Un en barca

Al teatre estem representant l’obra ‘Tres en barca’. És una adaptació lliure de ‘Three men ib a boat’ de Jerome J. JEROME. Una adaptació valenciana, per suposat, on els tres protagonistes fem la volta en barca a l’Albufera. Visitem el Port de Catarroja, on Ramonet (sí, el de la cançó) ens deixa l’albuferenc, passem pel Saler, el Palmar, el Perellonet, Sollana i Albal… tot amb escenaris reals i documentats de forma rigorosa.

Escriure en un bloc, o escriure en general, és una viatge més solitari. Així doncs, he anomenat el bloc ‘Un en barca’. Arribaré a Ítaca?

www.circoramateatre.com

Lluerna Teatre, la màgia de les titelles.

josepbeltranLa companyia Lluerna Teatre i especialment, l’ànima de la companyia, Josep Beltrán, ens va presentar el seu espectacle ‘Titelles i Marionetes’ en el qual ens parla d’aquest art mil·lenari que tant desconeixem i que, no obstant això, conviu des de fa molts anys a la nostra societat. És un espectacle dinàmic i àgil en el qual ens explica els diversos tipus de titelles i marionetes que existeixen i com funcionen.

Veure a Josep Beltrán com a públic o treballar amb ell sempre és un plaer. Josep transmet una professionalitat i una passió per allò que fa que et deixa bocabadat. L’espectacle ‘Titelles i Marionetes’ no va ser una excepció i va captivar el públic que es trobava a la sala.

Només començar, Josep, ens explica d’on ve la paraula titella i quin és el seu significat. Després, comencen els números; el primer de teatre d’objectes, més tard el número de  ‘l’escultor’, el qual es realitza amb dos guants blancs i un tros de suro. Després coneixem el titella de guant, el guinyol i molts personatges més que ens acompanyen en una història fascinant; coneixem també a Martí, un titella de les veteranes de Lluerna, que té vergonya i li acaba regalant una rosa a una companya del públic. I també a la bruixa Marieta que al principi no vol sortir i després ens sorprèn volant per sobre de tots nosaltres.

‘Titelles i Marionetes’ es fa molt amena i divertida, és una obra familiar i molt recomanable. Aquests espectacles i aquestes companyies han de ser recolzades, per militància. Fan una tasca imprescindible, en el cas de Lluerna Teatre amb la dificultat afegida de fer teatre en valencià, amb tots els impediments que comporta tenir una administració en contra i sense mitjans de comunicació que facen promoció de la cultura del propi país. És sens dubte admirable i esperem que les lluernes teatreres ens il·luminen per molts anys!

Pàgina de Lluerna Teatre: www.teatrelluerna.com

[ressenya traduïda per a llenguaespanyola per a mestres]

El pernil i la processó

“Va passar que tots els que desfilaven en la processó protestaven, amb murmuris, per la irreverència i de seguida, de boca en boca, va arribar a la cua de la processó on, sota pal·li, el capellà duia el santíssim crist seguit de les autoritats polítiques del poble. La dona de Tono, que observava la processó des de la vorera, va anar a avisar-lo per tal que li evitara un disgust al seu amic Tomàs, però Tono, en arribar a casa, es va entaular amb l’oncle. Tots dos menjaven i parlaven de cul a la processó, pràcticament a tocar de la renglera de catòlics que desfilaven per la vorera de la casa…”

M’ha agradat aquest fragment del llibre de Ferran Torrent ‘Gràcies per la propina’ (recomanable lectura d’estiu). Els protagonistes li havien furtat un pernil al retor del poble i se’l fotien amb la porta oberta mentre passaven els beatos de la processó per la vorera del carrer.

L’altre dia mentre érem a la fresca al poble (quin goig, la fresca al poble) ens va sorprendre la processó, ens va sorprendre perquè anaven callats i amb murmuris -com diu el Torrent- sense banda de música ni res, i per art de màgia ens vam traslladar als anys trenta, quaranta o cinquanta, de l’olor a rànci i antic que feia tot allò. Enguany hi ha novetats, la comissió de festes del poble s’ha negat (per diversos motius) a dur els sants i les imatges, i els duen les ànimes exemplars del poble, sovint de la dreta més reaccionària que existeix. Ah! L’espanya eterna, aquella que ens condemna a avançar i rebutja i mira malament tota classe de progrés.

