Un en barca

Al teatre estem representant l’obra ‘Tres en barca’. És una adaptació lliure de ‘Three men ib a boat’ de Jerome J. JEROME. Una adaptació valenciana, per suposat, on els tres protagonistes fem la volta en barca a l’Albufera. Visitem el Port de Catarroja, on Ramonet (sí, el de la cançó) ens deixa l’albuferenc, passem pel Saler, el Palmar, el Perellonet, Sollana i Albal… tot amb escenaris reals i documentats de forma rigorosa.

Escriure en un bloc, o escriure en general, és una viatge més solitari. Així doncs, he anomenat el bloc ‘Un en barca’. Arribaré a Ítaca?

www.circoramateatre.com

Lluerna Teatre, la màgia de les titelles.

josepbeltranLa companyia Lluerna Teatre i especialment, l’ànima de la companyia, Josep Beltrán, ens va presentar el seu espectacle ‘Titelles i Marionetes’ en el qual ens parla d’aquest art mil·lenari que tant desconeixem i que, no obstant això, conviu des de fa molts anys a la nostra societat. És un espectacle dinàmic i àgil en el qual ens explica els diversos tipus de titelles i marionetes que existeixen i com funcionen.

Veure a Josep Beltrán com a públic o treballar amb ell sempre és un plaer. Josep transmet una professionalitat i una passió per allò que fa que et deixa bocabadat. L’espectacle ‘Titelles i Marionetes’ no va ser una excepció i va captivar el públic que es trobava a la sala.

Només començar, Josep, ens explica d’on ve la paraula titella i quin és el seu significat. Després, comencen els números; el primer de teatre d’objectes, més tard el número de  ‘l’escultor’, el qual es realitza amb dos guants blancs i un tros de suro. Després coneixem el titella de guant, el guinyol i molts personatges més que ens acompanyen en una història fascinant; coneixem també a Martí, un titella de les veteranes de Lluerna, que té vergonya i li acaba regalant una rosa a una companya del públic. I també a la bruixa Marieta que al principi no vol sortir i després ens sorprèn volant per sobre de tots nosaltres.

‘Titelles i Marionetes’ es fa molt amena i divertida, és una obra familiar i molt recomanable. Aquests espectacles i aquestes companyies han de ser recolzades, per militància. Fan una tasca imprescindible, en el cas de Lluerna Teatre amb la dificultat afegida de fer teatre en valencià, amb tots els impediments que comporta tenir una administració en contra i sense mitjans de comunicació que facen promoció de la cultura del propi país. És sens dubte admirable i esperem que les lluernes teatreres ens il·luminen per molts anys!

Pàgina de Lluerna Teatre: www.teatrelluerna.com

[ressenya traduïda per a llenguaespanyola per a mestres]

El pernil i la processó

“Va passar que tots els que desfilaven en la processó protestaven, amb murmuris, per la irreverència i de seguida, de boca en boca, va arribar a la cua de la processó on, sota pal·li, el capellà duia el santíssim crist seguit de les autoritats polítiques del poble. La dona de Tono, que observava la processó des de la vorera, va anar a avisar-lo per tal que li evitara un disgust al seu amic Tomàs, però Tono, en arribar a casa, es va entaular amb l’oncle. Tots dos menjaven i parlaven de cul a la processó, pràcticament a tocar de la renglera de catòlics que desfilaven per la vorera de la casa…”

M’ha agradat aquest fragment del llibre de Ferran Torrent ‘Gràcies per la propina’ (recomanable lectura d’estiu). Els protagonistes li havien furtat un pernil al retor del poble i se’l fotien amb la porta oberta mentre passaven els beatos de la processó per la vorera del carrer.

L’altre dia mentre érem a la fresca al poble (quin goig, la fresca al poble) ens va sorprendre la processó, ens va sorprendre perquè anaven callats i amb murmuris -com diu el Torrent- sense banda de música ni res, i per art de màgia ens vam traslladar als anys trenta, quaranta o cinquanta, de l’olor a rànci i antic que feia tot allò. Enguany hi ha novetats, la comissió de festes del poble s’ha negat (per diversos motius) a dur els sants i les imatges, i els duen les ànimes exemplars del poble, sovint de la dreta més reaccionària que existeix. Ah! L’espanya eterna, aquella que ens condemna a avançar i rebutja i mira malament tota classe de progrés.

Mentre uns preguen a Déu, altres ens fem una cervesa i mirarem si podem menjar-nos també el pernil, i després la penitència.

 

Iniventari Estellés, de Burjassot al món.

“No és ni millor ni pitjor aquest país;
molt senzillament és el nostre,
el teu, el meu.
No el defensem encara;
tractem només, tu, jo i aquell,
d’afirmar-lo,
de dir-lo”.
 

Divendres van fer al Teatre Micalet un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. No era a l’únic lloc, a la mateixa hora a Picanya feien ‘Sis veus per al poeta’. Un país que canta i recorda Estellés, un dels millors poetes del segle.
Amalia Garrigós anava recitant poema rere poema acompanyada del piano de Jaume Cantarero, la flauta travessera de Pilar Balasalobre i el clarinet de Soraya García. Tot plegat fou un especacle d’un gran sentiment i tendresa. 
En un hora vam viatjar a al poble, més concretament a Burjassot, el poble del poeta, amb aquells sons electroacústics que imitàven el sons de les campanes i aquells sons de vida quotidiana dels pobles.

En definitiva un espectacle acurat i amb compte de tot detall que el públic vam saber gaudir. Perquè malgrat la vulgaritat pepera, a València és possible fer cultura. Per molts anys.

‘Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.’  

 

#escolademestres

Ahir vam tindre la primera jornada d’hivern de l’escola de mestres d’Akoe Educació, un projecte que pretén formar els mestres amb compromís, coratge i ànima. La convidada d’ahir era Mar Romera, presidenta de l’associació Francesco Tonucci. Romera ens parlà incansable durant tota la vesprada (vam acabar pels volts de les nou) sobre les intel·ligències múltiples, sobre l’escola, sobre com mantindre l’emoció, com respectar als infants mirant-los des de la seua altura, com una sala de mestres ha de tindre sempre flors fresques, bombons i molta estima (xa, regaleu margarides als mestres!) Començà amb una frase: ‘Transformar l’educació no és afegir, és modificar el que hi ha per obtindre més rentabilitat, amb menys esforç.’ 
Ens parlà de com cal educar en la totalitat del ser i de com la capacitat és il·limitada (sobre tot a la infància!)
Però sobretot les intel·ligències múltiples ai! Tenim vuit intel·ligències i tres estils d’aprenentatge: el visual, auditiu i el cinestèsic. Quin repte, mestres, saber quin estil d’aprenentatge i quina intel·ligència desenvolupa més cada infant! 
Hui és tenim la segona jornada d’escola de mestres, a Picassent també. Quin entusiasme mestres! malgrat Wert i la incompetència ppera.