5.000 VISITES, cinc mil gràcies

Ja són 5.000 les visites que ha tingut aquest bloc des que va començar a desplegar-se el dia 15 de gener. N’hi haurà que podran demanar més, jo no. I per això, i amb l’agraïment a totes i tots els qui m’aneu seguint amb tant d’interès, tinc ara la petita vanitat de posar-vos a l’abast -n’hi ha que ja la coneixíeu- la meva imatge.

El passat 19 de febrer celebrava les primeres 1.000 visites al llistat principal d’aquest bloc, i prometia tornar-ne a parlar a la ratlla de les 5.000. Doncs bé, ve-t’ho aquí, i els amics de Vilaweb són la garantia que, en qüestió de xifres d’aquestes, no pot haver-hi engany possible.

El seguiment, doncs, em sembla important, perquè un elabora el bloc per a ell mateix però també, i molt especialment, per als altres. Amb aquest, i en poc més de mig any, ja seran 63 els posts publicats. Seixanta-tres finestres que s’obren a temes ben diversos, tot i que n’hi ha de recurrents com, per exemple, el de la cançó d’autor, gènere artístic que es mereix a bastament que jo no deixi de donar-li corda.

No voldria posar-me transcendent, però aquest bloc, A la brasa i el caliu -o la passió que cal posar en la vida i, malgrat tot, en les persones- s’ha incorporat ja per dret propi als llegats més tangibles que deixaré a la posteritat. Comparteix aquest privilegi amb les meves dues filles, alguns -massa pocs- llibres que he publicat, determinats treballs periodístics, arbres escadusserament plantats, el treball continuat a l’Administració catalana -singularment la cultural-, la defensa i extensió dels nostres referents nacionals, l’intent de contribuir al progrés en el món…

Posats a demanar alguna cosa, m’atreveixo a suggerir-vos més comentaris als posts, tot i que ja n’hi ha força. Potser, tot i no pretendre-ho en absolut, dec resultar encara massa políticament correcte i, per tant, suscito no tan debat com m’agradaria. Vull agrair, això sí, als meus comentaristes més fidels la seva constància, l’atenció que els sembla que mereixo i, en definitiva, el carinyo que m’estan demostrant.

Precisament, el debat i el contrast són dues de les grans virtuts per excel·lència de la blogosfera, una de les millors eines comunicatives d’aquest encara jove però imprecís segle XXI. Una eina que esdevé, en si mateixa, un exercici constant de llibertat i una pràctica efectiva de democràcia. No es parlava abans dels lliurepensadors? Siguem-ho des dels blocs cada dia una mica més, i encara així, malgrat tot, els poders continuaran manipulant-nos, però potser una mica menys.

Ara em plau acostar-vos la meva imatge física, per a la qual cosa he tingut la complicitat de l’Elizabeth, cordial i sensible com té per costum. Mentrestant, prometo no tornar a parlar directament del bloc no ja fins a les 10.000 peces, sinó les 15.000! La meva constància i el vostre suport, que és bàsic, ho faran possible.

12 pensaments sobre “5.000 VISITES, cinc mil gràcies

  1. Company de tertúlia bloquera. Venim a veure’t i t’enyorem quan ets de vacances. 5000 visites, què més vols? Una abraçada i bona nit.

  2. Caram, Joan, felicitats de debò. No crec que resulta senzill celebrar les 5.000. Tot i jo et segueixo de fa ben poc, m’he divertit força amb els teus articles (es diu post?). D’acord amb tu que calen comentaris: un espai de debat interessant i potser poc explotat. Segueixo (entre d’altres) el blog de la Carme-Laura, i allà sovintegen les polèmiques potser perquè alguns hi entrem a criticar-la (amb educació, of course). En el teu cas, l’acord amb les teve idees m’impedeix la polèmica, però ja ho provaré, amb el teu permís.
    Per cert, acabo d’arribar d’un viatge llampec a Perpinyà. T’ho dic per si vols idees alternatives a Andorra. El català segueix sobrevivint-hi d’aquella manera que fa patir tant, però en fi, no l’hem perdut del tot. Els gitanos segueixen parlant aquell català occità impecable i la bandera oneja dalt de la Porta, a banda que fa de reclam per a turistes a centenars de restaurants i botiguetes. I el vi del Rosselló segueix sent com sempre: fàcil de beure, agraït i inspirador. Bona fi d’estiu!

  3. feia temps que no obria el teu bloc i ara veig que ja no és la quantitat, sino la qualitat dels teus comentaris que fan que la gent hi entri, segueix segueix que vull seguir-te llegint.

    montse

  4. Per molts anys Joan! Si, et felicito i em felicito… a tu perquè si tens ja 5.000 visites no és per casualitat; i a mi, per tenir el privilegi de comprovar que encara queda algun lliurepensador, això que sembla tan lògic i evident… i semblaré ingènua, però se m’acut una pregunta: com és que no ho som tots de lliurepensadors? Ho sigui, no sembla molt bàsic i senzill que tothom pensés i digués que no admet altra autoritat que la de la pròpia raó? Si la pròpia raó està equivocada, algú hi deurà haver per a raonar-li en sentit contrari i convèncer-lo, oi?. Bé, no sé si es moment de filosofar, no he llegit tots els teus articles (posts?) però amb els que sí he pogut fer-ho, no hi he trobat, encara, cap motiu de discrepància; així que,. no és culpa meva si no puc discutir el que escrius… senzillament, hi estic d’acord, i a vegades molt, com en d’el Xiri que em va emocionar… I això t’hauria d’alegrar, vol dir que ets un bon comunicador i que saps explicar d’una manera clara i amena el que molts de nosaltres pensem, creiem, volem… i no tenim temps o ocasió d’expressar. Felicitats altre cop i espero gaudir molts anys dels teus articles (posts?) i de la teva amistat.

    Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*