La victòria de les forces ìndependentistes ha estat incontestable malgrat tots els esforços de l’estat (presó, exili, querelles, junta electoral parcial, mitjans públics catalans vigilats, finances intervingudes, aplicació abusiva del155, cessaments, tancament d’organismes depenents de la Generalitat, acomiadaments… Malgrat la victòria estic trist. La contundent i pírrica victòria (pírrica perquè no podran formar govern) d’un partit nascut contra el català, contra la immersió lingüística, el triomf d’un partit populista i anricatalanista i nacionalista espanyol em decep i m’entristeix.
Em decep perquè gran part del su missatge està basat en mentides. Mentides com la de la fractura social, que si existeix és perquè l’han atiat des del seu discurs anticatalanista, mentides com la de que només s’ha governat per la meitat del país, mentides com l’adoctrinament a les escoles, mentides com la persecució del castellà a Catalunya,, mentides com l’adoctrinament a TV3, mentides i més mentides…
I el mantra dels vots enfront dels escons. Si no fos per la llei electoral injusta que tenim a Catalunya encara haurien guanyat, diuen, més clarament. Cal recordar però que la llei vigent és la llei electoral espanyola, la mateixa que regula les eleccions espanyoles però llavors ja no és injusta. Preferirien un model com el de la llei electoral basca?
Sense temps per pair els resultats electorals, el Tribunal Suprem s’ha afanyat a afegir nous investigats/imputats. Es el “sostenella y no enmendalla” d’un estat que per no atendre la demanda d’una majoria,només té la repressió i la resposta policial com a eina.
Sestà bastint tota una conxorxa per part de la guàrdia civil contra l’independentisme català, de forma similar amb com es va fer contra l’independentisme basc. Llavors l’existència de banda armada d’ETA va ser l’excusa perfecte per il·legalitzar partits, organitzacions, diaris… i detenir i tancar manta gent. Ara es vol crear (s’està creant) la ficció que existeix un entramat violent per la sedició i la rebel·lió.
Veig a venir un futur molt negre, fosc, preocupant. L’estat no dóna el seu braç a tòrcer ni políticament ni judicialment. Ni ens com a nació, ni com a interlocutor… I mentre tant Europa mira cap una altra banda i xiula.
Terrassa, vint-i-quatre de desembre de 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!