Mentre uns preguen a Déu, altres ens fem una cervesa i mirarem si podem menjar-nos també el pernil, i després la penitència.

 

Què ens passa valencians?

Alina Moser és alemanya i només parla l’alemany i el català. L’Alina ja va fer un documental per mitjà de la pàgina de micromecenatge Verkami anomenat ‘Són bojos aquests catalans?’ en el qual va recorrer diferents indrets de la geografia catalana per tal de vore si és possible viure solament en CATALÀ. 

Doncs bé, ara esta xica valenta, ha vingut al País Valencià amb el mateix objectiu; es pot viure solament en valencià?. 
I ves que jo m’ho pregunte cada dia això, podem viure en valencià? O els que intentem viure en la nostra llengua vivim en un núvol i per tant la realitat és ben distinta? 
Com a membre i actor de la companyia Circorama Teatre m’ho pregunte molt sovint això, i veig com hem de fer uns sobre esforços brutals per tal de poder actuar en valencià. O com se’ns tanquen tantes i tantes portes pel fet de fer teatre en la llengua dels valencians.  

Potser hauríem de mirar les coses amb perspectiva (el meu amic Xavi sempre fa referència a això de mirar les coses amb perspectiva) i veure quin és l’error, què estem fent malament, els valencians. Per què tanta renúncia? Per què cada dia els joves la seua llengua d’ús és l’espanol? Per què en el món del teatre hi ha aquesta renúncia generalitzada, que menys unes poques companyies valentes i compromeses, s’estan fent monòlegs i peces teatrals cada dia en espanol?  
Llavors la reflexió fora que tot i tindre una administració canalla, antivalenciana i que ataca la llengua, els ciutadans també tenim alguna cosa de culpa no?  

Avui l’Alina Moser ha estat al Port de Catarroja (Xa, quin paratge i quin all i pebre pots tastar allà!) parlant amb Xavi Sarrià, d’Obrint Pas, i Miquel Gil. 
Estaré ben atent de les novetats i segur que el resultat de tot plegat és ben interessant. Potser ens fa reflexionar a alguns valencians, ai! 

Iniventari Estellés, de Burjassot al món.

“No és ni millor ni pitjor aquest país;
molt senzillament és el nostre,
el teu, el meu.
No el defensem encara;
tractem només, tu, jo i aquell,
d’afirmar-lo,
de dir-lo”.
 

Divendres van fer al Teatre Micalet un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. No era a l’únic lloc, a la mateixa hora a Picanya feien ‘Sis veus per al poeta’. Un país que canta i recorda Estellés, un dels millors poetes del segle.
Amalia Garrigós anava recitant poema rere poema acompanyada del piano de Jaume Cantarero, la flauta travessera de Pilar Balasalobre i el clarinet de Soraya García. Tot plegat fou un especacle d’un gran sentiment i tendresa. 
En un hora vam viatjar a al poble, més concretament a Burjassot, el poble del poeta, amb aquells sons electroacústics que imitàven el sons de les campanes i aquells sons de vida quotidiana dels pobles.

En definitiva un espectacle acurat i amb compte de tot detall que el públic vam saber gaudir. Perquè malgrat la vulgaritat pepera, a València és possible fer cultura. Per molts anys.

‘Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.’  

 

#escolademestres

Ahir vam tindre la primera jornada d’hivern de l’escola de mestres d’Akoe Educació, un projecte que pretén formar els mestres amb compromís, coratge i ànima. La convidada d’ahir era Mar Romera, presidenta de l’associació Francesco Tonucci. Romera ens parlà incansable durant tota la vesprada (vam acabar pels volts de les nou) sobre les intel·ligències múltiples, sobre l’escola, sobre com mantindre l’emoció, com respectar als infants mirant-los des de la seua altura, com una sala de mestres ha de tindre sempre flors fresques, bombons i molta estima (xa, regaleu margarides als mestres!) Començà amb una frase: ‘Transformar l’educació no és afegir, és modificar el que hi ha per obtindre més rentabilitat, amb menys esforç.’ 
Ens parlà de com cal educar en la totalitat del ser i de com la capacitat és il·limitada (sobre tot a la infància!)
Però sobretot les intel·ligències múltiples ai! Tenim vuit intel·ligències i tres estils d’aprenentatge: el visual, auditiu i el cinestèsic. Quin repte, mestres, saber quin estil d’aprenentatge i quina intel·ligència desenvolupa més cada infant! 
Hui és tenim la segona jornada d’escola de mestres, a Picassent també. Quin entusiasme mestres! malgrat Wert i la incompetència ppera.

#sensesenyal

El diputat per Castelló de Compromís, Josep María Pañella li ha demanat a Alberto que a vore si ens connecta altra volta TV3 als valencians. I ja era hora que algú se’n recordara que els valencians estem sense TV3 més d’un any i mig, per culpa l’obsessió anticatalanista del PP, i és que no poden soportar, els feixistes, que vejam una televisió en la nostra llengua, per això s’han carregat Canal 9 també. 100.000 persones ens manifestàvem l’any passat per TV3 al País Valencià i per a què va servir? Un any i quatre mesos després els valencians continuem sense vore TV3, i ja ningú diu res, ja no es fan manifestacions, ho hem assumit i prou. Perquè se’n riuen de nosaltres, els peperos i tota la caspa franquista valenciana blavera, se’n riuen i nosaltres i no fem res. Espere que Compromís done canya amb el tema i nosaltres estarem darrere recolçant-los. 
Mentrestant contiunarem veient TV3 per internet! 

TVE o TV del régim.

L’última notícia del colp feixista a TVE per part del PP és el cessament de Ana Pastor, presentadora de ‘Los desayunos de TVE’. Aquella televisió feixista, manipuladora i sectària de l’época de Josemari torna vuit anys després, perquè aqueixa és la democràcia que entén el PP, manipular i dir mentides, ja ho hem vist durant anys amb Canal9 i Telemadrid, ja sabem què és el periodisme pepero, xupla-li-la a Rajoy tot el que pugues, bon periodisme en definitiva. Però no hem de donar-los el gust, desintonitzem TVE dels televisors, desintonitzem RNE de la ràdio del cotxe, ignorem-los. Hi ha que ser burro (o pepero) per voler manipular les notícies al segle XXI, que amb un cop de clic t’enteres de tota la actualitat. Però les  mesures d’este govern rànci necessiten l’estratègia d’un colp d’estat, ocupar la televisió pública i la ràdio. Sols queda dir que Ana Pastor, Juan Ramón Lucas, Xabier Fortes i molts més acomiadats eren massa periodistes per a tan poca democràcia. Que tingueu sort.

#novullpagar

Mire de fer un viatge; si m’envaig cap a Espanya, a Madrit, sols hauré de pagar el gasoil (uns 30 euros aprox) pel contrari si m’en vaig a Barcelona hauré de pagar el gasoil (més o menys el mateix) però a més, he de pagar 36 euros de peatge, eixe és el robatori encobert i legal que patim els valencians i catalans des de fa anys i anys, que consisteix en pagar, pagar i després tornar a pagar, a Madrit, a l’Espanya que ens maltracta i ens ofega. I és que els espanyols i PPSOE deuen pensar; ofeguem-los als catalans i valencians! deixem-los nets! I ara que ens han deixat més pelats que un ou, ens fan el gran favor d’intervindre’ns. Xe gràcies Espanya per deixar-nos diners per a què us continuem pagant els vicis i els dogmes! Mentrestant a València continuen desgovernant-nos -tot i ser intervinguts- els mateixos inútils i desgraciats de sempre, fabra and company, al més pur estil de ‘que se jodan’ . Xe que sortim al món i ens dona vergonya dir d’on venim!
Davant de tant de robatori l’única solució és #novullpagar, plantem-nos! Ja hi ha prou d’aquest expoli.

‘El meu país és tan petit que des de dalt d’un peatge veus el peatge veí. ‘

Estiu, el viatge (2)

Duguem quatre dies a Zarautz, arribarem dilluns pels volts de les sis després d’un viatge llarg i cansat, això sí al País Basc unes carreteres de categoría (i ves que ho han de ser tot ple de peatges!). El càmping és tot un luxe; està situat dalt d’una muntanya des d’on les vistes són espectaculars, sobretot la posta de sol on es veu com el sol es va endinsant en l’oceà fins que desapareix.  La platja i les caletes són brutals també amb un aigua força freda però que es pot suportar. I com no, els dinars i sopars de luxe amb dos cuiners que tenim molt perfeccionistes i exquisits (Xavi i Hèctor). Els dies pasen volant així que s’en anem a fer-nos una cerveseta ben fresqueta!