’autora Penny Ritscher. Ritscher és llicenciada en filosofia i viu a Itàlia on ensenya el moviment d’educació activa CEMEA. Aquest llibre ens parla sobre la importància que tenen els jardins a les escoles. Allò que nosaltres anomenem ‘pati’ i que sovint no té el reconeixement que mereix.
L’autora ens explica quins elements fonamentals ha de tenir tot bon jardí escolar, inclòs l’hort escolar. Moltes escoles al País Valencià ja disposen d’horts on els xiquets aprenen allò més bàsic del camp i que les tomaques no naixen a les safates de plàstic en consum. Potser d’ací uns anys ja no existeix l’ofici de llaurador, potser el camp es convertirà en un altra cosa al servei de les grans superfícies i els grans empresaris. No tot està perdut, però, si tenim una generació que ha viscut què és allò de plantar creïlles, carxofes, cebes, alls… potser podran trobar-ho a faltar.
Per suposat al jardí de l’escola ha d’haver-hi pedres, sorra, tot tipus de plantes i arbres i defugir aquells plàstics i sòls de goma als quals ens tenen acostumats últimament als parcs públics, com si els xiquets i les xiquetes foren de vidre.