Iniventari Estellés, de Burjassot al món.

“No és ni millor ni pitjor aquest país;
molt senzillament és el nostre,
el teu, el meu.
No el defensem encara;
tractem només, tu, jo i aquell,
d’afirmar-lo,
de dir-lo”.
 

Divendres van fer al Teatre Micalet un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. No era a l’únic lloc, a la mateixa hora a Picanya feien ‘Sis veus per al poeta’. Un país que canta i recorda Estellés, un dels millors poetes del segle.
Amalia Garrigós anava recitant poema rere poema acompanyada del piano de Jaume Cantarero, la flauta travessera de Pilar Balasalobre i el clarinet de Soraya García. Tot plegat fou un especacle d’un gran sentiment i tendresa. 
En un hora vam viatjar a al poble, més concretament a Burjassot, el poble del poeta, amb aquells sons electroacústics que imitàven el sons de les campanes i aquells sons de vida quotidiana dels pobles.

En definitiva un espectacle acurat i amb compte de tot detall que el públic vam saber gaudir. Perquè malgrat la vulgaritat pepera, a València és possible fer cultura. Per molts anys.

‘Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.’  

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *