Volem el pa sencer.

IMG_4488Hui la casa Fuster de Sueca s’ha tornat a omplir de gom a gom per retre homenatge al gran Ovidi, Ovidi Montllor. Els parlaments d’Isabel Clara Simó, d’Antoni Furió… La música de Pep Gimeno Botifarra, de Miquel Gironés, de Cesk Freixas, de Miquel Gil i molts altres grups i gent de la cultura d’arreu dels Països Catalans, ens recordaven qui era aquell artista d’Alcoi i com va sacrificar la vida personal per la vida col·lectiva i pel seu estimat país.

Prompte els catalans volaran lliures, es deslligaran d’un país opressor i parafeixista, un país que li fa mal la democràcia i les urnes. Nosaltres, els valencians, arribarà el dia que ens deslliguem també. Serà un procés llarg i lent però hem de seguir el camí i no defallir. I ves que ens farien molta falta ara l’Ovidi i Fuster, i tants altres intel·lectuals que ho han donat tot per aquesta petita terra, però si el fem homenatges com el d’avui, sempre hi seran vius! Aquest migdia al claustre de Ca Fuster sonaven crits d’independència i llibertat, que ja no ens alimenten les molles, ara volem el pa sencer. Per molts anys!

 

Els exploradors!

10258391_10203869358525323_390126429049499334_o

Avui m’he passat per l’escola, per l’escolagavina (com deia Estellés, ‘després de certes coses s’ha de tornar a casa!’).  Però avui he anat especialment a vore als xiquets i xiquetes que vaig tindre abans de l’estiu durant les pràctiques i que tant m’han ensenyat (ara ja són molt majors, ja van a la classe de 4 anys!). S’han posat molt contents de veure’m i tenien moltíssimes coses que contar-me; que ja no són la classe del ‘Circ de les rialles’ ara són exploradors (sí, com la Dora), i tenen el mapa del món penjat a la paret (tot i que Francesc apuntava que ell té una bola del món a casa completa). Al mapa tenen marcat molts animals que  hi ha a Àfrica i també on està situada l’Escola Gavina. Molts també em contaven orgullosos que ja tenen 4 anys i són molt ‘majorots’! Ep, també he tingut la sort de conéixer a la nova amiga de la classe, la marieta Pepeta que els ensenya moltes  coses i els duu regals! Però no sols preguntava jo, ells també m’han preguntat; estàs content? estàs trist? On vius? on està la teua escola?.. i moltes més preguntes!

Després he anat amb ells al poliesportiu -és tradició a l’escola, en infantil, eixir una vesprada al parc del poliesportiu de Picanya- allà berenen l’entrepà i fan psicomotricitat de veritat; juguen, experimenten amb la terra, els pals, les fulles.. i van repetint els jocs que durant molts anys les generacions que hem passat per allà hem fet! (això no canvia).

És un goig de volta en quan, després de tanta teoria, passar-se per l’escola i veure com s’aplica tot allò estudies i com fer altre tipus d’escola és possible!

(Ei, la foto de capçalera del bloc són dibuixos d’ells, pos no són artistes!)

Un en barca

Al teatre estem representant l’obra ‘Tres en barca’. És una adaptació lliure de ‘Three men ib a boat’ de Jerome J. JEROME. Una adaptació valenciana, per suposat, on els tres protagonistes fem la volta en barca a l’Albufera. Visitem el Port de Catarroja, on Ramonet (sí, el de la cançó) ens deixa l’albuferenc, passem pel Saler, el Palmar, el Perellonet, Sollana i Albal… tot amb escenaris reals i documentats de forma rigorosa.

Escriure en un bloc, o escriure en general, és una viatge més solitari. Així doncs, he anomenat el bloc ‘Un en barca’. Arribaré a Ítaca?

www.circoramateatre.com

Lluerna Teatre, la màgia de les titelles.

josepbeltranLa companyia Lluerna Teatre i especialment, l’ànima de la companyia, Josep Beltrán, ens va presentar el seu espectacle ‘Titelles i Marionetes’ en el qual ens parla d’aquest art mil·lenari que tant desconeixem i que, no obstant això, conviu des de fa molts anys a la nostra societat. És un espectacle dinàmic i àgil en el qual ens explica els diversos tipus de titelles i marionetes que existeixen i com funcionen.

Veure a Josep Beltrán com a públic o treballar amb ell sempre és un plaer. Josep transmet una professionalitat i una passió per allò que fa que et deixa bocabadat. L’espectacle ‘Titelles i Marionetes’ no va ser una excepció i va captivar el públic que es trobava a la sala.

Només començar, Josep, ens explica d’on ve la paraula titella i quin és el seu significat. Després, comencen els números; el primer de teatre d’objectes, més tard el número de  ‘l’escultor’, el qual es realitza amb dos guants blancs i un tros de suro. Després coneixem el titella de guant, el guinyol i molts personatges més que ens acompanyen en una història fascinant; coneixem també a Martí, un titella de les veteranes de Lluerna, que té vergonya i li acaba regalant una rosa a una companya del públic. I també a la bruixa Marieta que al principi no vol sortir i després ens sorprèn volant per sobre de tots nosaltres.

‘Titelles i Marionetes’ es fa molt amena i divertida, és una obra familiar i molt recomanable. Aquests espectacles i aquestes companyies han de ser recolzades, per militància. Fan una tasca imprescindible, en el cas de Lluerna Teatre amb la dificultat afegida de fer teatre en valencià, amb tots els impediments que comporta tenir una administració en contra i sense mitjans de comunicació que facen promoció de la cultura del propi país. És sens dubte admirable i esperem que les lluernes teatreres ens il·luminen per molts anys!

Pàgina de Lluerna Teatre: www.teatrelluerna.com

[ressenya traduïda per a llenguaespanyola per a mestres]